CRISI HUMANITÀRIA

Clam massiu a Barcelona a favor d’acollir refugiats

Més de 160.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten sota el lema “Prou excuses, acollim ara”

Barcelona es va tenyir ahir del color blau del Mediterrani, on l’any passat van morir més de 5.000 persones, amb un doble objectiu: denunciar el drama humanitari que viuen milers de persones als camps de refugiats de Grècia i Itàlia i, sobretot, exigir a les institucions -des de les europees fins a les catalanes- que extremin els esforços per garantir l’acollida de refugiats. I això passa per obrir les fronteres i deixar entrar a través de vies segures els que fugen de la guerra. Així ho van reclamar els més de 160.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana; mig milió, segons els organitzadors.

El gran dia dels desautoritzats i els sense cap autoritat

Sigui com sigui, la manifestació, convocada per la plataforma Casa Nostra Casa Vostra, va convertir-se en la mobilització més gran a favor de l’acollida de refugiats celebrada a Europa i en la més transversal de l’última dècada a Catalunya. Des de les mobilitzacions en contra de la Guerra de l’Iraq, l’any 2003, que tants milers de persones amb ideologies, orígens, religions i conviccions polítiques i nacionals diferents no havien sortit al carrer per defensar la mateixa causa. Una autèntica exhibició de la força de la ciutadania que, un cop més, pren el lideratge al carrer i interpel·la la classe política, que, tot i acudir a la manifestació, va quedar relegada en un segon terme.

“Manifestar-nos és l’únic que ens deixen fer. Si sortim per la independència, el mínim que podem fer és fer-ho també per reclamar que les persones deixin de ser il·legals”, explicaven l’Alba i la Judit, que venien des de Bellver de Cerdanya i Bagà. Per a la Victòria, era una “obligació” sortir al carrer i reclamar que la UE, l’Estat i la Generalitat “comencin a bellugar-se”.

Ja al final de la manifestació, i havent constatat l’èxit aclaparador de la mobilització, Ruben Wagensberg, coordinador de la marxa, va proposar un gran pacte social per la immigració, un front comú català d’ajuntaments, entitats i Generalitat amb un triple objectiu: primer, “anar a Madrid, a Brussel·les o on calgui” per exigir mecanismes per poder acollir més refugiats; segon, garantir una atenció millor als que ja viuen a Catalunya, i tercer, combatre “l’onada de racisme i xenofòbia” que s’escampa per Europa. Aquesta va ser la proposta que els coordinadors van traslladar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una reunió a Palau al vespre.

De fet, aquestes havien sigut les reclamacions dels ciutadans que van arribar des de tots els punts del país per manifestar-se, pacíficament, i recórrer els dos quilòmetres que separen la plaça Urquinaona de la Barceloneta. Hi havia gent de totes les edats: famílies senceres, avis i nens amb les seves pancartes, alguns nadons en cotxet, immigrants emocionats amb banderes dels seus països d’origen, grups de joves que portaven la cara pintada i ballaven al ritme de les batucades.

“Obrim fronteres, no més morts”

Els coordinadors de la mobilització van verbalitzar el que els manifestants havien expressat amb els seus càntics -“Obrim fronteres, no més morts” o “Refugiats, refugiats, això és culpa dels estats”- i les seves pancartes -moltes casolanes i fetes per nens-. Wagensberg va exigir a les institucions europees que deixin de “gastar-se els diners en tanques” i els destinin a l’atenció dels refugiats, i va demanar sancions per als estats que incompleixen les quotes pactades. I en aquest punt, qui més va rebre va ser l’estat espanyol, que només ha acollit el 6% refugiats que es va comprometre a acollir. “És una vergonya!”, va dir. Contundent va ser també el discurs de Lara Costafreda, coordinadora de la marxa. “S’han acabat les excuses, hem d’acollir i volem acollir ara”, va dir.

Un dels moments més commovedors va ser quan es va simular un rescat a la platja, com els que gairebé cada dia fan els voluntaris a les platges de Grècia. Meera M. Zaroor, una refugiada siriana que viu a Catalunya, va explicar que els sirians que volen entrar a Europa estan fugint de la guerra. “Volem que ens feu sentir com a casa per oblidar el dolor que sentim”, va dir, en un dels discursos més emotius de la jornada. Abans havia parlat Dara Ljubojevic, una bosniana que va arribar a Catalunya durant el conflicte bèl·lic al seu país, i que va demanar que els refugiats de Síria tinguin “la mateixa sort” que va tenir ella fa 25 anys.

La manifestació torna a evidenciar la capacitat de mobilització dels catalans, també en favor de l’acollida de refugiats. La d’ahir, però, no va ser una manifestació festiva. Va ser una marxa per convertir l’horror de la guerra en “l’obligació” de vetllar pels drets humans. Un missatge molt potent dirigit als màxims dirigents europeus que caldrà veure si aconsegueix remoure consciències perquè canviï alguna cosa.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de

Visibilitzant l'assetjament sexual
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT