Cap a un tancament de l'oci nocturn a Catalunya

Torra diu que hi ha un "problema" en la prevenció de les relacions dels joves amb el virus

Encara no fa ni una setmana que el Govern va anunciar, entre d'altres restriccions, el tancament dels locals d'oci nocturn a Barcelona i la seva àrea metropolitana i el Segrià per aturar la propagació del virus. Ara l'executiu estudia  la possibilitat de tancar-los a tot Catalunya, en constatar que  els rebrots que s'han detectat els últims dies es produeixen en entorns socials i indiquen que els afectats ara ja no són persones grans, sinó que és  gent jove, amb menys patologies prèvies i molts dels quals asimptomàtics, però igualment contagiosos. De fet, un de cada deu dels 201 brots a Espanya estan relacionats amb l'ambient nocturn, on les distàncies i l'ús de les mascaretes és molt més relaxat.

Així, a primera hora de l matí,  el  nou secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, ha deixat caure que s'està mirant de limitar les reunions nocturnes al carrer, quan molts joves s'agrupen en places i carrers, però no ha concretat quines restriccions s'exploren en aquesta línia. Només ha deixat clar que no es tractarà de cap "llei seca", sinó que "potser en determinades hores es pot beure a casa", perquè "la socialització és diferent" quan hi ha reunions multitudinàries i "a altes hores" de la nit als carrers. "Potser tampoc hem de deixar que es reuneixin grups de sis, set o vuit persones a altes hores de la nit", ha dit Argimon, insinuant una mena de toc de queda. Amb tot, les reunions (privades o públiques) de més de 10 persones estan prohibides a Barcelona i l'àrea metropolitana i alguns municipis del Segrià i la Noguera. 

Unes hores després, durant l a sessió de control d'aquest dimecres al Parlament, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha anat més enllà, i ha confirmat que s'està estudiant un tancament general de l'oci nocturn perquè hi ha un "problema" en la prevenció de les relacions del jovent amb el coronavirus. És a dir, la idea del Govern seria aplicar les restriccions que ara hi ha a Barcelona i Lleida pel que fa a l'oci nocturn a tot el territori.  Segons el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, es tractaria d'una mesura "selectiva i proporcionada". "Aquestes mesures més quirúrgiques són millors que les més grans, de quedar-se a casa o tancar determinades àrees", ha afirmat als micròfons de Rac1. 

Segons va aprovar el Govern ara fa uns dies, els ajuntaments són els qui han d'establir un horari de tancament de terrasses, bars i altres locals similars que garanteixi que no hi ha activitat d'oci nocturn, en el qual s'inclouen bingos, casinos i salons de joc. 

Salut alerta que els joves de 15 a 29 anys són els més afectats pels nous brots del Segrià

El sector planta batalla

La notícia ha provocat una onada d'indignació entre els empresaris de l'oci nocturn, que demanen que no se'ls assenyali com a responsables dels rebrots. Argumenten que només el 40% dels locals estan oberts, que s'estan autoregulant aplicant les mesures que creuen convenients, i que l'única manera d'evitar la propagació del virus en els ambients d'oci és amb una estricta regulació que prohibeixi botellones i festes privades, on diuen que la gent sí que se salta les mesures de seguretat indicades. De fet, el secretari general de Fecalon, Fernando Martínez, ha afirmat que és "injust i arbitrari" atribuir als empresaris de l'oci nocturn els rebrots que es produeixen en "celebracions esportives, botellones i festes privades sense cap tipus de mesura de seguretat ni control". Segons la Fecasarm, la patronal del gremi, el tancament dels locals serà "contraproduent" perquè "fomentarà la pràctica i massificació de l'oci nocturn no regulat i descontrolat".

El sector insisteix que l'oci "reglat i inspeccionat" és l'única garantia davant "l'oci il·legal i sense cap tipus de control". Aquest seria el quart canvi normatiu al sector, que en 15 dies ha passat de parlar de recuperar les pistes de ball al tancament total. I si finalment es produeix i es decreta el tancament de discoteques i bars, els empresaris demanen un rescat per a totes les activitats d'oci nocturn, amb ajuts directes per afrontar les despeses dels lloguers, subministres, impostos municipals o quotes de seguretat social i d'autònoms dels treballadors. 

