La llei de contractació de serveis socials enfronta Govern, sindicats i entitats

Els que s'hi oposen critiquen que és una porta oberta a augmentar l'externalització dels serveis sanitaris i de l'educació

El Govern prepara una nova llei reguladora de la contractació de serveis socials, d'educació i sanitaris que ha encès sindicats, entitats socials i partits de l'oposició com la CUP i Catalunya en Comú - Podem. Les crítiques al projecte de llei plouen de les organitzacions que hi veuen una porta oberta a augmentar la privatització en alguns serveis que avui encara estan en mans de l'administració. 

Fonts de vicepresidència sostenen que la futura llei no entra en l'ampliació o reducció dels serveis que s'externalitzen, sinó que fixa les condicions en què es fan aquestes contractacions per prioritzar "els criteris socials i de qualitat". El que es vol, asseguren, és evitar que grans empreses puguin abaixar preus i així emportar-se els contractes i desplaçar les entitats socials. Recorden que la llei es va impulsar el 2016 i que està en fase de tramitació al Parlament. "Cap grup va presentar esmena a la totalitat a la llei", subratllen les mateixes fonts.
Amb l'avantprojecte redactat, les organitzacions sindicals i entitats han manifestat la seva oposició frontal a la llei –que ja s'ha batejat des d'alguns sectors com a 'llei Aragonès', en referència al vicepresident econòmic del Govern, Pere Aragonès– i alguns ja avancen mobilitzacions si tira endavant. 

La futura llei inclouria la possibilitat de tenir en compte i valorar la responsabilitat social de les empreses o entitats licitadores segons la seva solvència, experiència i expertesa, entre d'altres, i prohibiria l'ús del procediment de subhasta o bé el procediment en què l'únic criteri de valoració sigui el preu, que no podria excedir el 40% del total de la puntuació. La llei també introduiria la figura del responsable del contracte, que seria l'autoritat en temes establerts per la normativa de la funció pública.

Els comuns fan un gir en el seu posicionament

Catalunya en Comú, que setmanes enrere va avalar la tramitació de la llei al Parlament i no va presentar cap esmena a la totalitat, s'ha afegit aquest divendres a les crítiques a l'avantprojecte. La presidenta i la portaveu adjunta del grup, Jéssica Albiach i Marta Ribas, han comparegut per reclamar la paralització de la tramitació de la norma perquè creuen que representa un "perill". Al seu entendre, obre la porta a la mercantilització de més serveis públics i posa a disposició del Govern de torn l'externalització.

Segons ha explicat Ribas, els comuns no s'oposen a l'existència d'aquesta llei, més aviat al contrari, consideren que és necessària. D'aquí, sostenen, que no plantegessin -ni ells ni cap altre grup parlamentari- una esmena a la totalitat. Ara bé, apunten que la llei ha de ser un "instrument" que permeti que la gestió externa es faci a través d'uns contractes que "blindin que no vingui una empresa a fer negoci".

Per fer això, diuen els comuns, cal abans una normativa d'acció no concertada, convenis i vies no contractuals per deixar clar quin és el perímetre sobre el qual es pot contractar empreses externes per a la prestació de serveis públics. "S'està barrejant tot amb aquesta llei i està generant espais de dubte raonable, per això demanem que s'aturi i aclarim qüestions en base a altres lleis més concretes", ha explicat a l'ARA la portaveu dels comuns, Marta Ribas. Segons la formació, la primera passa per aconseguir una regulació adequada de prestació de serveis és aclarir que "la gestió directa sempre és prioritària". 

Metges de Catalunya preveu mobilitzacions

El sindicat Metges de Catalunya, el majoritari entre els facultatius catalans, s'ha posicionat contra la 'llei Aragonès' al considerar que obre la porta a la privatització de la sanitat. "Obre la possibilitat a externalitzar-ho pràcticament tot –cirurgia ambulatòria, urgències, tractaments de reproducció assistida, serveis de diàlisi...– i suposa trossejar la sanitat i que pugui acabar en mans de l'empresa privada", lamenta el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, que matisa que parlar "d'externalització" és un eufemisme per referir-se a la privatització de serveis.

