BARCELONA
Societat 08/10/2015

Casa Bloc: la història d’una societat canviant

Aquest edifici emblemàtic serà un dels espais habilitats per acollir refugiats sirians

Xavier Theros
3 min
Francesc Macià va col·locar la primera pedra de l’edifici el 1933.

BarcelonaLa Casa Bloc del passeig Torras i Bages és tota una lliçó viva d’arquitectura que, mitjançant les seves transformacions, ens explica part de la nostra història. Per entendre aquesta gran obra del racionalisme cal retrocedir als primers temps de la Segona República, una època en què els principals problemes de la societat catalana eren l’atur i la manca d’habitatge econòmic. Per lluitar contra aquestes plagues socials es van aplegar dos organismes que depenien de la Generalitat: el Comissariat de la Casa Obrera hi va posar l’experiència, i l’Institut Contra l’Atur Forçós, la logística.

Així van encarregar un bloc de vivendes al Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), concretament a Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, que van dissenyar 207 habitatges per a treballadors sota els principis que fossin ventilats, lluminosos i higiènics. El projecte proposava cinc edificis que formaven una S, amb dos grans jardins i espais comunitaris per afavorir la interrelació entre els veïns, com guarderies, piscines, frontons i camps d’esport, a més d’una escola, una biblioteca infantil i uns terrats reservats a estenedors, solaris i àrees de joc per als infants.

Aquest prototip de casa ideal es va inaugurar el mes de març del 1933; Francesc Macià va posar-ne la primera pedra. Diuen que la ubicació la va decidir el president com a deferència cap al seu amic i company polític Josep Dencàs, que malgrat néixer a Vic es va criar a Sant Andreu. El mateix any s’anunciava que les obres donarien feina a un deu per cent dels aturats inscrits en el departament de Treball de la Generalitat, que serien contractats per un mínim d’un any i mig. També es comunicava que només agafarien obrers amb més de dos anys de residència a la ciutat. La construcció va patir diverses dificultats i es va prolongar fins a l’esclat de la Guerra Civil, llavors només faltaven els darrers detalls. Tanmateix, els primers habitants haurien d’esperar al 1939.

Amb les noves autoritats franquistes, la titularitat dels apartaments va passar a la Diputació de Barcelona, que, en comptes d’oferir-los als treballadors que vivien en condicions miserables, els va repartir entre vídues de guerra i militars. Durant els primers anys de la postguerra s’hi va instal·lar l’Escola Codolà i Gualdó, i el 1948 es va construir l’anomenat Bloc Fantasma, que va allotjar famílies de la Policia Armada, i dues cavallerisses que pertanyien a aquest mateix cos policial. En aquest període, l’edifici va patir nombrosos desperfectes i es va deteriorar. No va ser fins a la Transició que va tornar a ser propietat de la Generalitat, que l’any 1983 va anunciar obres de restauració i millora.

La recuperació de la Casa Bloc es van iniciar el 1986, quan es van enrunar les cavallerisses i es va recuperar el pati interior. A principis de la dècada següent començaven les obres d’enjardinament i es declarava l’immoble com a Bé d’Interès Cultural. El 1997 l’Institut Català del Sòl (Incasòl) signava un conveni amb la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament per rehabilitar la finca. El projecte es va encarregar als arquitectes Marc i Víctor Seguí, que van enllestir les obres l’estiu del 2008 amb l’enrunament del Bloc Fantasma i el restabliment de la finca segons el seu aspecte original.

L’adaptació museística

Aquesta última intervenció va anar acompanyada l’any 2012 de l’adaptació museística d’un dels seus habitatges, el corresponent a la porta 11 de la primera planta del segon bloc, un dúplex de 60 metres quadrats per al qual es van recuperar els paviments hidràulics, així com el color de les parets, els electrodomèstics, aixetes, mobles i portes plegables que figuraven en el projecte dels anys trenta. La darrera notícia l’hem sabuda fa pocs dies, quan es va comunicar que aquest és un dels espais que es podrien habilitar per acollir inicialment als refugiats pel conflicte sirià. Edifici sempre en moviment, la Casa Bloc segueix veient passar per les seves parets la història del nostre país.

stats