Centenars de manters es manifesten a Barcelona contra la repressió policial

BarcelonaMig miler de manters es manifesten aquest divendres a la tarda als carrers de Barcelona en senyal de rebuig a la "repressió" policial que els ha fet fora del centre de la ciutat. També per demanar que es derogui la llei d'estrangeria, que, entre els diversos obstacles que representa, no els permet obtenir un contracte de treball fins passats, almenys, tres anys des que arriben a la ciutat.

Al crit de "Cap persona és il·legal” i "No som delinqüents, volem treballar", centenars de venedors del 'top manta' originaris del Senegal, Bangladesh i el Pakistan han sortit en columna des del passeig Joan de Borbó direcció Via Laietana. Els acompanyen també altres persones que s'han solidaritzat amb les seves demandes i un ampli dispositiu de mitjans de comunicació. Al capdavant de la manifestació, convocada pel Sindicat de Venedors Ambulants, els manifestants exhibeixen diverses pancartes. Una d'elles diu "No a la repressió, sí a la regularització”, en referència a la manca de permisos de residència que reclamen.

Entre els assistents, que avancen ràpidament escortats per almenys quatre cotxes de la policia, n'hi ha diversos amb samarretes de la marca de roba Top Manta, amb l'eslògan "Fake system, true clothes" ["Sistema fals, roba de veritat", en anglès], que va néixer per popularitzar les reivindicacions del col·lectiu. Un nom, però, que l'oficina espanyola de patents i marques va desestimar inscriure perquè –assegurava– el públic la percebia com "una forma de venda ambulant o de venda al carrer, principalment de productes d'imitació o falsificats".

La plaça Sant Jaume, just davant del consistori, ha sigut el lloc que han triat els manters per finalitzar la manifestació, que ha avançat al ritme de la percussió d'un djembé, instrument africà tradicional. Aquí, per primera vegada, els manifestants han entonat el clam "No els manters, persegueix els banquers". Però, sens dubte, el crit que més fort s'ha fet sentir davant el balcó de l'alcaldessa Colau ha sigut el "Cap persona és il·legal" i "Perseguir manters no és d'esquerra", en clara al·lusió al canvi que ha viscut la ciutat sota l'alcaldia dels comuns en els últims anys, sobretot en la gestió del conflicte amb els venedors ambulants. A Sant Jaume també s'ha sentit, tot i que només una vegada, la consigna "Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera", que, ràpidament, ha sigut contestada per un assistent: "No, no és la mateixa, una no té papers".

"Colau no té més drets que nosaltres"

Els manters han sigut molt durs amb el govern d'Ada Colau. De fet, Batlle i l'alcaldessa han sigut la diana de les crítiques de la jornada. Aziz Fayed, portaveu del sindicat, ha denunciat que els polítics s'amaguen darrere del discurs de la inseguretat "perquè els falta humanitat": "S'han passat mesos parlant de discursos sobre projectes socials i tots eren mentida, i ara en vivim les conseqüències". En la llegida del manifest, el manter ha defensat que la manta és la seva vida i que no permetran que ningú els prengui "l'únic pa" que els queda.

"Hem vingut perquè som humans, perquè ens busquem la vida. Som com ells, tenim els mateixos drets: ni la policia ni Colau en tenen més que nosaltres", ha etzibat el portaveu dels venedors ambulants, que ha sigut aclamat pel centenar de manifestants que s'apleguen a Sant Jaume. En la mateixa línia, i dirigint-se cap al govern municipal, Fayed ha subratllat que els manters són part de la ciutat.

"Fa temps que hi vivim i demanem treballar, pagar impostos. No som violents, no volem delinquir, som persones humanes i per això som aquí avui", ha etzibat Fayed. Els manters prometen repetir les protestes tantes vegades com calgui si no obtenen una resposta del govern: "Si ens volen perseguir, ens resistirem fins a l'últim moment".

