Can Vies dispara les denúncies contra els Mossos

L'informe anual de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura situa Catalunya al capdavant del rànquing estatal d'afectats per tortures o maltractaments per part de l'autoritat

Un contenidor en flames durant la manifestació en defensa de Can Vies el 31 de maig de 2014 al Raval de Barcelona / MANOLO GARCIA

Catalunya encapçala el rànquing estatal de persones que l’any passat van denunciar tortures o maltractaments per part de la policia o altres funcionaris, segons  l’informe anual de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura que es va presentar ahir. En total, 277 persones van denunciar-hi abusos de representants de l’autoritat, molt per davant de les 221 d’Andalusia i les 144 de Madrid que completen un pòdium poc honrós. Amb tot, 225 dels afectats a Catalunya corresponen a un sol esdeveniment la manifestació en favor de Can Vies que els Mossos d’Esquadra van envoltar i tancar –’encapsular’– durant hores la nit del 31 de maig de 2014.

Denúncies per tortures i maltractaments de les autoritats de cada comunitat

"Aquesta tècnica policial consisteix a rodejar les persones que participen a una mobilització i impedir que ningú entri o surti de la zona encapsulada", diu l’informe, que afegeix que es tracta d’una retenció il·legal perquè als afectats, a més de prohibir-los marxar, "se’ls priva d’aigua, aliments, lavabos, etc.". El document recorda que en aquell cas els antiavaolts van fotografiar i identificar un per un els 225 manifestants, a vegades fent-los posar-se "roba, barrets i mocadors proporcionats i col·locats per la policia". També mostra la preocupació dels autors perquè "aquesta tècnica, en principi il·legal, es pugui estendre".

Tenint en compte la població de cada territori, Catalunya ja no queda al capdavant del rànquing. Melilla, amb 1.524 denúncies per cada milió d'habitants i Ceuta, amb 413 per milió, passen al capdavant. Catalunya queda en tercer lloc amb 37,4 denúncies per milió seguida d' Andalusia (26,3) i Madrid (22,5). La resta de comunitats, incloent-hi el País Valencià i les Illes Balears, queden per sota de la mitjana estatal, que és de 20,8 denúncies per milió d'habitants.

El 2013, les denúncies a Catalunya per tortures i maltractaments per part de les autoritats afectaven tan sols 83 persones; el 2012, 141; el 2011, 241; i el 2010, 67. El 2011 es va acostar més a la xifra rècord de l’any passat, però dels 241 afectats, 107 eren del desallotjament del 15-M a la plaça de Catalunya i 99 per avalots en celebracions dels resultats del Barça. Al País Valencià, durant l’any passat, els afectats van arribar a 31 i les Illes Balears en van sumar vuit. L’informe xifra en 961 els afectats a tot l'Estat en 194 situacions de denúncies de tortures i maltractaments dels representants de autoritats.

Evolució dels afectats i de les situacions de tortures o maltractaments a l'Estat

Els autors de l'informe admeten que hi ha casos que no hi consten, o bé perquè els afectats no volen sortir-hi, o perquè no estan prou contrastats o, senzillament, perquè no s'han denunciat. Constata un augment dels afectats en els anys de més mobilitzacions socials: l'any passat es va disparar per les protestes de Can Vies i el barri de Gamonal, a Burgos, mentre que el 2011 i el 2012 els més afectats van ser els membres del moviment 15-M. De fet, de les 961 persones afectades l'any passat,  450 ho van ser en protestes dels moviments socials.

A banda de la repressió de les protestes, l'informe també destaca els casos de denúncies i maltractaments a les autoritats a "la frontera sud" de l'Estat, cap als immigrants. D'això les xifres tan altes de denúncies en funció de la població a Ceuta i Melilla, per exemple. De fet, segons l'informe, 355 dels 961 afectats en les denúncies de l'any passat eren immigrants. La xifra d'immigrants afectats es triplica respecte la de l'any anterior, el 2013 en van ser 114.

L'informe cita com a exemple el grup de 400 persones que el 6 de febrer de 2014 va intentar creuar la frontera a Ceuta. No ho van aconseguir i 250 van anar a la platja de Tarajal però quan eren a l'aigua "membres de la Guàrdia civil espanyola van disparar-los bales de goma i de fogueig i van llançar gas lacrimogen contra el grup que nedava".  Quinze persones van morir en aquelles aigües.

Més continguts de