Barcelona detecta 150 positius nous de covid-19 però nega cap brot: "Està sota control"

Tant Salut Pública com els experts asseguren que la capital no viu "ni de lluny" una situació semblant a la de Lleida

La transmissió del coronavirus a Barcelona continua sota control. La corba epidemiològica segueix el seu avenç a un ritme sostingut i, ara per ara, les dades no permeten parlar de cap rebrot. Sí que és cert que en els últims dies s'ha registrat un repunt de casos a la capital catalana, però segons les autoritats sanitàries i els experts consultats, es tracta d'un comportament "esperable". La regidora de Salut de Barcelona, Gemma Tarafa, ha afirmat aquest dilluns que en l'última setmana s'han detectat 150 positius mitjançant PCR, la prova estandarditzada per confirmar les infeccions actives de covid-19, i que això significa que se n'han diagnosticat aproximadament vint persones cada dia. La setmana del 22 al 28 de juny es van detectar 90 casos, uns 60 positius menys, i per això el creixement semblaria més gran del que realment és. "És cert que hi ha una oscil·lació setmanal que ha derivat en un augment, però això cal veure-ho en perspectiva", ha assegurat la regidora, en referència a la sèrie històrica de diagnòstics fets públics per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Segons les dades públiques -que s'actualitzen cada dos dies-, la situació epidemiològica de la setmana passada és exactament la mateixa registrada la primera setmana de juny, amb 150 casos detectats. La segona setmana se'n van diagnosticar 139; la tercera 84; la quarta 90 i, la primera de juliol 150. Això significa que s'han identificat més casos després de dues setmanes a la baixa, però l'ASPB demana prudència i ho desvincula de cap brot descontrolat com els que han obligat a confinar perimetralment la comarca del Segrià. A Lleida es van arribar a detectar 150 casos en només un dia. 

"De tots aquests casos, l'ASPB en fa seguiment de contactes per tenir en tot moment la traçabilitat de les infeccions", ha remarcat Tarafa. Amb una roda de premsa exprés, la regidora ha volgut sortir al pas d'algunes informacions que han circulat aquest cap de setmana a les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació que asseguraven que districtes com Sants i Sarrià havien quintuplicat i triplicat, respectivament, la detecció de casos. Això es deu, segons fonts coneixedores del sistema de detecció ràpida, a un augment en l'ús dels tests ràpids –o serologies–, que detecten anticossos i no infeccions actives.

Aquestes informacions són incorrectes perquè sumen dos tipus de proves, barrejant indicadors i alterant els resultats. Una cosa són els positius diagnosticats per una PCR, que són els 150 comunicats, i una altra els resultats positius dels tests ràpids que donen una fotografia del passat. Aquestes serologies positives no es poden relacionar amb un brot concret perquè la infecció es pot haver superat fa dies, màxim quinze. El missatge de l'organisme encarregat de la prevenció epidemiològica barcelonina, doncs, és clar: "No estem ni de lluny en la situació de Lleida i, de fet, no són escenaris comparables", ha sentenciat la presidenta de l'ASPB.

"La situació epidemiològica del Segrià és delicada": els experts defensen el confinament de la comarca

Més capacitat per fer PCR

El microbiòleg de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Pere-Joan Cardona, també és taxatiu i nega que les dades barcelonines revelin cap descontrol epidemiològic: "De moment, el que està passant a Lleida no s'està reproduint en cap altre lloc de Catalunya, afortunadament". La polèmica al voltant d'un possible rebrot a la capital catalana es deu únicament a una confusió. El fet de sumar els dos tipus de proves incrementa "artificialment" el nombre de casos, i l'alta disponibilitat per fer PCR gràcies a la coordinació entre Salut Pública i l'Atenció Primària, afegeix l'expert, permet fer més proves que abans i, per tant, que les xifres de positius també augmentin. Entre altres coses, pel cribatge dels asimptomàtics que s'han anat a buscar i que, d'altra manera, potser no haurien sabut que estaven infectats. "La capacitat per fer PCR és molt important, se'n poden fer fins a 8.000 al dia i els resultats es donen en 24 o 48 hores", apunta l'expert, que afirma: "El sistema de detecció ràpida funciona". 

