Carles Pont: "La premsa internacional demana una UE mediadora en el cas català"

Carles Pont (1974), com a coordinador d’un grup de dotze acadèmics, s’ha dedicat a investigar 300 peces periodístiques sobre el Procés en setze diaris de vuit països diferents.

El món ens mira, però no tant?

Té moltes altres mirades. No som únics i hi ha altres conflictes significatius. El món ens mira però no tant com ens pensàvem.

Us heu endut alguna sorpresa?

Teníem la hipòtesi que els diaris de centredreta serien més hostils amb el Procés que els de centreesquerra. Però hem comprovat que, en línies generals, uns i altres aposten per un referèndum pactat.

Els mitjans europeus són els que més peces han fet sobre el Procés, però el New York Times s’hi acosta. Com és?

Mentre el New York Times fa força cobertura del cas català, el Washington Post, molt menys. Una explicació és pel corresponsal, Raphael Minder, que hi està molt interessat. En l’estudi ens hem entrevistat amb corresponsals, i això permet refinar alguns indicadors que amb la pura anàlisi de les notícies no controles del tot. Per exemple, que algun titular no l’hagi posat el corresponsal, sinó que el mitjà l’ha dictat per qüestió ideològica.

No hi heu pogut incloure el Financial Times [fa uns dies va fer un reportatge de vuit pàgines sobre el Procés]. La radiografia és igualment fidedigna?

La imatge no difereix gaire en tots els diaris. Hem fet una mirada prospectiva d’altres mitjans i el retrat és el que hem conclòs.

Quins són els mitjans més pròxims al referèndum?

Sobretot els anglosaxons. Els americans tenen molt clar que els conflictes s’han de resoldre per la via pacífica i tenen una concepció de les votacions molt interioritzades. També la premsa francesa i els diaris brasilers. Els alemanys al principi eren més prudents, però ara també reclamen que es permeti votar perquè és una demanda de la societat.

El relat sempre ha sigut aquest?

Fins al 2012 ho personalitzen molt en Artur Mas. Però amb les primeres grans manifestacions se sorprenen que hi hagi una arrel social.

Amb quin argument sostenen la “il·legalitat” de votar?

Bàsicament que la carta magna no ho permet i que el govern espanyol no ho vol. Ara bé, adverteixen que les constitucions es toquen.

El posicionament dels mitjans a favor del referèndum és molt més nítid que el dels governs d’arreu?

Sí. De fet, algunes capçaleres demanen a la Unió Europea que es posicioni i faci de mediadora del conflicte. Sobretot els diaris anglosaxons.

Les fonts utilitzades són majoritàriament d’una tendència concreta?

Els diaris que tenen corresponsals utilitzen fonts de les dues visions. Els brasilers i russos tenen fonts de l’àmbit unionista català, i els alemanys, molt focalitzats en el tema econòmic, s’agafen a fonts que tenen per consigna mantenir l’ordre establert. Pel que fa a mitjans, s’agafen molt a El País i El Mundo i això marca un enquadrament. També hi ha algun càrrec de la UE de segona fila que parla del conflicte. El més sorprenent és que les entitats sobiranistes pràcticament no hi surten.

Alguns corresponsals diuen que no informaran del Procés fins que hi hagi fets. Cansa, el processisme?

És cert que hi ha un cert cansament i que el conflicte entre governs és complex. Cada vegada que parlen del Procés han de contextualitzar i la mirada no és tan matisada.

Els corresponsals veuen més legítima la via unilateral que els mitjans?

No, van en la mateixa línia. L’editoral del New York Times de fa uns dies, el corresponsal la subscrivia perfectament. No hi ha una gran contradicció en aquest sentit.

Com s’aborda el 27-S, on JxSí presenta un full de ruta per “tirar pel dret”?

La via unilateral no agrada. Observen que generaria desestabilització a Espanya i a Europa. Els espanta que no hi hagi un marc controlable i que se surt de la norma. Però els últims anys plantegen aquesta possibilitat: si no hi ha un acord, Catalunya tirarà pel dret. No ho amaguen.

Quin posicionament hi ha sobre la judicialització?

Una corresponsal em deia que no entenia com la fiscalia pot investigar la compra d’urnes. Veuen moltes decisions estratosfèriques en termes democràtics. El 2016 no l’hem analitzat, però pel que hem anat llegint, veuen com una anomalia que un president de la Generalitat vagi a declarar als tribunals. I el cas Forcadell també es veu amb preocupació.

Seran hostils amb l’1-O?

Ells s’atenen els fets i la seva reacció dependrà de la resposta de la gent. Si la via unilateral l’avala el poble català, és possible que es legitimi. És probable que tornin a demanar: “Sabem que sou molts però volem que el recompte sigui pactat amb l’Estat i homologable internacionalment i amb les garanties democràtiques”. Això ja ho han demanat els diaris, després de les eleccions del 2015 i també després del 9-N.