ATAC TERRORISTA

Es-Satty va ser imam de Ripoll ajudat pel CNI

Segons ‘Público’, la intel·ligència espanyola també va evitar que fos expulsat

La tercera entrega del digital Público sobre la relació del CNI amb l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, el cervell dels atemptats del 17-A, se centra en dos aspectes: com va arribar a la capital del Ripollès i per quin motiu no va ser expulsat l’any 2014 per una condemna per tràfic de drogues. Sobre la primera qüestió, sempre segons la informació de Público, la intel·ligència espanyola “va arreglar les recomanacions i els avals que obrissin les portes a Es-Satty perquè fos admès com a imam de l’oratori de Ripoll”. Per fer-ho, el CNI “va utilitzar els serveis d’un altre informant musulmà de Girona” -que després del 17-A se’n va anar a França-, amb l’objectiu que Es-Satty, des de la seva posició com a imam, “s’infiltrés en xarxes jihadistes europees”.

Tempesta política per les revelacions sobre l’imam de Ripoll i el CNI

Pel que fa a la decisió del jutge de Castelló de perdonar l’expulsió d’Es-Satty, Público recorda, com ja s’havia explicat fa un any -amb l’aixecament del secret de sumari-, que el CNI i la Guàrdia Civil havien visitat l’imam a la presó. Segons la mateixa informació, que cita un informe reservat de la intel·ligència espanyola, a la presó de Castelló Es-Satty mostrava “tots els indicis possibles de radicalització islamista: comportament radical, ortodòxia religiosa, problemes amb els funcionaris de presó, suport explícit als talibans...” Però afegeix que Es-Satty, quan el 2012 va saber que seria deportat al Marroc després de complir la condemna, va canviar l’actitud i poc després va rebre la primera visita de la Guàrdia Civil.

El digital implica la Guàrdia Civil i el CNI en la negociació de la col·laboració amb Es-Satty. De fet, assegura que en una visita del CNI a la presó el 2014 es va tancar un acord perquè “actués com a confident del servei secret” quan sortís. A canvi, “se li va garantir que no seria deportat després de complir la condemna, tal com va passar”. Público posa en dubte les proves que va aportar la defensa d’Es-Satty quan va demostrar, amb un certificat de la Seguretat Social, un “arrelament laboral”; poc després del 17-A, ja es va explicar que aquest havia sigut un dels arguments del jutge per evitar que fos expulsat. El jutge també va valorar que Es-Satty “s’esforçava per integrar-se”.

El CNI va tenir l'imam de Ripoll com a confident fins a l'atemptat

En la nova entrega, Público també recorda, com ja es va saber una setmana després del 17-A, que l’imam de Ripoll va formar part d’una investigació de l’Audiència Nacional contra una cèl·lula islàmica el 2005. La Policia Nacional va sospitar d’Es-Satty i intuïa que tenia dos telèfons, però només n’hi va punxar un, i a l’informe final la Guàrdia Civil va descartar que participés en la xarxa de reclutament.

El CNI tenia un control exhaustiu dels terroristes fins a cinc dies abans de l'atemptat

Més continguts de