El Zoo de Barcelona perdrà prop d'un centenar d'espècies i acollirà animals mediterranis i amenaçats

Es preveu una inversió de 64,4 milions d'euros per convertir-lo en el "zoo del Mediterrani"

Prop d’un centenar d’espècies marxaran del Zoo de Barcelona en la propera dècada. Ho faran aquelles que no són pròpies dels ecosistemes mediterranis, que no estan en perill d’extinció o que no formen part de cap programa de conservació, els tres criteris que serviran per decidir quins animals se’n van i quins es queden. Així ho va anunciar ahir el director de l’equipament, Antoni Alarcón, en la presentació del pla estratègic 2018-2031 que el zoo ha proposat al patronat de la Fundació Barcelona Zoo, format per partits i entitats. 

Encara que no hi ha cap llistat definitiu –la Fundació ha d’aprovar la proposta i després es consensuaran quins animals es queden i quins no– la direcció calcula que es passarà de les 300 espècies actuals a unes 200 i escaig. “En vindran de noves, però se n’aniràn d’altres”, va dir Alarcón. Segons els requisits plantejats, el Zoo s’acomiadarà amb tota probabilitat dels camells, els guanacs, els ossos i les foques –just ahir van ser traslladades a un zoo hongarès les dues que quedaven–, i potser també dels tigres. En canvi, es quedaran animals en perill d’extinció, com els grans simis, els orangutans i les girafes, així com d’altres que formen part de projectes de conservació, com els dragons de Komodo. També es quedaran segurament els pingüins, i també les tres elefantes i el rinoceront blanc –en aquests casos es tractaran de santuaris dedicats a cuidar “al màxim” els exemplars que queden fins que morin. 

“Reduirem el nombre d’espècies i els hi buscarem, amb temps, la millor sortida”, va dir Alarcón. Les destinacions poden ser diverses: es poden portar a un altre zoo, a aquaris, a zones de recuperació d’animals o a santuaris. En tot cas, Alarcón va deixar clar que “mai” els ha passat pel cap matar a cap dels animals que ara viuen al zoo. 

L’objectiu de tot plegat és que el Zoo de Barcelona es converteixi “en el punt de trobada de la recerca, conservació i divulgació” de la fauna autòctona, ibèrica i mediterrània, que Alarcón va lamentar que està “molt amenaçada pel canvi climàtic”. Per convertir-se en “el zoo del Mediterrani” hi arribaran espècies com el linx, gràcies a un acord amb la Junta d’Andalusia, i també es prioritzaran les actuacions en punts com els deltes del Llobregat i del Besòs, amb la reintroducció de la llúdriga, i el Montseny, amb especial atenció al tritó. “El Zoo vol esdevenir pal de paller i garant de la defensa de la nostra biodiversitat”, va assegurar Alarcón. Per assolir-ho, el pla estratègic preveu una inversió de gairebé 65 milions d’euros fins al 2031, que entre altres coses, inclou la creació de nous equipaments, com un pavelló d’invertebrats, un papallonari i un centre de la biodiversitat marina. 

Les entitats arrufen el nas

Les entitats animalistes consultades per l’ARA estan insatisfetes amb la proposta. Des de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), Marta Gumà, creu que les reformes dels equipaments són “insuficients”, perquè hi ha zones que no estan a la vista que no es milloraran i són les que estan en un estat “més deplorable”, com els dormitoris dels felins. A més, creu que si es redueix el nombre d’espècies, el zoo podria actuar com a centre de rescat d’animals exòtics. 
En canvi, des de Zoo XXI, la campanya internacional que vol transformar els zoos del món, alerten que és “terrible” portar noves espècies. El portaveu, Leo Anselmi, proposa que es quedin al complex només els animals que formin part d’un programa de reintroducció a l’hàbitat natural. 

Sense destí clar per als quatre dofins

Fa més d’un any el govern municipal, amb el suport d’ERC i la CUP, va decidir traslladar els dofins i no construir cap nou delfinari. Antoni Alarcón va dir que el Zoo no tindrà dofins però no va aclarir quin serà el destí dels quatre animals –dos es van traslladar a l’Oceanogràfic de València. “No hi ha cap santuari de dofins en el món”, va argumentar, i va dir que s’està buscant una solució “intermèdia”. Des de Depana denuncien les “lamentables” condicions en què viuen els dofins i exigeixen una sortida ja. 

Etiquetes

Més continguts de