Publicitat
Publicitat

TURISME

El primer Cap d’Any al Big Ben de pagament

Malgrat la polèmica política, les 100.000 entrades a 13 euros s’han esgotat i hi ha revenda

Enamorada de si mateixa, Londres és una ciutat aficionada a mirar-se al mirall. L’any 2000 va fer un pas més cap a la grandiloqüència de qui aspira a ser la capital del planeta: enlluernar el món amb uns focs d’artifici monumentals. Catorze anys després, cobrarà per veure’ls. L’enclavament combina l’avantguarda de l’última joguina turística i un intens sabor tradicional. La nòria del London Eye, el Big Ben i el Tàmesi, testimonis d’un esclat de llum, soroll i color. Inaugurat el 31 de desembre del 1999, l’ ull de Londres no es va obrir al públic fins a la primavera del 2000.

Boris Johnson, el populista alcalde de Londres, va anunciar el 15 de setembre que els focs d’artifici que espurnegen el cel la nit de Cap d’Any serien -a partir d’aquest any- de pagament per motius de seguretat. En les últimes edicions s’havia xifrat l’assistència en 500.000 persones i ara han reduït l’aforament a 100.000. L’oposició laborista va aprofitar l’avinentesa per castigar-lo: “Serà un escàndol si el preu priva alguna família d’anar-hi”.

Entre l’1 i el 15 de desembre es van posar milers d’entrades a la venda cada migdia. Els 100.000 tiquets disponibles es van repartir diàriament, de manera esglaonada, durant aquesta quinzena a un preu de 13 euros (10 lliures al canvi). La web de l’Ajuntament, on es venien les localitats, s’obria als compradors i el delit era tan gran que abans d’arribar a les dotze i un minut, ja no hi havia entrades. La poca oferta i la infinita demanda han fet florir la revenda. En una nit experimental, les autoritats estaran pendents dels turistes desinformats, que podrien atapeir encara més el rovell de l’ou de Westminster. El lligam entre els focs i la política no acaba aquí. Recentment s’han tirat flors a la monarquia i s’ha recordat a tots els britànics l’orgull de viure units sota una mateixa bandera, la union jack. Els focs pensaven en Escòcia.

Els diners, la paciència o la tele

En una ciutat genèticament cara, l’exclusivitat d’un esdeveniment únic dispara la inflació i es pagaran fortunes per presenciar un espectacle efímer que amb prou feines arriba als 10 minuts de durada. Les butxaques més plenes es desprendran de 535 euros per disposar d’una habitació a l’hotel Savoy, privilegiadament situat. Per sentir-se com un ocell i assaborir un sopar de luxe abans de la mitjanit, el restaurant Skylon demana 365 euros. Com qui fa un cremat en una barqueta la nit de la cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell, alguns s’enfilaran en un dels vaixells que suren al riu i gaudiran, per un preu que oscil·la entre els 110 i els 220 euros, d’una nit màgica.

A dos graus a la mitjanit

El poder de seducció dels focs d’artifici de mitjanit portarà els que no vulguin descapitalitzar-se a col·lapsar els ponts pròxims al lloc dels fets. La nit els sortirà de franc, però el peatge serà doble: l’espera no baixarà de les sis hores i el fred els encongirà. Quan el 2014 i el 2015 es donin les mans, la temperatura serà de 2ºC. Tanmateix, no hi ha previsió de pluja. L’última opció serà la transmissió televisiva de la BBC. Perfectament sincronitzada amb el matrimoni entre la música i la pirotècnia, encadena postals màgiques que molts voldrien capturar en comptes d’Instagram. L’edició del 2012 va hipnotitzar 13,3 milions d’anglesos davant la pantalla de televisió.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de