Catalunya afegeix més de 8.000 morts als registres civils i ja té un excés de mortalitat del 96%

A tot l'Estat s'han sumat 13.000 defuncions que no s'havien inclòs encara per retards en els registres

Catalunya ha afegit 8.514 morts als registres civils que encara no s'havien notificat. Una xifra que eleva l'excés de mortalitat durant la pandèmia al 96%, ja que s'esperaven 12.195 defuncions i se n'han produït fins ara 23.860. Les correccions d'avui provenen principalment dels registres civils de Barcelona. Les oficines de la capital catalana, per exemple, no havien pogut inscriure totes les defuncions fins fa poques setmanes. Només a Barcelona, en un mes s'havien deixat sense tramitar 4.000 inscripcions de defuncions per falta de personal.

La paralització del Registre Civil de Barcelona va deixar sense inscriure 4.000 defuncions en un mes

La mortalitat a tot l'Estat (per totes les causes) s'ha disparat un 55% entre el 13 de març i el 22 de maig, període en què Espanya ha estat encara sota l'estat d'alarma per la crisi sanitària del coronavirus. Són dades del sistema de monitorització de la mortalitat diària (MoMo), que utilitza la informació de mortalitat per totes les causes que s'obté diàriament de 3.929 registres civils informatitzats del ministeri de Justícia.

D'acord amb aquestes xifres, s'han produït 43.034 morts més de les esperades entre aquestes dates respecte a la situació normal d'altres anys: s'estimava que en aquest període es produirien 77.817 morts, però el sistema n'ha comptabilitzat fins ara 120.851. L'actualització del MoMo d'aquest dimecres ha incorporat 13.250 morts que no s'havien inclòs fins ara per retards en els registres civils de tot l'Estat durant els pitjors moments de la pandèmia. Aquest retard se situa en una mitjana de 54 dies, amb variabilitat entre comunitats autònomes.

De tota manera, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha assegurat que aquest increment de la mortalitat no es pot "atribuir únicament al covid". En aquest sentit, ha recordat que actualment, a tot l'Estat, la xifra de defuncions confirmades per PCR és de gairebé 28.000 i que, per tant, no encaixa amb les més de 43.000 d'excés.

Ara bé, també ha reconegut que aquesta diferència es pot deure a persones que han mort per altres raons, però que també poden estar relacionades indirectament amb el covid-19. "Una part pot ser per no acudir a temps als hospitals, per patologies que els pacients per por a acudir a un hospital no haguessin arribat a temps, o per la saturació dels hospitals s'han pensat dues vegades anar-hi per no saturar-los més. Fins ara, no podem atribuir-lo directament al coronavirus", ha assegurat Simón. Sigui com sigui, el que sí que ha detallat el responsable tècnic del ministeri és que la major part d'aquest excés de mortalitat és de persones de més de 74 anys, el que suposa unes 35.500 morts més respecte les esperades en aquest període.

A part de Catalunya, Castella i Lleó també té un excés de mortalitat elevat que supera el 114%, és a dir, 3.595 defuncions, ja que s'estimava que es produirien 3.164 defuncions però el registre ha crescut fins a les 6.759. També és el cas de Castella-la Manxa, que té un excés del 206% (5.114 morts més de les esperades), amb 7.596 defuncions notificades. Madrid també mostra unes xifres similars: 162% més de morts (14.104), amb 22.821 morts respecte als 8.716 esperats. Com a últim exemple, Navarra té un excés de 610 morts (137% més), amb 1.055 defuncions, en comparació amb les 446 esperades.

Després d'aquestes correccions d'avui, principalment en els registres civils de Barcelona, el sistema apunta que els majors retards de notificació de defuncions per part dels registres civils en els últims set dies es localitzen ara sobretot a l'Aragó i Cantàbria. Concretament, consideren que hi ha hagut una infranotificació del 36% a l'Aragó durant l'última setmana i del 29% a Cantàbria, a més d'un 12% a Navarra. Altres regions se situen al voltant del 7% de retard. Simón ha atribuït aquests retards a les mesures de l'estat d'alarma que han fet que els registres no hagin pogut treballar al 100% de les seves capacitats.