Compte enrere per salvar el Parc Científic de la UdG

GironaEl Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) entra a la recta final de la negociació amb l’Estat per evitar la liquidació. El complex, inaugurat el setembre del 2007, està en concurs de creditors des del gener del 2015. Arrossega un deute de 42,3 milions d’euros i el ministeri d’Economia n’és el principal creditor, amb 27,6 milions. La UdG assegura que està treballant molt intensament perquè el ministeri accepti un conveni que eviti entrar en la fase de liquidació.

Després de dues moratòries -el setembre i el novembre- que han permès ajornar la junta de creditors fins al 26 de gener, el rector de la UdG, Sergi Bonet, confia que s’arribarà a un acord per superar el concurs, que afecta el 40% de la superfície del Parc. Fonts d’aquesta universitat, a més, defensen que arribar a la fase de liquidació no implicaria el tancament ni el cessament de l’activitat del Parc, que compta amb 1.345 treballadors i un centenar d’empreses, entre les quals hi ha firmes de referència en aeronàutica, en tecnologies de la informació i la comunicació, en biotecnologia i del sector agroalimentari.

En els mesos en concurs de creditors, aquesta fundació privada -en són patrons la UdG, la Diputació de Girona, l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG)- assegura que ha guanyat tresoreria i ha pogut reestructurar la seva activitat. Els 600.000 euros de beneficis del 2015 han augmentat fins a gairebé un milió el 2016. “Això ens permet assegurar que, si ens desprenem del deute acumulat, podrem tirar endavant el pla de viabilitat”, afirma el rector de la UdG.

Negociacions amb Hisenda

L’acord amb el ministeri, però, encara ha de superar algun escull. Ja s’ha acordat com pagar la meitat del deute, l’anomenat deute ordinari, que puja a 13,8 milions. L’Estat està disposat a perdonar el 45% d’aquest import i que la resta es retorni en deu anys amb els diners que generi el mateix Parc. L’acord s’havia de signar el 26 de gener a través d’un conveni davant del jutge, però Hisenda el supeditava a cobrar al comptat la resta del deute, uns 13,8 milions més anomenats privilegi general. En el moment de signar el conveni, el Parc ha de tenir compromesa aquesta quantitat, i d’aquesta manera Hisenda acceptaria que la devolució efectiva fos fraccionada en un termini de 5 a 7 anys.

Bonet es va reunir a Madrid amb el nou secretari d’estat d’Hisenda, José Enrique Fernández, a mitjans de desembre, i li va traslladar la proposta de reunir 12,8 milions aquest any -menys dels que demana l’Estat- i abonar el milió restant el 2018. Després de reconèixer “el pas endavant important” que s’ha fet en les últimes setmanes pel que fa a les garanties de cobrament que donen les institucions, Fernández s’ha compromès a intercedir per resoldre la situació.

Els 12,8 milions sortirien d’aportacions diverses. La Diputació de Girona, que no pot pagar més de dos milions per exercici, ha aprovat aportar-ne sis en tres anys; l’Ajuntament, dos milions en 20 anys; la UdG, 3,4 milions amb un sol pagament (el Parc hi destina 2,5 milions de romanents de tresoreria), i la Generalitat aportaria 4,9 milions a través de la compra del 65% de l’edifici que acull l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). Per fer aquesta adquisició, però, el Govern necessita llum verda d’Hisenda per endeutar-se.

El ministeri té l’última paraula per donar el vistiplau a tot aquest pla, que garantirà la salvació del Parc Científic. Tot i que encara no hi ha res assegurat, el rector de la UdG, que reivindica haver remogut cel i terra, es mostra força esperançat: “Estem en molt bona línia i esperem que abans de la data límit tinguem resultats positius”.

L'origen del deute

L’any 2000 l’Estat va posar en marxa un pla de crèdits a tornar en 15 anys a un interès del 0% perquè les universitats desenvolupessin parcs científics i tecnològics. La Fundació del Parc Científic i Tecnològic de la UdG va destinar al projecte 55 milions d’euros, la major part dels quals provenien dels préstecs atorgats pel ministeri de Ciència i Tecnologia. El 2005, amb el tripartit PSC-ERC-ICV a la Generalitat, el conseller d’Universitats, Carles Solà, es va comprometre a aportar 19 milions, distribuïts en 12 anys, a la Fundació del Parc. Això havia de permetre tornar quasi la meitat del deute, però el compromís mai no es va traslladar a l’àmbit econòmic i administratiu ni es van dur a terme els actes necessaris per a la seva execució material.

El deute va anar creixent i, en acabar els anys de carència, coincidint amb la crisi econòmica, el Parc havia de començar a tornar els préstecs. El 2009, quan s’havia de fer efectiva la devolució de la primera anualitat, no hi havia cap partida pressupostària assignada al programa. L’any següent va passar el mateix i el ministeri va embargar edificis i actius del Parc. Aquest nou escenari va generar tensions en l’economia de la Fundació, similars a les que patien altres parcs científics i tecnològics. Per corregir-ho, els pressupostos generals de l’Estat per al 2011 van introduir una esmena que es va concretar en una disposició addicional que permetia als parcs ajornar les quotes del deute públic. Durant uns anys es van ajornar pagaments, fins que el gener del 2015 la Fundació del Parc va presentar el concurs de creditors per reconduir la situació financera del complex.