Colau pacta amb el Port reduir i concentrar les terminals de creuers

La mesura no implica una reducció del nombre de viatgers que poden arribar a Barcelona

Que la ciutadania recuperi el port. És un dels objectius que més ha repetit l'equip de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tant en campanya electoral com durant la primera meitat del mandat. Per això, l'acord segellat amb el Port que s'ha presentat aquest divendres és per a l'alcaldessa "històric" i suposa un canvi de relacions entre les dues parts. D'entrada, es limitaran i concentraran les terminals de creuers i s'allunyaran del que és pròpiament la ciutat. Si ara n'hi ha vuit amb capacitat per allotjar fins a nou creuers de manera simultània, quan el pla que avui s'ha presentat estigui culminat, n'hi haurà set amb capacitat per a set vaixells, i totes estaran ubicades al moll Adossat. D'aquesta manera quedaran alliberats d'aquesta activitat els molls Barcelona -mantindrà només activitat de Transmediterránea-, Drassanes i Espanya, que es volen fer més permeables a la vida ciutadana. Els creuers s'allunyaran, així, de punts com el Maremàgnum o el World Trade Center.

Aquesta actuació suposa retirar les tres terminals de creuers que actualment hi ha en els molls que ara es recuperen -se' n preveuen dues de noves al moll Asossat- i moure, també la terminal de ferris Drassanes, que també es traslladarà al moll Adossat. La reducció de terminals, però, com han remarcat tant des del consistori com des del Port, no ha de comportar una reducció del nombre de creueristes, que els últims anys s'ha estabilitzat en els 2,6 milions i que es calcula que es podran mantenir amb les set terminals que es deixaran.

Els canvis es faran per etapes. El més imminent és acabar amb l'activitat de creuers i ferris a les terminals Maremàgnum i Drassanes, que són les que ara s'ubiquen als molls Espanya i Drassanes, i retirar les tanques que hi ha ara entre el Portal de la Pau i el World Trade Center per garantir el lliure accés dels veïns -el responsable de seguretat del port ja ha fet constar al govern municipal que caldrà un reforç-. Això es farà entre els anys 2022 i 2023. El pas següent serà eliminar l'activitat creuerista de les terminals Nord i Sud del moll de Barcelona. Per aconseguir-ho tot, caldrà accelerar la redacció del projecte constructiu de la quarta fase de l'ampliació del moll Adossat, que és on es concentraran les terminals de creuers. Cal una inversió pública,aportada pel Port, de 90 milions, dela quals 39 ja han estat licitats, i uns 50 milions més de licitacoó privada.

El pacte, segons ha remarcat el president del Port, Sixte Cambra, és "compatible" amb l'estratègia de creuers de la ciutat. Cambra ha remarcat, en aquest sentit, que els últims creixements d'activitat s'han donat, sobretot, en els mesos de temporada baixa i que, per tant, no han comportat més saturació.

L'acord que han presentat avui entre Ajuntament i Port també té altres branques molt importants per a l'equip de Colau, com el control de les emissions dels creuers o garantir l'ús ciutadà en l'àmbit de la Nova Bocana. Es farà un estudi sobre el sistema de control actual de les emissions dels vaixells, els protocols i els resultats. I s'encarregarà, com ha remarcat la tinent d'alcalde d'Urbansime, Janet Sanz, un estudi específic sobre l'impacte de l'activitat portuària als barris més pròxims. Un cop es tinguin els resultats, el Port haurà de presentar un pla d'etapes per a l'ambientalització del trànsit de creuers amb fites que, com ha apuntat Sanz, hauran de ser quantificables. El Port també farà un estudi de la mobilitat generada al moll Adossat, que és on es concentraran els creueristes. L'objectiu: evitar la congestió a la plaça de les Drassanes i la saturació de la Rambla. 

Porta oberta a l'Hermitage

Una altra de les potes del gran acord presentat avui és la modificació -la tercera- del pla especial de l'àmbit de la Nova Bocana, que és on hi ha l'Hotel W i on es projecta ubicar la seu del museu Hermitage, que el govern municipal encara no veu clara. Avui, però, no hi ha tancat la porta. I, de fet, el projecte consensuat recull que al nou edifici central d'aquest espai s'hi ubicaran usos docents i culturals. Això sí, si el Port decideix destinar-lo a un projecte cultural concret -com l'Hermitage- caldrà que compti amb el vistiplau del consistori. Avui mateix, en el marc de la comissió on es negociaven els pressupostos municipals, ERC, que és un dels actors clau de la negociació, ha demanat a Colau que desbloquegin el projecte de l'Hermitage. De moment, però, poques concrecions.

El que sí que ha celebrat Sanz de l'acord per a la Nova Bocana és que garanteix la "barreja d'usos", ja que es fixen ocupacions màximes per als usos comercials (20%) i de restauració (15%) i es determina, també, que cap edifici no podrà tenir un únic ús. El nou espai tindrà dues polaritats. L'Autoritat Portuària ja va presentar, al juny, una primera proposta de canvi de planejament a la Nova Bocana, que és la que ara s'ha consensuat i que ara continuarà la seva tramitació. La modificació garanteix que tots els espais que envolten la de l'aigua de la marina i els entorns siguin d'ús públic -en el planejament actual es recollia que això havia de ser així en el 68% dels espais.

Es construirà un nou edifici, a l'extrem sud de la marina, en forma de pòrtic, que tindrà una planta baixa i una coberta que funcionaran com a miradors públics. Hi haurà també un espai de restauració i un per a usos diversos. En el martell del dic exterior de la marina, s'hi preveu un edifici de 450 metres quadrats que el Port cedirà a usos docents i per a la base provisional de la Creu Roja del Mar.

Pistes esportives al Moll de la Fusta

El Port, d'altra banda, dona suport a la voluntat de l'Ajuntament de treballar en la "reapropiació" del Moll de la Fusta per part de la ciutadania. S'hi impulsarà una reforma per augmentar els espais de parc i ús públic. Les dues institucions impulsaran conjuntament un pla especial urbanístic per reformar l'àmbit. A curt termini, i de manera provisional, el Port cedirà els drets d'ús de superfície d'un seguit d'espais de l'àmbit de la balconada del Moll de la Fusta perquè s'hi instal·lin pistes esportives.

Més continguts de