Cal esperar per veure si les restriccions funcionen

Ara, Catalunya afronta dues setmanes clau per al control dels rebrots, perquè cal esperar l'efecte de les restriccions i recomanacions anunciades fa uns dies. Una de les més polèmiques ha estat el tancament dels gimnasos, sobre la qual Trilla ha comentat:  "Al gimnàs, si està net i ventilat, la gent guarda la distància, porta mascareta, els exercicis són curts per evitar que s’hi estiguin massa estona... si tot això es garanteix, pot ser una activitat raonablement segura. Però si no és així, és probable que es prengui la mesura que s’ha pres i paguin gimnasos que fan bé les coses per gimnasos que no fan bé les coses". Una afirmació que, també, podria servir pel que ha passat a les discoteques i altres locals nocturns. Trilla ha afegit: "Les decisions no agradaran a tothom, perquè en medicina no és tot o blanc o negre, ens movem en la sèrie de grisos perquè sempre hi ha moltes coses que s’han de valorar".

Segons Argimon, el que toca ara és reduir "una mica" la vida social, tot i que ha dit que això no vol dir deixar de fer un cafè amb un amic o no assistir a un recital, perquè la cultura, "en general", és segura, ha dit. "Hem de saber conviure amb el virus", ha defensat, i ha afegit que la vacuna encara trigarà i que, per tant, ara el millor antídot són la mascareta, la distància i la higiene.

Salut promet capacitat per fer 30.000 PCR diàries a partir de la setmana que ve

Argimon ha explicat que els dos mesos que s'ha trigat a nomenar algú per al seu càrrec s'han dedicat a fer feina com tenir mes capacitat de fer proves PCR o crear la unitat de seguiment de covid, en el marc de la qual dijous es va proposar crear la figura del gestor covid que ara s'impulsa. Ha dit que la setmana que ve tindran capacitat per fer 30.000 PCR diàries i que es faran sempre per indicació mèdica i per reforçar el sistema de rastreig. "L'objectiu és detectar molt bé els contactes, entre 10 i 15 persones", ha dit. Trilla ha indicat que fer més PCR "és una molt bona decisió". "Augmentarà el nombre de casos, però tindrem més seguretat si tota la cadena es fa bé. Si qualsevol persona que ha estat contacte proper amb un cas podrà fer-se una PCR, això fa que es quedi tothom més tranquil", ha afegit. 

Contacte directe qui està més de 15 minuts i sense mascareta amb el contagiat

Argimon ha detallat que es considera contacte directe qui està més de 15 minuts a una distància curta d'un positiu i sense mascareta. "El circuit hi serà: el CAP agafarà la mostra i un gestor covid farà les preguntes per llistar possibles contactes estrets. Si el sospitós es torna cas, les persones que fan el seguiment trucaran als contactes", ha explicat. Serà gent que ja coneix la dinàmica d'un centre d'atenció primària i se'ls formarà en les preguntes a fer. Ha apuntat que aproximadament cal un gestor covid per CAP i que els més grans en necessitaran en horari de matí i tarda. Uns 500 en total.

 "Al confinament domiciliari no hi hem de tornar, però això no vol dir que no hi tornem", ha assegurat, i ha apuntat que caldrà que la gent conegui com estem: "Això pot fer créixer l'autoresponsabilitat". "Les PCR no ens salvaran, la nostra vacuna és la mascareta, la higiene de mans i la distància", ha apuntat. 

Cap a l'estabilització al Segrià

Pel que fa a les dades de positius, Argimon ha explicat que no fan cas de les dels últims tres dies perquè encara han d'incorporar informació. I ha dit que espera poder veure aquesta setmana una tendència a l'estabilització al Segrià, on ahir hi havia 14 persones a les UCI. Quan les dades millorin es valorarà aixecar el confinament perimetral. 

Pel que fa a  l'assaig de vacuna d'Oxford, ha dit que sembla segura i eficaç, però que cal esperar a la següent fase. "En el millor dels casos la tindrem a finals d'any i, a partir d'aquí, s'ha de distribuir i això porta bastants mesos", ha detallat. També ha dit que ara cal pensar quina sanitat es vol i quin nivell de finançament pot tenir. "Ara vindran mesos de dificultat econòmica i la cruesa que ja ha arribat a moltes llars crearà molts problemes de salut", ha avisat.