Ensenyament promet 350 professors més per a l'escola inclusiva

BarcelonaLa setmana passada, el departament d'Ensenyament va anunciar que suspenia les millores anunciades en personal de reforç amb l'argument que la pròrroga pressupostària deixava sense efecte els 211 milions d'euros compromesos. Aquesta partida s'havia de destinar a l'escola inclusiva, i equivalia a la contractació de 540 noves dotacions de personal: 140 de suport per a l’escola inclusiva i 400 per reforçar centres d’alta complexitat.

Segons ha explicat la consellera Meritxell Ruiz a l'ACN, el departament ha aconseguit una partida pressupostària que permetrà la contractació de 350 professors més per a l'escola inclusiva. D'aquesta manera, diu, se soluciona una part del problema que es va plantejar el departament en no poder disposar directament dels 211 milions d'euros extres que preveien els pressupostos d'aquest 2016.

En declaracions a l'ACN, la consellera ha explicat que des que fa dues setmanes es va conèixer la pròrroga pressupostària s'ha estat negociant amb Economia per intentar pal·liar-ne els efectes. La setmana passada es va comunicar als directors d'escola que la partida per contractar més professors de reforç a les escoles d'alta complexitat i a les escoles inclusives perillava, i que només es podien garantir els nous contractes als instituts, a causa de l'augment de l'alumnat. Això va despertar crítiques dels directors i dels sindicats de mestres, que dijous passat es van concentrar davant del Parlament i que demà ho tornaran a fer, a les 9 als centres educatius i a les 12.45 a la Plaça Sant Jaume, a Barcelona.

Una mesura "insuficient"

El portaveu del sindicat USTEC, Ramon Font, ha afirmat a l'ARA que la nova xifra anunciada per la consellera és "insuficient". Més enllà dels 540 professors de suport a què Ensenyament s'havia compromès, els sindicats, que remarquen que en el camp de l’ensenyament públic "plou sobre mullat", eleven la xifra fins a les 880 dotacions que ara es "retallen" perquè hi sumen mesures que el departament ja havia pres per aconseguir aquesta suma de recursos ara frenada, com que els docents de més de 55 anys puguin reduir dues hores de permanència al centre durant l’horari complementari, però no durant l’horari lectiu com podien fer abans. A més, asseguren que s’hi han de sumar 350 dotacions de personal laboral.

Per a Ramon Font, a més, el nou anunci d'Ensenyament "demostra que la consellera va mentir quan va dir que amb l'anul·lació dels pressupostos" no es podien tirar endavant les millores. "Celebrem que la conselleria segueixi negociant amb Economia", conclou el portaveu.

Aquest dilluns a la tarda, Ruiz ha explicat que durant el cap de setmana s'ha pogut tancar amb Economia un pacte per disposar de diners del propi departament i d'altres conselleries per dedicar-los a l'escola inclusiva i a beques-menjador. Les negociacions seguiran per aconseguir noves partides per a les escoles d'alta complexitat i millorar les substitucions dels professors de baixa.

En aquest sentit, l’aparició dels diners que la setmana passada no hi eren per contractar nou personal crida l’atenció, ja que el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, en la seva intervenció al Parlament el 8 de juny per parlar de la pròrroga dels pressupostos a la qual es veien obligats pel no de la CUP, va dir d’una manera molt clara: “Els recordo que la pròrroga dóna un marge de maniobra en temes de personal igual a zero. I ho repeteixo, perquè interpreto el seu silenci com una mostra d’interès per aquesta dada que acabo d’exposar: els recordo que la pròrroga implica un marge de maniobra en l’àmbit de personal de zero”. Un portaveu d’Economia ha explicat a l’ARA que aquesta frase es referia a la convocatòria de noves oposicions de Bombers o de Mossos. “Però com que hi ha més alumnes, hi ha més demanada de professors, i per tant, si volem seguir donant el mateix servei que fins ara, hem de contractar nous professors”, afegeix. Aquest portaveu recorda que la pròrroga no permet fer coses noves, però sí que permet redistribuir crèdits de diferents conselleries segons les prioritats, i més si es tracta de temes relacionats amb l’estat del benestar