Càritas retreu a la Generalitat la dificultat per accedir a la renda garantida

L'entitat atén un 9% més de persones el 2018 i alerta que la crisi de l'habitatge augmenta

Càritas denuncia la dificultat per accedir a la renda garantida de ciutadania (RGC) i ha reclamat a les administracions públiques que agilitzin i simplifiquin les gestions per posar a disposició dels ciutadans els "ingressos mínims per cobrir les necessitats bàsiques". Ho ha fet en un context de creixent necessitat d'atenció a l'exclusió social, tal com constaten les dades de la seva memòria del 2018: a Barcelona les famílies ateses van ser 13.225, amb més de 28.000 persones, un 9% més que un any abans.

L'entitat ha recordat al govern municipal i a la Generalitat la responsabilitat "única i total" que tenen a l'àmbit de l'habitatge social i ha reclamat la necessitat de polítiques perquè hi hagi un parc de pisos assequibles per atendre la situació d'emergència habitacional a la ciutat.

"Constatem que la pobresa és més intensa, més extensa i més profunda", ha dit la cap d'anàlisi social i incidència de l'entitat, Miriam Feu. El diagnòstic vol dir que la pobresa "dura més temps, afecta més capes de la població i també comporta una acumulació de càrregues". Pel que fa als primers cinc mesos del 2019, les famílies ateses han crescut un 10%, així com també han augmentat les famílies formades per persones soles i en exclusió residencial. El 71% de les persones ateses en aquest moment són d'origen estranger no comunitari, principalment del Marroc, Hondures, Colòmbia, Perú, Veneçuela i Bolívia. 

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha remarcat la gravetat de la desigualtat i la transmissió de la pobresa d'una etapa de la vida a una altra, tenint en compte que "els menors que viuen en famílies en situació de pobresa tenen el doble de probabilitats de seguir en pobresa a l'etapa adulta" i que un de cada tres menors a Catalunya viu en risc de pobresa, segons l'Idescat. Segons Busquets, la càrrega acumulada en aquestes famílies és molt alta: per la "precarietat laboral", l'"exclusió residencial" i la "falta de protecció social". 

Davant d'aquest context, Càritas "ha multiplicat per quatre les ajudes econòmiques per cobrir les necessitats bàsiques", i el 2018 es van destinar 4 milions d'euros en ajudes directes a famílies, gairebé la meitat de les quals –un 47%– dedicades a l'habitatge. Per poder incrementar aquesta partida "s'han rebaixat les ajudes d'educació, com extraescolars", ha afegit Busquets. El percentatge més alt després d'aquest és el d'ajudes econòmiques destinades als aliments, amb un 29%, seguit d'infància –10%–, transport –5%–, formació –3%–, sanitat –3%– i altres –3%.

Les dades del 2019 apunten que durant els primers cinc mesos de l'any aquestes ajudes econòmiques han augmentat un 27% i que estan relacionades amb habitatge, inserció laboral i assessorament jurídic.

Difícil accés a la renda garantida

Càritas ha retret a la Generalitat el difícil accés a la renda garantida de ciutadania (RGC) i la seva "deficient implementació", i ha constatat que "hi ha moltes persones que no disposen d'uns ingressos mínims que cobreixin les seves necessitats bàsiques". Per aquest motiu, el director de l'entitat ha cridat a les administracions públiques a "facilitar la complementarietat dels salaris baixos amb la RGC", així com a simplificar i agilitzar les gestions per accedir-hi.

D'altra banda, Busquets ha criticat com es gestiona la prestació social, ja que si dues persones que disposen de la RGC se'n van a viure juntes i comparteixen llar, tenen el risc de perdre l'ajuda, ja que es gestiona de manera col·lectiva, per "famílies", i no individualment.

Més exclusió residencial i rellogats

Un 36% de les persones de Barcelona, ciutats del voltant i el Maresme viuen en exclusió residencial –sense llar, habitatges insegurs, habitatges inadequats o amb pagament de despesa excessiva–, segons expliquen, i un 59% de les persones que han atès el 2018 viuen en llars no dignes i la xifra del 2019 augmenta al 63%, superant la xifra del 2009, en crisi econòmica, que era del 60%. "Han augmentat totes les formes de llar no digne, hi ha un increment any rere any", lamenta Miriam Feu.

Segons les dades, el relloguer ha augmentat del 23% al 28%, l'acolliment familiar o de coneguts del 6% al 9%, el sensellarisme del 5% al 8% i l'acolliment d'entitats socials del 8% al 9%. "Sempre hem dit que cal una política social d'habitatge", comenta Busquets, que ha comparat el PIB espanyol dedicat a l'habitatge amb la mitjana europea i ha conclòs que "no s'arriba ni al 20% del que dedica la resta de la política europea".