IMMIGRACIÓ

El CIE de Barcelona expulsa cada any menys interns

El 2011 es van fer tornar un 55% dels estrangers que s’hi van tancar, però l’any passat van ser el 21%

El controvertit centre d’internament per a estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, que l’Ajuntament ha intentat tancar -sense èxit- en diverses ocasions, ha canviat les estadístiques els últims anys. Si el 2011 es van expulsar al seu país d’origen més d’un 55% dels interns, l’any passat només se’n van tornar el 21%. Així ho destaca una anàlisi dels CIE inclosa en l’anuari de la immigració del Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona, el Cidob. En una de les conclusions, l’anàlisi apunta que el percentatge de repatriació dels interns del CIE s’ha reduït de manera progressiva els últims anys.

“No es compleix la finalitat perseguida amb l’internament: la repatriació dels estrangers”, subratlla l’informe, que afegeix que els percentatges d’expulsió a la baixa del CIE de la Zona Franca -com també passa als centres de Madrid i Algesires- es deuen a l’augment dels interns d’origen subsaharià, que acostumen a anar indocumentats, una situació que sovint n’impossibilita les ordres d’expulsió. “Si no porten documentació, això complica que se’n pugui determinar la nacionalitat. Molts països subsaharians no tenen registres amb dades i empremtes”, explica l’autor de l’article sobre els CIE de l’anuari del Cidob, Markus González.

“Si els països d’origen no documenten les persones, o bé venen de països subsaharians amb els quals no hi ha acords de readmissió, els interns no es poden expulsar -diu González-. Llavors són posats en llibertat abans de 60 dies. Per això la mitjana d’estada dels interns dels CIE és d’uns 20 dies”, exposa. Així, González -que és professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB)- considera que els CIE estan funcionant “com un lloc d’entrada” per a les persones que han arribat amb pastera pel litoral o que han saltat la tanca de Ceuta o Melilla. Per aquest motiu, creu que els CIE no s’haurien d’utilitzar per expulsar les persones que arriben de manera irregular.

“S’hauria de muntar un altre sistema. Hi hauria d’haver uns centres de recepció per a les persones que arriben, que tenen unes necessitats i unes demandes diferents de les que són expulsades”, destaca. “Els CIE estan complint no només una funció d’expulsió d’estrangers, sinó també de gestió d’entrada de persones estrangeres que no poden ser retornades al seu país -explica l’informe de l’anuari del Cidob-. Els CIE de Madrid i Barcelona han anat perdent importància, des del punt de vista quantitatiu, pel descens de les expulsions i dels internaments autoritzats pels jutges”, conclou el document.

Nou increment de la immigració

La situació s’ha accentuat els últims mesos amb l’increment de l’arribada de persones d’origen subsaharià. No només d’adults, sinó també de menors que han emigrat sense cap familiar que els acompanyi, com s’ha detectat a Catalunya. El professor de dret constitucional de la UB i director científic de l’anuari del Cidob, David Moya, explica que des de l’any passat s’està produint un nou augment de la immigració, que els últims anys -durant la crisi- havia caigut. Per això, subratlla que la Unió Europea planteja negociar amb els països d’origen de les persones que arriben per establir convenis de readmissió.

  • Etiquetes

Més continguts de