COL·LECTIUS ESTIGMATITZATS

‘Ciutat morta’ reobre el debat sobre els prejudicis socials

Especialistes reflexionen sobre l’associació de l’estètica o la nacionalitat amb conductes delictives

El documental Ciutat morta, que es va emetre avui fa una setmana pel canal 33, ha reobert diversos dubtes sobre el cas 4-F, com el paper que van jugar els prejudicis estètics en les detencions de les persones que van acabar sent condemnades, i especialment en el cas de Patricia Heras. L’antropòleg Manuel Delgado, que ja reflexionava sobre el tema en el mateix documental; el sociòleg Francesc Núñez; l’advocada penalista Olga Tubau, i l’activista i portaveu d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, David Karvala, ho debaten.

MANUEL DELGADO

“El que es persegueix no és l’estètica sinó la ideologia”

Manuel Delgado assegura que tots ens identifiquem a nosaltres mateixos a través de la nostra indumentària. “La persona que es vesteix d’una determinada manera ja busca ser reconeguda, però una altra cosa és que es converteixi en un estigma”, defensa l’antropòleg, que lamenta que moltes vegades “s’atribueixen, des de fora, uns atributs diferents dels que la persona vol proclamar”. Delgado afegeix que, fins i tot quan una persona es vesteix d’una manera amb intenció provocadora, no està justificat que sigui prejutjada: “Pot ser una opció deliberada, a la qual evidentment té dret, i això no justifica una detenció”.

L’antropòleg denuncia que “el criteri de classificació que utilitzen els cossos policials és tan rudimentari que ni tan sols s’ajusta a la realitat”. El cas de Patricia Heras, diu, n’és un exemple paradigmàtic: “La policia va arribar a la conclusió que tenia aspecte d’okupa, però no té res a veure la manera com vestia amb la d’un okupa”. Delgado, que forma part del grup de recerca sobre exclusió i control socials de la Universitat de Barcelona, censura que la classificació es converteix en discriminació, i que “aquesta exclusió aparentment de vestimenta és una exclusió bàsicament social”. “El que es persegueix no és l’estètica, sinó la ideologia que s’hi associa”, diu.

FRANCESC NÚÑEZ

“La teva imatge no et fa directament culpable de res”

Francesc Núñez, sociòleg i director del màster en humanitats de la UOC, reconeix que en la societat actual “l’hàbit fa el monjo” i que, “normalment, la gent es vesteix per representar el que és”. Ara bé, deixa clar que la teva imatge no et fa directament culpable o responsable de res. En referència al documental, Núñez considera que “és un error associar a una determinada estètica un comportament reprovable o unes actituds antisocials o delictives” -tal com els agents de la Guàrdia Urbana haurien fet amb Patricia Heras-. “Aquest és un procés molt natural que es produeix a la societat: els grups majoritaris o dominants tendeixen a etiquetar els grups minoritaris”, diu el sociòleg, una situació que -afegeix- és més dels que pengen les etiquetes que dels que les porten. Conscient que la societat utilitza aquestes etiquetes per reduir la complexitat del món, Núñez creu que combatre aquesta situació passa per fer un “exercici de tolerància” i observar la realitat amb una mirada més crítica o, fins i tot, “reflexiva”.

“El fet que Ciutat morta hagi transcendit, el fet que ens commocionem amb la injustícia que explica, és un xoc. T’atures i penses una estona. I els mitjans de comunicació o les converses als bars et fan fer un pas endavant. «¿Com pot ser que tres persones vagin a la presó per una cosa que podrien no haver fet?», et preguntes”, diu el sociòleg, per lamentar que, per desgràcia, es tracta de reflexions “molt puntuals” i que sovint queden emmascarades pel dia a dia.

DAVID KARVALA

“La gent diferent som el 99% de la població”

“És evident que hi ha racisme dins dels cossos de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra”. El portaveu d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), David Karvala, assegura que les detencions de tres joves d’origen sud-americà el 4 de febrer del 2006 no són casuals. “I això no és exclusiu dels cossos de seguretat, també hi ha racisme social”, deixa clar.

Per Karvala, mentre teòricament la societat valora “el que és original i diferent”, a la pràctica els que són diferents són els que pateixen les conseqüències negatives. Unes conseqüències, diu, que afecten des dels que tenen una estètica antisistema fins als homosexuals, negres, sindicalistes o els que ocupen una casa després de ser desnonats. “Quan sumes tot això, la gent diferent som el 99% de la població, i els normals són quatre”, sentencia, per recordar que una situació com la que haurien patit els detinguts del cas 4-F la podria viure qualsevol: “Hem de veure que tenim molt en comú amb la gent perjudicada”. Amb tot, l’activista veu necessària la unió de la població “d’acord amb el sentit comú i els drets humans” i recepta “mobilització social, pedagogia, consciència i solidaritat” contra els prejudicis.

OLGA TUBAU

“Hi ha més prejudicis en l’àmbit policial”

L’advocada considera que “hi ha més prejudicis en l’àmbit policial, i sobretot a l’hora d’identificar els possibles responsables de segons quins fets”, però que “després, en general, l’administració de justícia sí que exigeix la confirmació amb elements objectius”. Acabar amb aquest tipus de discriminació, diu Tubau, “és molt difícil”, i passa per “l’educació del cos policial”. L’advocada recorda, però, que, “sobre el paper, les lleis i els plans d’estudis dels cossos policials ja ho expliquen, i tot i així aquest prejudici continua existint i continua determinant les actuacions policials”. Tubau subratlla que discriminar les persones en funció del seu aspecte “és una operació poc reflexiva, intel·lectualment molt pobra”, però afegeix que “passa a tots els països, fins i tot als que podríem considerar més democràtics i més garantistes”, i conclou que es tracta d’una qüestió cultural, que afecta la societat en general: “Segurament és una mica inevitable, perquè hi ha prejudicis que estan molt arrelats i desmuntar això és realment molt difícil. Formen part de tots nosaltres, ningú se’n lliura”.