Catalunya lidera la contractació de professors associats i s'aboca a la "precarització" de la universitat

BarcelonaLes universitats catalanes són líders a l'Estat quan parlem de recerca i qualitat docent, però també són capdavanteres en una de les parts més fosques del sistema: Catalunya és la comunitat autònoma amb més professors associats, una figura que, tot i que inicialment va ser pensada per incorporar professionals especialistes en algun àmbit perquè fessin classes a la universitat de manera puntual, ha acabat cobrint necessitats estructurals i ordinàries dels centres. L'estudi "Professorat associat. ¿Experiència professional o precarització? Anàlisi de l'evolució del professorat associat de les universitats públiques espanyoles 2009-2019", elaborat per l'Observatori del Sistema Universitari, ha constatat que, en només sis anys, a Catalunya ha crescut un "espectacular" 38% l'ús d'aquests contractes, i ara mateix el 44% dels professors universitaris dels centres públics són associats.

Les xifres evidencien, d'una banda, que el problema no només és català. En total, a l'Estat hi ha 25.000 associats, que suposen el 25% del total de docents, i en 12 de les 17 comunitats autònomes s'incompleix "de manera sistemàtica" el límit fixat per llei, que estableix que les universitats poden tenir com a màxim un 40% de docents amb contracte temporal, la majoria dels quals són associats. Però, d'altra banda, l'estudi també indica que a Catalunya la situació és especialment greu, perquè és aquí on es concentra el principal col·lectiu. El 30% dels 25.000 professors associats treballen en universitats públiques catalanes: a la Universitat Rovira i Virgili, prop del 60% són associats, a la Universitat Pompeu Fabra ho són la meitat i a la Universitat de Barcelona s'han doblat aquests contractes fins al punt que un de cada deu professors associats d'Espanya treballen a la UB.

L'ús excessiu d'aquesta figura per "substituir" els professors titulars

"Estem davant d'un procés de substitució, perquè el buit que va deixar la caiguda del professorat el curs 2013-14 amb les retallades, s'ha cobert amb professors associats. Això ens porta a pensar en un procés gradual de precarització del sistema universitari", ha afirmat Alfonso Herranz, catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Barcelona i autor de l’informe, juntament amb la presidenta de l'Observatori, coautora de l'informe i professora de la UPF Vera Sacristán. És a dir, la previsible caiguda de la qualitat de la docència i la investigació i també de l'aprenentatge dels estudiants, avisen els autors, no s'explica perquè els professors associats siguin pitjors docents, sinó perquè tenen pitjors condicions laborals que la resta: cobren menys, tenen contractes temporals i per tenir un contracte han d'assegurar que tenen una feina principal fora de la universitat. "En el marc de la crisi del covid-19, si els professors associats tanquen la seva empresa o perden la feina que tenien, no podran renovar el contracte amb les universitats. És precarietat sobre precarietat", ha avisat Herranz.

L'estudi constata que s'està fent un "ús inadequat i poc correcte" de la figura del professor associat, donat que un 40% dels associats tenen el títol de doctor. "Són professors universitaris que no troben una altra via d'inserció a la universitat", ha dit Herranz, que ha avisat que és una "perversió" del sistema perquè són doctors que l'única opció que tenen és un contracte temporal i a temps parcial. En alguns departaments, poden arribar a ser fins al 80% de tots els docents. "És molt difícil justificar que el 80% de les necessitats docents d'un departament s'hagin de cobrir amb aquest professorat tan especial", ha assegurat.

Les causes són econòmiques i de finançament

I com s'ha arribat fins aquí? D'entrada, es podria pensar que la causa d'aquest boom dels associats és el fet que els requisits per contractar-los són "menys estrictes" que contractar un professor titular o un catedràtic. I si bé això és cert, també ho és que els motius de fons i "més importants" són econòmics. I aquí, novament, Catalunya és malauradament líder: "La reducció del finançament a les universitats públiques durant la crisi del 2008 va ser un cop fortíssim per a totes, però hi ha molta variabilitat entre comunitats. I la comunitat on més es va retallar el finançament públic va ser a Catalunya, que va caure un 34%". Al conjunt de l'Estat, la reducció de la despesa en universitats va ser d'un 25%.

Les estretors econòmiques van anar acompanyades d'una altra mesura que va posar contra les cordes les universitats: durant uns anys es va limitar molt la substitució de professors que es jubilaven, fins al punt de prohibir-la. "Encara que ara la taxa de reposició torni a ser del 100%, no s'ha pogut recuperar el que s'ha perdut durant els anys que ha sigut molt més baixa", ha dit Herranz. I així és com mentre professors permanents es jubilaven i no es podien substituir amb noves places definitives, les universitats han anat tirant de professors associats com l'única solució per trobar docents.

Tot plegat, avisen els autors de l'informe, tindrà greus conseqüències per al sistema universitari. Per al col·lectiu docent, més inseguretat laboral i "precarització" del lloc de treball. Per a les universitats, és previsible que es redueixi l'activitat investigadora i de recerca (perquè només la poden fer els professors permanents), que es debiliti el vincle entre la institució i el personal docent i que, a la llarga, empitjori l'aprenentatge dels alumnes. El risc, per tant, és que ser líders dels rànquings de retallades i precarització del personal docent acabi provocant la pèrdua del lideratge dels rànquings de rendiment, recerca i coneixement.