‘Big data’ per trobar el millor medicament per a cada càncer
Científics catalans participen en un gran estudi que relaciona perfils genètics de tumors amb els fàrmacs adequats per tractar-los
BarcelonaEncara queda molt camí per recórrer, però aquest camí ja s’ha començat a resseguir. Tant és així que, pel que fa al tractament del càncer, ja se sap que l’era de la medicina genòmica -fàrmacs orientats a actuar sobre determinats gens- marcarà el futur. Són moltes les mutacions genètiques que els científics estan identificant i moltes les molècules que mostren cert potencial. Ara bé, ni tots els pacients tenen les mateixes mutacions ni totes les molècules serveixen per a tothom. Per tant, trobar el perfil genètic concret que s’adiu amb un determinat fàrmac és com buscar una agulla en un paller. Sobretot fins ara.
Científics catalans han participat en un estudi internacional en què s’ha relacionat l’efecte de 265 antitumorals amb la informació genètica de 1.000 línies cel·lulars de càncer, derivades de 29 tipus de tumors diferents. Els resultats, que avui es publiquen a la revista Cell, suposen un gran pas que permetrà identificar el millor fàrmac per al perfil genètic concret de cada pacient. "El que hem fet és extreure coneixement d’informació ja disponible. Nosaltres trobem l’agulla al paller", explica David Tamborero, que juntament amb Núria López-Bigas ha participat en l’anàlisi bioinformàtica de les dades des del departament de ciències experimentals i de la salut (CEXS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Coneixement públic
També ha tingut un paper fonamental el grup de Manel Esteller, director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). "Hi ha milers d’articles científics dedicats a investigar un tipus de tumor concret, un gen determinat, un tipus de lesió molecular i l’efecte d’un fàrmac particular. Però hi ha molt poques publicacions que integrin els quatre conceptes -afirma Esteller-. Ara tenim un mapa integral de les lesions epigenètiques i genètiques dels tumors humans que permetrà predir la resposta en un ampli repertori de fàrmacs", afegeix. Tota la informació s’ha dipositat en una xarxa de lliure accés perquè hi puguin entrar investigadors de tot el món. D’aquesta manera qualsevol científic o metge que tingui interès particular en cert gen, tipus de tumor o fàrmac podrà consultar-ho ràpidament.
Per fer el treball, liderat per l’Institut Sanger del Regne Unit, s’han analitzat les dades del Cancer Genome Atlas i de l’International Cancer Genome Consortium, dues bases de dades amb les quals s’han seqüenciat 11.000 mostres de tumors de pacients de tot el món. Els científics han comparat aquestes mostres amb 1.000 línies cel·lulars de càncer -el tipus de material biològic amb què es treballa als laboratoris per investigar- per poder identificar així les que presentaven les mateixes mutacions que els pacients. Un cop mapejades totes les mutacions cancerígenes en les línies cel·lulars, s’han identificat quines podien respondre als 265 fàrmacs antitumorals. Aquests medicaments poden actuar sobre el genoma de la cèl·lula amb diferents mecanismes, poden ser inhibidors del gen en qüestió, moduladors epigenètics o reguladors de la mort cel·lular, entre altres coses.
Tot i que hi ha grups de recerca al món que han anat identificant dianes terapèutiques, aquest és el treball més gran que mai s’ha fet de manera sistemàtica. En aquesta mateixa línia, d’ençà que es va començar a participar en l’estudi fa cinc anys, el laboratori d’Esteller ja ha identificat un marcador de resposta a inhibidors de dos gens clau per al melanoma i un altre per al càncer de còlon. També marcadors que permeten identificar els pacients amb càncer de pulmó i ovari resistents al cisplatí i al carboplatí. "I tan sols és el començament, encara estem rascant només la superfície de tota la informació dipositada", diu Esteller.
