Bonaventura Clotet: "Les primeres vacunes es començaran a testar amb ratolins el mes vinent"

L'investigador diu que en aquests moments és prioritari frenar la malaltia en els primers estadis

Els investigadors catalans, que treballen incansablement des de l'inici de la pandèmia per trobar maneres de protegir la població del covid-19, començaran a provar les primeres vacunes el mes vinent. Així ho ha anunciat Bonaventura Clotet, cap de malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol, a més de director de l'IrsiCaixa, en una entrevista amb Antoni Bassas. “Les primeres vacunes es començaran a testar amb ratolins el mes vinent i les anirem redefinint”, ha explicat.  Aquestes vacunes servirien per anticipar-se a un nou brot amb el mateix virus o amb un virus mutat.

Però no serà fins al mes de març o abril de l’any vinent que les vacunes podran començar a utilitzar-se en éssers humans. A més, s’ha de ser prudent, perquè se sap que a vegades, com a resposta al covid-19, es generen anticossos que no funcionen com a protectors sinó que el que fan és accelerar la infectabilitat del virus. “Hem d’esbrinar quins són els anticossos que realment protegeixen”, ha dit Clotet, que aposta per desenvolupar diferents models de vacunes i dinamitzar les seves aprovacions.

Frenar la malaltia a temps

El CRESA, el grup que juntament amb el Barcelona Supercomputing Center i l’IrisCaixa treballa en el desenvolupament de la vacuna, ja va aïllar el genoma del virus que circula a Catalunya per poder-lo testar in vitro amb una combinació de fàrmacs. Clotet destaca la importància de treballar en aquests fàrmacs profilàctics mentre no es pugui utilitzar cap vacuna i, sobretot, poder frenar el progrés de la malaltia en el seu primer estadi.

Bonaventura Clotet: "Estem fent una vacuna que arribarà d'aquí un any per combatre el pròxim brot"

“Hem de pensar que és una malaltia dinàmica, que comença com una infecció vírica però que ocasiona una inflamació pulmonar. I aquesta destrucció pulmonar no se soluciona amb respiradors, ens hem de centrar en la primera fase de la malaltia per evitar la segona”, ha assegurat Clotet. Diferents estudis, entre ells el d’Oriol Mitjà, treballen des de fa temps en fàrmacs que poden bloquejar, en part, l’entrada del virus. Una de les hipòtesis principals és la profilaxi amb agents antimicrobians, que és una pràctica força comuna per prevenir malalties després de l’exposició. En aquests moments es treballa amb dos fàrmacs: el darunavir, un antiviral per reduir la càrrega viral, és a dir, la quantitat de virus a la sang, i un tractament profilàctic en base a hidroxicloroquina.

“Treballem amb fàrmacs que poden bloquejar l’entrada del virus i, per tant, podrien protegir la població més exposada, com el personal sanitari o el personal que treballa a les residències –ha dit Clotet–. Estem fent assajos amb la hidroxicloroquina. Hem de perseguir el mateix que hem fet amb els casos de VIH entre persones que tenen conductes de risc i no fan servir el preservatiu, subministrar una píndola que bloqueja més del 90% l’entrada del virus”. Clotet ha destacat que els fàrmacs amb què es treballa són preventius, però que en cap cas serveixen de tractament un cop s’ha emmalaltit i que s’ha d’estudiar quines substàncies poden ser més eficaces per evitar que el virus s’estengui.

La "paga extra" no ha de servir per tranquil·litzar consciències 

Clotet ha sigut molt contundent en les seves crítiques contra uns governs que no han destinat prou recursos a la recerca. “Si es dediquessin més diners a la recerca global ens hauríem anticipat a la pandèmia i hauríem desenvolupat una vacuna en el primer brot de SARS  [els primers casos de síndrome respiratòria aguda greu van ser a finals del 2002]”, ha assegurat, i ha alertat que vindran altres epidèmies. L’investigador ha explicat que entre el personal mèdic hi ha esgotament físic i mental, però que també hi ha molta il·lusió per tot el que s’està descobrint i aprenent. Hi ha angoixa i estrès, però també ganes de posar “el peu al coll de la pandèmia aviat”. Les mesures anunciades de voler compensar econòmicament el personal sanitari pel sobreesforç d’aquests dies són ben rebudes per Clotet, sempre que el govern no es quedi aquí: “Clar que hi estic d’acord, però no em semblaria bé que això tranquil·litzés la ment dels polítics que no ho han fet bé fins ara, tenim un personal mal pagat, unes dotacions que han anat minvant, uns hospitals que no s’han mantingut com s’haurien hagut de mantenir, un sistema sanitari que continua sent de luxe però amb poques reserves –ha reflexionat Clotet–. Si es queden amb una paga extra que no ho facin, preferim molt més que es mentalitzin que calen millors dotacions per a la recerca i la medicina”.

El passaport d'immunitat 

Clotet també s’ha pronunciat sobre el pla de desconfinament del Govern, que preveu la monotorització tecnològica de la població a través de dos instruments diferents: un certificat digital i un "passaport d'immunitat".

El pla de desconfinament del Govern: sortida per col·lectius, tests i "passaport d'immunitat"

“Molts s’exclamen perquè afecta la llibertat o intimitat, però ja no en teníem, tothom que tingui un mòbil ja estava fiscalitzat”, ha dit. En opinió de Clotet, amb aquestes mesures es podria garantir que els que s’incorporen a les grans cadenes de producció són immunes, perquè ja han passat la malaltia. A la resta, segons Clotet, se'ls haurien de fer enquestes per estudiar els símptomes, i fins i tot es podrien tenir en compte els símptomes olfactoris. “Els tests amb saliva poden ser més còmodes i es pot abaratir els costs dels PCR”, ha dit l’investigador.

Els tests massius que no acaben d’arribar

Segons Clotet, es podria fer un PCR inicial i, a partir d’aleshores, fer enquestes setmanals per identificar els que manifestin algun símptoma i poder-los aïllar.