MEDI AMBIENT

Dels mecànics als ecologistes: el veto als cotxes que no satisfà ningú

Barcelona rep més d’un centenar d’al·legacions per la zona de baixes emissions que arrenca l’1 de gener

Uns perquè la veuen una mesura massa tova i insuficient i d’altres perquè es passa de restrictiva i rígida. A menys d’un mes perquè es posi en marxa el veto als cotxes contaminants a Barcelona i una part de l’entorn proper a la ciutat, la mesura s’ha traduït en una cascada d’al·legacions a l’ordenança municipal que n’ha de regular la implantació a partir de l’1 de gener. L’Ajuntament de Barcelona ha registrat més d’un centenar de propostes per introduir canvis en la normativa, ja sigui per fer-la més estricta o per suavitzar-la i que sigui més gradual. El 10 de desembre la comissió d’ecologia, urbanisme, infraestructures i mobilitat discutirà i votarà les propostes. En paral·lel, ja ha començat la campanya amb 46 informadors de carrer que reparteixen fullets i resolen dubtes als ciutadans pels diferents districtes de la ciutat.

Les entitats mediambientals, que constaten que la zona de baixes emissions (ZBE) és una mesura necessària, temen que, tal com s’ha plantejat, el veto acabi servint perquè hi hagi “una renovació del parc i no es redueixi el nombre de vehicles i la contaminació” de manera notable, segons alerta la portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire (que aglutina entitats com Ecologistes en Acció i Greenpeace), Maria Garcia. Les seves al·legacions proposen que es clarifiquin aspectes del funcionament de les autoritzacions -se’n concediran fins a 10 a l’any a cada conductor d’un vehicle afectat per la prohibició-, que la ZBE inclogui també la Zona Franca i que la prohibició s’allargui dues hores, fins a les 22 h. L’Associació per a la Promoció del Transport Públic proposa incrementar el preu de les autoritzacions diàries de 2 a 20 euros al dia, a més d’un pla que reforci el transport públic a l’àmbit metropolità. Totes dues entitats retreuen que la normativa neix amb una mancança important: no va acompanyada d’un estudi de l’impacte ambiental que tindrà.

En la mateixa línia, les al·legacions de Guille López, portaveu d’Eixample Respira, que l’entitat ha fet seves, reclamen una estimació de l’impacte i un calendari per augmentar les restriccions. López lamenta que es plantegin “solucions a cinc anys vista” quan els efectes sobre la salut derivats de les emissions contaminants ja estan més que provats. Amb l’actual plantejament de les zones de baixes emissions, el compliment de la normativa no arribaria fins al 2024, diu esgrimint el contingut del futur Pla Metropolità de Mobilitat Urbana (PMMU) -encara pendent que l’aprovi l’Àrea Metropolitana de Barcelona-, que constata que caldria incloure en el veto els vehicles amb etiqueta B per complir els objectius i no preveu fer-ho abans d’aquest termini. La plataforma Eixample Respira també veu “del tot injustificada” la pròrroga d’un any que s’ha concedit a furgonetes i camions, vehicles contaminants que, d’altra banda, recorren molts quilòmetres.

Els tallers demanen poder actuar

Els mecànics han traslladat a l’Ajuntament la proposta de poder introduir filtres o altres dispositius als vehicles sense etiqueta ambiental perquè rebaixin les emissions i quedi permesa la seva circulació, segons consta a les al·legacions del Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils de la Província de Barcelona. De fet, la direcció general de Trànsit (DGT) ja estudia si aquestes modificacions podrien fer que alguns vehicles guanyessin l’etiqueta ambiental que, d’entrada, els ha estat negada. El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, va reconèixer que aquesta possibilitat és “interessant”, tot i que va afegir que, en tot cas, és una decisió que no pertoca prendre a l’Ajuntament.

La patronal Foment del Treball demana una aplicació més “realista” i “gradual” de la restricció, donant a entendre que caldria una moratòria més àmplia que l’any que s’ha concedit de marge a furgonetes i camions perquè adaptin les seves flotes. El president de la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (Fecav), José María Chavarria, va demanar més temps per adaptar les flotes i també per ampliar-les, ja que es preveu més demanda de transport col·lectiu pel veto a molts vehicles privats.

També són crítiques amb la nova ordenança les al·legacions de la Plataforma d’Afectats per Restriccions Circulatòries (Asocparc), que demanen a l’Ajuntament que no aprovi una mesura que fa que la responsabilitat de la contaminació “recaigui només en una part de la ciutadania”. La plataforma demana a l’administració pública un pla molt més ambiciós de transport públic que pugui acompanyar la mesura i garantir la mobilitat, així com incentius i descomptes per als ciutadans de l’àrea metropolitana perquè els títols de transport siguin més assequibles.

Les associacions de vehicles antics, contràries a veure’s afectades per la nova normativa, també han fet les seves aportacions. El Moto Club Impala proposa una exclusió pel que fa als vehicles com la Montesa Impala i a tots els que es consideri que formen part “del patrimoni cultural de la ciutat”.

Més continguts de