Bauzá imposa el seu decret de llengües tot i la suspensió judicial
Una vintena de famílies demanen l'escolarització en castellà a Catalunya
Palma / Barcelona.El Govern Balear ha trobat una escletxa per poder implantar el polèmic decret de llengües que limita el català a les aules tot i la suspensió del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. En un consell de govern extraordinari, l'executiu del popular José Ramón Bauzá va aprovar ahir un decret llei per imposar l'anomenat tractament integrat de llengües (TIL) aquest mateix curs escolar, que s'inicia la setmana vinent. Amb el decret de llengües, s'introdueix l'anglès a l'ensenyament d'assignatures no lingüístiques, s'augmenten les hores en castellà i es redueixen les de català, que passaran d'una quota mínima del 50% al 20%, i s'acaba així amb la immersió lingüística.
Hores abans que el govern del PP el tornés a blindar amb un decret llei, el Tribunal Superior de Justícia havia suspès de manera cautelar l'aplicació del TIL. El Govern Balear, però, va al·legar que acata la interlocutòria del TSJ perquè ha anul·lat tot el que l'alt tribunal havia suspès cautelarment: el calendari d'aplicació del TIL i les instruccions del secretari autonòmic, Guillem Estarellas, que indicaven com s'havia d'interpretar el polèmic article 20, que inicialment donava més marge als centres educatius.
Però el Govern Balear va esquivar la suspensió cautelar i va trobar un mecanisme legal per aplicar-lo: un decret llei, que és una norma amb rang de llei i amb tramitació urgent. La consellera d'Educació, Joana Maria Camps, va atribuir la suspensió cautelar ordenada pel TSJ a un "error procedimental". Segons ella, això no mereix ni dimissions ni peticions de disculpes, sinó que n'hi ha prou amb un "canvi procedimental". Pel que fa al contingut, el Govern Balear considera que el tribunal reforça el fons del TIL. "No hi ha un atac al TIL", va dir Camps. "Per què ens hem de disculpar per un error de forma?", es va preguntar.
La consellera balear d'Educació considera que la decisió presa ahir per l'executiu de Bauzá -imposar el TIL sense cap dels procediments de consulta o diàleg que han dut el tribunal a suspendre'n l'aplicació- no provocarà més motius per a la vaga convocada pels sindicats i l'assemblea de docents per al primer dia de curs.
El nou decret llei, que es justifica per motius d'urgència, només afectarà el curs 2013-2014 i suposarà el desplegament del TIL sense cap canvi respecte del que tenia previst el govern de Bauzá. Per tant, els alumnes de primer, tercer i cinquè de primària, primer d'ESO i primer d'educació infantil rebran assignatures no lingüístiques en anglès. Per als següents cursos, ja es dictaran les resolucions que convingui, segons va informar l'executiu balear.
A la pràctica, però, molts centres educatius encara tenen en l'aire el projecte lingüístic definitiu i no saben amb certesa quines assignatures hauran de donar en cada llengua. Això genera incertesa entre els docents i entre els pares, que, en alguns casos, estan comprant els llibres de text de manera provisional.
Ahir també es va saber que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt que el litigi d'una de les cinc primeres famílies que van portar el departament d'Ensenyament als jutjats perquè volien rebre l'escolarització en castellà ja està tancat i que "no cal acordar més actuacions". "S'ha de considerar conclosa aquesta execució de sentència", remata la secció cinquena de la sala del contenciós administratiu del TSJC.
Aval a l'atenció individualitzada
La providència del tribunal respon a un últim intent de la família demandant d'allargar el cas. En l'últim escrit, presentat el 28 de juny, la família reclamava a la justícia que garantís que el seu fill continuarà rebent diverses assignatures en castellà quan comenci el batxillerat. El mateix text explicava que, a quart d'ESO, el noi ha fet en castellà educació física (2 hores a la setmana), matemàtiques (4 hores), religió (1 hora) i física i química (3 hores).
Segons els pares de l'alumne, però, aquesta proporció de castellà no hi era per voluntat de la Generalitat de complir la sentència sinó per iniciativa de l'escola Loreto-Abat Oliba. També recordaven que la demanda que va obrir el cas es va presentar el 2006, i que hi ha hagut "set anys de vulneració del dret a l'educació" del seu fill. El departament d'Ensenyament, dirigit per Irene Rigau, entén que l'alt tribunal ha avalat que la seva fórmula d'atenció individualitzada és "correcta".
La consellera va anunciar ahir aquesta resolució judicial i va explicar que encara s'han de resoldre una dotzena de casos més: "Esperem que totes les resolucions del TSJC vinguin en el mateix sentit".
Baixa la demanda en castellà
Segons Ensenyament, fins al 31 de juliol només 23 famílies han sol·licitat fer l'escolarització en castellà, tres menys que el 2012, quan ho van demanar 26 famílies. El gruix de sol·licituds es van rebre el 2011, quan 263 famílies van demanar que els seus fills fossin escolaritzats en castellà, coincidint amb la campanya que va fer l'entitat Convivencia Cívica -a la qual es van sumar el Partit Popular i Ciutadans- demanant que les famílies marquessin la casella de l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular.
