ABUSOS SEXUALS

Ajudar els potencials abusadors, una nova via per lluitar contra les agressions sexuals

Impulsen una plataforma per assessorar persones que tenen tendències pederastes

Cada cop més joves demanen ajuda perquè comproven amb temor que tenen inclinacions o desitjos pederastes o bé consumeixen pornografia infantil. No és que ara aquests tipus d’actituds hagin crescut entre els joves catalans, sinó que hi ha més conscienciació sobre el tema. “Fa 20 anys tot això era fosc: ara el problema emergeix. Abans quan es detectava un pederasta ja havia mort o havia tingut una activitat d’abusos llarguíssima. Però aquestes persones també van ser joves”, explica el catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona Antonio Andrés Pueyo. Les dades parlen per si mateixes: un 5% dels homes joves i adults presenten desitjos o conductes d’abús sexual infantil.

5%

Dels homes tenen desitjos, pensaments o conductes d'abús sexual infantil

“Quan s’és més vigorós i actiu sexualment?", es pregunta el psicòleg Jordi Bajet, especialista en la matèria. Ell mateix dona la resposta que ha d'ajudar a entendre el fenomen: "Quan ets jove. Això és el que estem constatant". Si aquestes conductes poden agafar-se a temps, es pot “aturar una carrera que només pot empitjorar, perquè moltes pedofílies arrenquen durant l’adolescència”.

I com s’aconsegueix detectar-ho a temps? “La primera qüestió és la mirada de desig, es nota la càrrega d’intensitat, la torbació. El segon element és la incomoditat del menor. El tercer és que generalment les persones joves que tenen actuacions de tipus pederàstics cada cop són més atrevides, van deixant moltes pistes”, enumera Bajet. Hi ha un quart element, menys subjectiu, sobre el qual també hi posen èmfasi: el consum de pornografia infantil, que, segons els experts, s’hauria d’anomenar material d’explotació sexual infantil. La nomenclatura és important i s'haurien de dir les coses tal com són: és explotació, un delicte.

A l’Institut de Psicologia Forense fa temps que tracten joves amb tendència a la pederàstia. Alguns cops són els pares qui els enxampen amb fotografies de menors i els duen a fer un tractament. Altres cops són els mateixos joves els que s'hi posen en contacte perquè veuen que estan agafant un camí perillós. “Costa molt fer aquest pas perquè t’autoinculpes”, admet Andrés Pueyo.

Una nova eina per prevenir

Per superar barreres i facilitar que els joves facin aquest primer pas, l’Institut de Psicologia Forense, l’Institut Intress i la Fundació Ires han dissenyat el projecte Prevensi, una plataforma web que arrencarà al setembre per treballar amb els abusadors, evitant que actuïn o que reincideixin, i que també comptarà amb un servei d’atenció telefònica. Després de presentar-lo aquest divendres al Col·legi de Periodistes de Barcelona, ara entren en la fase de buscar finançament, tant des de l'administració com des d'empreses privades, i ampliar la feina que han fet durant més de dos anys una dotzena de persones. Es tracta d’un hub per donar respostes a una problemàtica real, de la qual se'n coneix una petitíssima part. “Per cada víctima detectada oficialment, quan hi ha una denúncia, n’hi ha 5 més sense denunciar. Els abusadors compten de mitjana entre 5 i 7 víctimes”, explica la investigadora Thuy Nguyen.

5 Víctimes que no denuncien

Cada abusador compta de mitjana entre 5 i 7 víctimes i per cada 1 que denuncia 5 no ho fan

"Probablement hi ha la mateixa quantitat de pedòfils que sempre, però això no significa que hi hagi tantes víctimes”, diu Bajet. Els casos greus d’agressions sexuals estan baixant gràcies al fet que hi comença a haver més controls, però no baixen els episodis de pederàstia més lleus, que segueixen repetint-se a tots els àmbits de la societat. I compte –avisen els especialistes–, perquè el fet que siguin menys greus no vol dir que puguin ser tan o més danyosos que una agressió sexual. “El que fa mal al nen és la càrrega de ser l'objecte sexual d’algú”, argumenta Bajet, que posa un exemple que coneix. Una noia va patir “fregaments” del seu pare des dels 9 fins als 16 anys. Ell s’estirava al llit darrere seu, “es premia contra ella i es refregava” mentre la noia es quedava quieta. Ara, ja adulta, està molt afectada.

A la web s’hi trobarà, per exemple, un kit d’autoajuda perquè un noi adolescent que estigui consumint pornografia infantil pugui saber com ha d’actuar. També hi haurà un espai per donar pautes sobre com s’ha de treballar amb persones amb deficiència mental que tenen relacions sexuals amb menors, un fet que penalment no és delicte. Prevensi té com a referent el projecte Stop it Now!, que funciona al Regne Unit des del 2002 i que ja ha treballat amb gairebé 15.000 persones. D’aquestes, 5.500 estaven preocupades per la seva pròpia conducta sexual, ja fos pel consum de material sexual infantil o per altres comportaments delictius.

Neuròtics i perversos

Des del punt de vista psicològic hi ha dos grans grups de pederastes: els perversos i els neuròtics. “Als primers no els importen les conseqüències per a la víctima. Necessiten disciplina i complir normes: un bon càstig”, diu Andrés Pueyo. D'altra banda, el segon grup es “culpabilitza per sentir el desig” d’estar amb els menors: “Diuen: «Estimo molt els nens, però no puc retenir-me, m’ha d’ajudar». Has de treballar l’autocontrol i el malestar”. El catedràtic posa un exemple entenedor: “Al pervers, si li ofereixen diners per gravar unes imatges sexuals amb nens, ho farà. El neuròtic probablement ho rebutjarà perquè tindria una afectació més gran del que hi guanyaria”.

1 Dona abusadora

En 20 anys de carrera a l'EAT penal i més de 2.000 casos després, Bajet només ha treballat amb una dona abusadora

La teràpia amb els abusadors dura 50 hores, una sessió d’una hora setmanal, que en el cas dels neuròtics, si es requereix, pot allargar-se per treballar amb més profunditat. L’objectiu: evitar la reincidència, que en el cas dels abusadors fora de l’àmbit familiar és del 35%. Un índex alt perquè, segons Andrés Pueyo, no hi ha una “vacuna” per aquesta problemàtica, ja que “és una preferència sexual que normalment acompanya tota la vida aquestes persones”, malgrat que de vegades es pot arribar a aconseguir que els abusadors siguin abstinents. Aquestes persones acostumen a ser homes: en 20 anys a l’Equip d'Assessorament Tècnic Penal de la Ciutat de la Justícia, en què ha tractat més de 2.000 casos, Bajet només ha treballat amb una dona abusadora.

Un fet bàsic és el diagnòstic. El 30% dels abusadors van patir abusos de petits i, per tant, cal focalitzar en aquest segment de població per prevenir. És un camp on no tot és blanc o negre. “Un avi de 70 anys comença a tenir comportaments amb la neta que aixequen les sospites de la filla. Es pensen que hi ha un possible cas d’abusos, però potser s’està iniciant un procés d’Alzheimer i aquesta persona està rebaixant la seva capacitat de censura i es comencen a executar els desitjos ocults. Al final, a la família, li acabes dient: ‘No és un pederasta, s’està demenciant’”, explica Bajet.

Més continguts de