Carlos Lopes: “Els nois africans del ‘top manta’ o de la ferralla es quedaran”

A vostè l’han definit com a afrooptimista.

Sí, però no ho soc en el sentit que cregui que tot és fàcil. De fet, intento demostrar que l’Àfrica té una gran mancança estadística i que, per tant, el coneixement del continent realment no és gaire científic. Però sí que és cert que d’afropessimistes n’hi ha molts, perquè és una tradició molt antiga.

En quin sentit?

Doncs que és una tradició que ve de la religió cristiana, de considerar que hi ha una part del món que no és bona. Durant molt de temps, l’Àfrica va estar estigmatitzada com la terra dels descendents de Caín. Hi ha pintura i literatura que deia això durant el Renaixement europeu. Més tard, el filòsof Hegel, que va marcar molt la modernitat, va afirmar que l’Àfrica no tenia història, que la història començava amb la civilització grecollatina, amb ramificacions a Egipte però apartant Egipte de la resta del continent. Tampoc ens ajuda la representació geogràfica del món: a la projecció de Mercator, que fins i tot Google fa servir, l’Àfrica apareix més o menys com si fos Groenlàndia, quan en realitat és 14 vegades més gran. La gent no s’adona que l’Àfrica té el mateix territori que tota l’Europa occidental, els EUA, el Japó i l’Índia junts.

¿Sap quina és la meva imatge de l’Àfrica? Un continent molt ric explotat per estrangers en col·laboració amb governs locals corruptes, amb una població molt jove que somia emigrar a Europa, que últimament està sent comprat per la Xina.

Tot això té una mica de veritat. Sí, és un continent ric, però això és part de la seva pobresa, perquè la pobresa és la incapacitat de l’Àfrica d’adaptar-se al món industrial. La industrialització no és només construir fàbriques, sinó establir relacions econòmiques amb una lògica de producció molt formalitzada, amb regulació, on l’Estat pot obtenir recursos públics perquè pot fer pagar impostos. Però tot això desapareix quan els països són molt rics en productes naturals, els exporten, creen una renda i l’elit viu només de la renda.

La maledicció de les primeres matèries.

Sí, la malaltia holandesa però multiplicada, perquè a Holanda, quan hi van trobar petroli, tenien una economia formalitzada. A l’Àfrica és pitjor, perquè no hi ha aquest nivell de formalització.

Explotada per estrangers en col·laboració amb governs corruptes.

Cal dir que avui dia a l’Àfrica hi ha governs que no són tan corruptes com s’imagina. I compte, que la corrupció és bilateral, hi ha el corromput i qui corromp, no és només un problema africà. Per descomptat, la petita corrupció de gent sense condicions de treball que està intentant aconseguir el que no obté amb el seu salari no és el problema, sinó la corrupció a gran escala. Miri, nosaltres calculem que el tràfic de capitals il·legal a l’Àfrica és d’uns 50.000 milions de dòlars, l’equivalent al que l’Àfrica rep d’ajuda per al desenvolupament. Una dificultat afegida és que tenim una explotació molt gran de recursos minerals que es fa amb un mecanisme de preus en què els africans no tenim cap veu, i així perdem gran part del valor. També hi ha una pressió molt gran dels explotadors de recursos minerals perquè hi hagi lleis que els permetin continuar controlant la producció. Aquesta és la corrupció més terrible, perquè no permet arribar a una economia moderna. I encara que tenim governs que volen arribar a una transformació d’estructures, n’hi ha que viuen de la renda i que no volen canviar.

Me’n pot dir noms?

Etiòpia està creixent al 10% des de fa més d’una dècada i els indicadors socials progressen d’una manera bastant ràpida. Ruanda té una gran capacitat d’absorbir les noves tecnologies. I Kènia també. El Senegal, la Costa d’Ivori i Ghana estan introduint polítiques industrials molt actives. Maurici o Namíbia estan fent coses bé, i n’hi ha de molt petits, com Cap Verd o les Seychelles, que també funcionen. I tenim països que és veritat que tenen els mateixos líders des de fa molts anys, però que estan fent reformes increïbles, com ara Djibouti i el Togo, que han aconseguit ser els ports més grans de l’Àfrica occidental i de l’Àfrica oriental.

Què me’n diu dels joves que volen marxar?

Doncs que la part que emigra a Europa és molt petita. Miri, l’Àfrica té una població més gran que tota la resta del món si li restem la Xina i l’Índia, uns 1.200 milions de persones. Els que emigren són 80 o 90 milions. D’aquests, uns 70 milions emigren a un altre país africà. Ens en queden 20. D’aquests 20, els que van cap a Europa, el 94% emigre legalment, segons dades de Frontex. O sigui que els que vostès veuen a les pasteres, al Mediterrani, són una part molt petita.

O sigui que no hi ha una invasió.

No hi ha una invasió. I és terrible que la idea de solució sigui impedir l’entrada dels africans a Europa, quan el que tindria sentit seria que Europa ajudés l’Àfrica a integrar-se regionalment.

I què hi està fent la Xina, a l’Àfrica?