Després dels parlaments a la plaça Sant Jaume, que han sigut seguits per vianants encuriosits i turistes que treien el mòbil per gravar l'escena, representants del sindicat de manters han provat d'entrar a l'Ajuntament per repetir l’acció de dimecres: aleshores van interposar una instància per reunir-se amb l'alcaldessa, perquè abans de les eleccions –diuen– els parlava de "solucions humanes" al conflicte. Els manters, però, no hi han pogut accedir per reiterar la seva petició i, segons els mateixos portaveus, el personal administratiu els ha comunicat que "els polítics ja han agafat les vacances".

Durant el final de la protesta, amb tota la bancada asseguda a terra, diversos portaveus del col·lectiu han explicat una vegada més qui són els venedors ambulants i de què es queixen. Respecte a la primera qüestió, han reiterat que no són delinqüents "ni duen ganivets ni Kalàixnikovs" a sobre. I que, com ells, molts altres estrangers a Espanya també treballen a l'economia informal, com els llauradors i les treballadores de la llar. En aquest sentit, el col·lectiu vol que s'obri un debat sobre la llei d'estrangeria: "Per gastar al supermercat i pagar lloguers no ens posen problemes".

El sindicat també ha fet un clam a la solidaritat davant l'avenç de l'extrema dreta a Europa: "És moment de crear xarxes". Xarxes com la que aquesta tarda s'ha fet visible a la plaça de Sant Jaume després que el sindicat fes la convocatòria de la manifestació a les xarxes. La Sally i la Barbara són dues barcelonines que han volgut sumar-s'hi: "El que els passa a ells ens afecta a tots com a ciutat". Totes dues diuen que cal combatre una època en què "els missatges fàcils sovint són mentida, com que els manters roben, però calen molt ràpidament". I citen el cas de Trump: cal, diuen, contrarestar-los.

Suport veïnal

De fet, molts dels manifestants són els mateixos que han desafiat aquests dies el dispositiu policial del tinent de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, traient la manta durant el dia o sortint a partir de les 22 hores, quan els agents es retiraven. Darrere de lemes com "No som delinqüents, volem treballar", hi ha històries de nois, la majoria homes, que van deixar el seu país perquè volen "guanyar-se millor la vida" i ajudar les seves famílies, diu el Sharif Ahmed, que és de Bangladesh i fa vuit mesos que va arribar a Barcelona. L'home confia poder reunir-se amb els seus familiars però –lamenta– si no els deixen treballar "no poden menjar, no poden llogar una habitació i tampoc enviar diners a casa".

Alguns venedors ambulants van arribar en avió, d'altres amb pastera a través del Mediterrani. Aquest és el cas d'una de les cares més joves de la manifestació, la de l'Adao, que crida "Cap persona és il·legal" mentre grava com avança la manifestació. El jove té 23 anys i explica que va decidir fer el pas de venir quan va morir el seu pare fa tot just un any. Diu que és d'una regió de l'interior del Senegal, on hi té la mare i les germanes. Al seu darrere, uns companys alcen una pancarta: "El problema de la ciutat no són els manters, és la desigualtat".

A la manifestació també s'hi han sumat veïns de Ciutat Vella que els han volgut donar suport, com ara la Xarxa Veïnal del Raval. Santi González és veí del barri i, també, portaveu de l'Associació Veïnal Acció Riera Baixa. "Havíem de ser-hi", sentencia. "Aquests dies s'ha produït una persecució policial, classista i racista per part de Batlle, que està generant l'efecte contrari", afegeix González, que assegura que el que està passant als carrers del districte és "l'exemple que la policia també pot generar inseguretat".

Després que aquest dilluns el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, posés en marxa un macrodispositiu policial amb 200 agents (100 fixos per torn) per evitar que els manters ocupessin els carrers, el col·lectiu s'ha reunit en diverses ocasions per acordar com respondre de manera unitària. Dimecres al migdia, per exemple, una comitiva amb aproximadament un centenar de venedors va personar-se a l'Ajuntament per demanar una reunió amb l'alcaldessa.

I avui, amb la manifestació, els manters pretenen fer la pressió definitiva perquè el consistori de Colau accedeixi a reunir-se amb ells. L'endemà de l'activació del macrodispositiu es van produir tres detencions de manters per delictes contra la propietat industrial i desordres públics, que han quedat en llibertat amb càrrecs.