El secretari general de Metges de Catalunya recorda que la sanitat catalana ja està "infrafinançada" i que una externalització de serveis empitjorarà, al seu parer, el servei que es presta. Puig confia que hi hagi mobilitzacions per aturar la llei. "Tinc la sensació que això ha de tenir una resposta social i ens hem de defensar perquè ens estan privatitzant la sanitat a marxes forçades o, almenys, posa l'autopista perquè algú no tingui impediments legals per fer-ho en la pròxima legislatura perquè la llei ja hi serà", ha assegurat.

També el moviment en defensa de la sanitat pública Marea Blanca s'ha mostrat contrari a aquesta llei i assegura que "no hi ha cap directiva europea que obligui els estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació de serveis". És per aquest motiu que considera que aquesta llei és una "decisió política". Segons Marea Blanca, aquesta "col·laboració público-privada" en l'àmbit social no és el sistema que volen.

La Fapac, per la seva banda, també considera que aquesta llei permet "externalitzar" serveis bàsics que ara gestiona l'administració directament i que en el sector educatiu preveu serveis com els de la gestió de les llars d'infants o els de lleure educatiu com el temps del migdia i les extraescolars. "Els serveis bàsics no han de regir-se per criteris econòmics, siguin o no del tercer sector", assegura la federació.

El tercer sector i CCOO no entenen els atacs a la llei

La Confederació, la patronal del tercer sector social de Catalunya, ha defensat la llei, tot i que ha matisat el seu posicionament. "És una norma d'àmbit català necessària, però no es resol la mercantilització dels serveis, perquè els grans operadors poden concórrer al procés d'adjudicació", ha puntualitzat el president de l'entitat, Joan Segarra. En aquest sentit, el tercer sector assegura que és prioritària una acció concertada, és a dir, sortir de l'adjudicació per contracte públic i "passar d'una vegada per totes a les entitats d'iniciativa social". 

El tercer sector no entén els atacs que diferents organitzacions i entitats han llançat contra l'avantprojecte de llei. "L'externalització ben feta no és una privatització perquè es manté la titularitat pública i, a més, s'aconsegueixen millors mecanismes de control", ha assegurat Segarra. Amb tot, la patronal ha insistit a l'ARA que la llei permet l'entrada a empreses grans que "perverteixen" l'externalització amb rebaixes i subhastes públiques "que es tradueixen en menys diners per a la societat". 

Unes idees semblants a les que defensa CCOO. "No demonitzem la llei, és una oportunitat malgrat que encara s'hagi de perfilar i esmenar l'articulat”, ha defensat el secretari de política social del sindicat, Toni Mora. CCOO veu aquesta normativa com una bona eina per potenciar l'economia social en l'àrea de l'atenció a les persones. "Defensem la contractació pública i ens agradaria que la col·laboració público-privada no existís però la realitat és una altra", ha resumit.

Amb tot, Mora ha negat a l’ARA que la llei obri la porta a la promoció de l'externalització dels serveis públics: "Hi ha un catàleg al final de la llei que inclou serveis ja subcontractats i altres que no ho estan, però això no insta a la seva externalització, només en preveu la possibilitat". "Em consta que les grans empreses estan emprenyades per la reserva explícita de l'article 38 per a entitats sense afany de lucre i cooperatives", ha afegit el secretari.

CCOO entén, diuen, que l'avantprojecte pot tenir una bona sortida, i el seu portaveu de política social ha subratllat que s'ha de "reforçar la transparència" i deixar fora de catàleg els serveis d'ocupació, la presència dels quals, precisen, els incomoda. Sigui com sigui, Mora celebra que el preu –el criteri econòmic– ja no sigui l'element decisiu per licitar els serveis.

Més continguts de