POLÍTICA MUNICIPAL

Barcelona no garanteix l’anonimat dels que denuncien pisos turístics

L’Ajuntament dona als incriminats totes les dades dels acusadors, des del DNI fins al mòbil

Les persones que han sigut denunciades pels seus veïns pel fet de tenir un apartament turístic il·legal poden saber qui són aquests veïns. De fet, poden tenir accés al seu número de DNI, al seu telèfon mòbil, al seu any de naixement i fins i tot poden arribar a saber en quin idioma es comuniquen. L’entrega d’aquestes dades presenta dubtes sobre el compliment de la llei de protecció de dades.

Tot això ho ha descobert Eliana Guerrero, una veïna del Poble-sec que lloga tres habitacions de casa seva i que va ser denunciada pels veïns. Dos inspectors de l’Ajuntament de Barcelona es van presentar a casa seva el 16 d’agost de l’any passat a les 21.35 h. Després de parlar amb una de les tres noies que s’hi allotjaven i comprovar tota la documentació van escriure: “Es conclou que l’habitatge no s’està utilitzant com a habitatge d’ús turístic”, segons l’expedient al qual ha tingut accés aquest diari. I és que les persones que s’allotgen en aquell pis s’hi estan durant més de sis mesos -a partir d’un mes ja no es considera ús turístic- i, a més, hi estan empadronades i els ingressos generats es declaren a Hisenda. Conscient que la denúncia s’arxivaria, Guerrero va demanar l’expedient a l’Ajuntament. “El volia tenir per ensenyar-lo a la pròxima reunió de la comunitat de veïns i aconseguir que no em denunciïn més”, explica. Però a més de l’expedient dels inspectors, li van entregar també la denúncia. Allà va descobrir quins veïns l’havien denunciat i tota la resta de dades personals. “Imagina’t què podria passar si jo fos mala persona”, diu indignada.

L’alcaldessa Ada Colau va enviar 800.000 cartes als ciutadans el 28 de juliol de l’any passat en què advertia que hi havia una “oferta submergida” d’apartaments turístics i demanava als ciutadans que denunciessin per evitar que aquesta pràctica “s’imposi i arreli a la ciutat”. Per aquest motiu es posava a disposició dels ciutadans una pàgina web amb un formulari per denunciar i un telèfon gratuït.

Dubtes legals

“Les persones tenen dret a saber qui les ha denunciat i per quin motiu”, explica Santi Farré, cap de l’assessoria jurídica de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD). L’objectiu d’aquesta norma és impedir que es disparin les denúncies falses. Però una cosa és donar el nom del denunciant i una altra és facilitar el telèfon i el número del DNI. “La resta de dades que s’han donat poden ser rellevants per a l’administració però no per al denunciant. No té sentit que es reveli tot això. No se m’acut cap motiu pel qual el demandant hagi d’accedir a tota aquesta informació -adverteix-. La llei diu que cal fer una ponderació. La informació que és irrellevant no cal donar-la”.

L’Ajuntament defensa que aquesta pràctica és legal i es basa en una resolució de la mateixa ACDP del 2012 per un conflicte similar sobre unes denúncies contra un comerç. Totes les persones denunciades que han demanat l’expedient han rebut tota aquesta informació sonre qui els va denunciar.

La massificació turística que pateix la capital catalana ja és el segon problema per als barcelonins, segons l’última enquesta municipal. El nou govern municipal va desplegar abans de l’estiu un gran pla per detectar els apartaments turístics il·legals i va ordenar que se’n tanquessin 615. Tot i així, la promoció de les denúncies entre ciutadans ha provocat moltes crítiques.

108 queixes contra la web

La síndica de greuges de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, va rebre l’any passat 108 denúncies contra la campanya de l’alcaldessa Colau per animar els ciutadans a denunciar els apartaments turístics. Vilà va considerar que les denúncies que tramiten els veïns de la ciutat contra aquesta pràctica “haurien de ser anònimes”.

El govern de Colau va obrir, ara fa dos mesos, un altre canal de denúncia, en aquest cas contra casos de possible corrupció. Aquestes sí que són anònimes.

Més continguts de