Cardona subratlla que és molt important tenir en compte la incidència del virus per cada 100.000 habitants en els últims catorze dies i combinar el resultat amb la taxa de contagis –les infeccions que causa un cas índex (R0)– per determinar si un territori està en una situació bona, preocupant o dolenta. També és important saber el nombre total de tests que es fan i quants d'aquests acaben donant un resultat positiu. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), per sobre del 10% és molt difícil de controlar els brots exclusivament amb el seguiment de contactes. 

"De moment a Barcelona no hi veiem cap increment preocupant. No hi ha raó per a l'alarma, però cal insistir en les mesures de protecció, la mascareta, la distància de seguretat i la higiene de mans. Sobretot cal tenir cura de la gent més vulnerable", assegura el microbiòleg. Per controlar l'epidèmia, segons el consens científic, s'han d'identificar aproximadament dos terços dels contagis, tenint en compte que hi ha una proporció d'asimptomàtics que no es poden detectar. 

També l'investigador Enric Àlvarez, del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC, admet que la transmissió ha augmentat lleugerament en les últimes dues setmanes, però matisa que és perquè havia baixat la incidència durant la segona setmana i la tercera de juny. "Són petites pujades i baixades, però tot plegat es manté en la mateixa zona verda", insisteix l'investigador. 

Un brot familiar controlat a l'Hospitalet 

El departament de Salut diu que a tot Catalunya es declaren brots de petita envergadura, quasi tots ells a nuclis familiars. La idiosincràcia de la infecció -contactes estrets i que viuen en una mateixa àrea bàsica de salut- facilita el rastreig dels contagis i "són fàcilment controlables" amb el seguiment epidemiològic. "Se'ls consideren brots epidemiològicament parlant perquè afecten tres o quatre persones, però no són de gestió complexa", ha apuntat aquest dilluns la consellera de Salut, Alba Vergés, en una compareixença. 

L'últim brot, segons ha pogut saber l'ARA, seria un focus a l'àrea metropolitana sud, concretament a l'Hospitalet de Llobregat, i es tractaria d'una família de quatre persones que ja estan aïllades. Fonts governamentals confirmen que s'han traçat els contactes i s'ha posat en quarantena els potencials afectats.

L'Ajuntament ha reivindicat la necessitat de mantenir les mesures de distanciament social, la indispensable higiene de mans i l'ús permanent de la mascareta en espais públics on no es pugui mantenir, com a mínim, un metre i mig de distància entre persones. "Hem de cercar l'equilibri i ser prudents i responsables", ha indicat Tarafa. Poc abans, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, havia remarcat que el que ha passat a Lleida és un "avís que no som a l'etapa postcovid", i que les mesures d'autoprotecció s'han de respectar "escrupolosament". Cardona adverteix que serà una "lluita molt llarga", que durarà molts mesos, perquè el virus encara no ha deixat ni deixarà de circular. 

L'exemple de l'incendi forestal és molt aclaridor. L'epidemiòleg de la Fundació de la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB) Joan Caylà explica que,  en epidemiologia, quan un foc [brot] és petit, es pot sufocar amb una sola gota d'aigua, és a dir, establir el contacte entre familiars que viuen en una mateixa casa i entre persones que tenen una relació molt acotada, per exemple laboral o social. Ara bé, quan hi ha un petit grup amb una gran mobilitat que pot contagiar molt, creix el risc que es cremi el bosc [un rebrot], perquè no es poden establir mecanismes de control. Això fa que s'acumulin contagis en un lloc determinat i que sigui probable que es produeixin focus difícils de perimetrar. És el que ha passat, ara com ara, únicament al Segrià.