Sap què hi està fent? Tota la inversió xinesa a l’Àfrica representa un 4% de la inversió xinesa al món. La inversió xinesa al Benelux és la mateixa que a tota l’Àfrica. La Xina inverteix al Pakistan el mateix que en tota l’Àfrica. El problema és que, com que la resta de països avançats no inverteixen a l’Àfrica, el 4% de la Xina sembla molt.

També tenen el fenomen de la concentració de la riquesa. ¿Vostè coneix Aliko Dangote, l’home més ric de l’Àfrica, que té 10.000 milions de dòlars, el rei del ciment?

Sí, esclar. El conec bé, vaig escriure amb ell un article de promoció de la idea de la industrialització a l’Àfrica. Crea llocs de treball, té una visió progressista del continent. I fa la inversió més gran de tot el continent, una refineria de petroli a Nigèria.

El Níger és un del països més pobres del món tot i que té una gran riquesa d’urani, fins al punt que tres quartes parts de l’electricitat de França es generen amb aquest urani. ¿Hi ha gaires fenòmens com aquest?

Per desgràcia sí, i són casos que tenen a veure amb una relació històrica molt antiga. El del Níger és un cas extrem, perquè si França, tan rica, depèn tant del Níger, li hauria de donar algun avantatge. Pensi que des que es fa l’Informe del Desenvolupament Humà el Níger sempre està entre els cinc pitjors països, i no en surt.

I té remei?

Sí, però on hi ha petroli, cacau i cafè hi convindria una administració que s’ocupés de tota l’economia, no només del petroli, el cacau i el cafè. Nigèria, per donar-li l’exemple del país més poblat de l’Àfrica, obté el 90% dels recursos públics del petroli i té els impostos més baixos de tota l’Àfrica. És un país que només funciona en relació amb l’exportació del petroli, però no funciona en la resta de l’economia real. Aquest és un problema africà, de les elits africanes.

¿Hi ha un patró de personalitat dels nois que van per Barcelona i intenten guanyar-se la vida amb el top manta o recollint ferralla dels contenidors?

Són persones que tenen un somni. N’hi ha de molt joves. Pensi que la mitjana d’edat a l’Àfrica són 19 anys. Els ha tocat viure l’època de l’ascens econòmic de l’Àfrica. Quan una economia s’enlaira es creen oportunitats, les expectatives són altes, tothom es pensa que tindrà una oportunitat i només alguns la tenen, i els altres se senten sociològicament exclosos, i llavors…

...l’oportunitat que no troben a l’Àfrica la van a buscar a fora.

Exacte, l’única manera de fer real el somni és migrar. Això passa a l’Àfrica i a tot arreu. ¿O és que els europeus no sabeu que hi ha més migració xinesa a Europa que no pas africana? És gairebé el doble, però no se’n parla. O sigui, la Xina és el país que creix més però té molts migrants, i en això no és diferent de l’Àfrica.

¿Però els africans no han de pagar una fortuna per migrar a Europa?

Li asseguro que per a ells és una fortuna. A sobre arriben aquí i es troben amb més dificultats que no es pensaven. Però sap què? Totes les dificultats que els nois del top manta o de la ferralla es puguin trobar a Barcelona són menys que les que es trobaran a Ouagadougou.

O sigui que es quedaran a Europa.

S’hi quedaran i enviaran diners a la família. Les transferències d’immigrants africans als seus països augmenten cada any. Aquest any la previsió és que envïin a casa 81.000 milions de dòlars. Compari-ho amb els 50.000 milions de dòlars d’ajuda a la cooperació que rep l’Àfrica i tindrà una idea de qui està ajudant més.

Quina és la situació de la promoció de la dona a l’Àfrica?

Problemàtica. Vejam, a Ruanda el 62% del Parlament està compost per dones. I hi ha cinc països que tenen paritat al govern, però en termes econòmics anem endarrerits. Quant? No ho sé del cert, perquè el 40% dels africans no tenen cap registre civil. Cap. Tenim projeccions, però no tenim coneixement real.

Quins són els líders africans del moment?

És evident que no hi cap cap Mandela entre els líders actuals, però a tot el món és semblant. Ara el lideratge, o diguem-ne influència, és de joves esportistes, músics, artistes... que influeixen en una població africana igualment jove.

Jo li he donat la meva visió de l’Àfrica. Quina voldria que quedés vostè?

L’Àfrica viu una transformació molt profunda i ja és un continent molt diferent del del segle XX. Ha doblat el seu PIB en 15 anys. La mortalitat infantil i la mortalitat materna estan baixant enormement. Hi ha cada cop més democràcies, i els joves ja no permeten als líders comportar-se com abans. Els dos exemples més recents són Algèria i el Sudan. Els últims 26 mesos hi ha hagut 20 canvis de líders, a l’Àfrica.

¿Ha sentit a parlar del seu compatriota Ansu Fati?

Sí, esclar. Ansu Fati també és el futur. No sé si el futur d’Espanya o el de Guinea Bissau.

Bé, ja té carnet d’identitat espanyol. ¿Sap que el consell de ministres va aprovar concedir-li la nacionalitat?

Bé, la d’Ansu Fati és una altra idea d’immigració.