Més pressió per reduir els residus

La UE aprova un paquet legislatiu que obliga a accelerar amb el reciclatge i posa límits als abocadors

Europa passa de la teoria a l’acció. El ritme de consum dels recursos i la generació de residus que comporta són insostenibles i han de canviar. El camí del canvi va començar ahir al Parlament Europeu, amb l’aprovació definitiva d’un paquet de mesures legislatives orientades a l’economia circular, que ara els estats membres hauran de fer seves. La UE exigeix que el reciclatge faci un salt important —fins a doblar-se en el cas d’Espanya—, posa límits a les tones de residus que podran llançar-se als abocadors —no més del 10% del total de residus el 2035— i marca la fi dels vasos i productes o embalatges d’un sol ús en pocs anys.

Espanya té dos anys per fer la transposició de totes les mesures, que, en alguns casos, acabaran en mans dels governs de les comunitats autònomes, que tenen les competències en aquest àmbit. La futura llei de residus de Catalunya —interrompuda per l’aplicació del 155— serà la via amb la qual haurà de fer seus els objectius que marca Europa. “Caldrà una gran conscienciació als ajuntaments en les noves obligacions comunitàries”, avisa el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost. El responsable del programa de residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Víctor Mitjans, afegeix que caldrà afrontar “canvis profunds i iniciatives legislatives exigents” per complir amb el full de ruta marcat.

Catalunya recicla avui el 38,5% de tots els residus que es generen i que gestionen els ajuntaments, però la dada està estancada des de fa set anys. L’objectiu fins ara era arribar al 50% el 2020, però amb les noves normes comunitàries la pressió creix: caldrà arribar a unes cotes de reciclatge del 55% el 2025 i augmentar-les encara més, fins al 65% del total el 2035. En el cas d’Espanya, el repte és encara més gran perquè el reciclatge està avui al 33,3% sobre el total de residus.

Les mesures són especialment estrictes amb els materials dels embalatges, que hauran de ser majoritàriament reciclables el 2025. També es fixen mínims per a cada material com per exemple que el 50% dels plàstics dels embalatges sigui reciclable (vegeu gràfic). Pel que fa a la fracció orgànica, que en algunes comunitats autònomes encara no es recull separadament, s’hi obligarà a partir del 2025. És la fracció més important pel que fa a quilos de residus generats a les llars.

El mateix passarà amb el tèxtil, que s’haurà de recollir per separat. Les poques dades que avui es tenen del reciclatge de la roba, el calçat i altres teixits demostren que queda molt per fer: a l’àrea metropolitana de Barcelona amb prou feines es recupera l’11% de les 63.000 tones que es generen cada any. Segons la patronal espanyola Asirtex, cada persona es desfà d’entre 10 i 14 quilos de tèxtil a l’any.

La moda ‘low cost’, una fàbrica de multiplicar residus

L'eurodiputat Francesc Gambús va celebrar l'aprovació de les noves directives europees. Com a portaveu de l'informe sobre l'ecodisseny va defensar que l'economia circular és l'oportunitat per "rellançar el projecte europeu" creant llocs de treball i oferint "present i futur" a la societat. L'eurodiputada i ponent del paquet legislatiu Simona Bonafé va destacar que per primer cop "els estats membres estaran obligats a seguir unes normes inequívoques" i va posar èmfasi en que les normes contribuiran a modificar el comportament de consumidors i empreses.

"L'economia circular no pot acabar sent una etiqueta buida com ha passat amb la sostenibilitat durant els últims 20 anys", va advertir Víctor Mitjans, l'expert de l'AMB. 

La fiscalitat, pendent

Les entitats ecologistes van trobar a faltar ahir més concreció en les mesures que collin les empreses que no frenin la introducció de nous residus al mercat. “L’abocament de plàstics al mar és una urgència que no s’aborda amb mesures concretes”, va opinar Rosa Garcia, directora de la plataforma Rezero. En canvi, va valorar que la UE convidi a estudiar la implantació de sistemes com el de dipòsit i retorn d’envasos per fomentar la recuperació d’aquest plàstic —a Catalunya s’havia posat sobre la taula la discussió abans de l’aplicació del 155—. De fet, és una mesura que ja funciona en molts països europeus i l’últim que ha dit que l’aplicarà ha sigut el Regne Unit.

L'ecologista Mercè Girona, d’Ecologistes de Catalunya (CEPA), va opinar que cal atacar “més decididament” la generació de residus. Les tones que van a parar a abocadors i incineradores haurien de gravar-se “molt més”. Girona també va defensar que el sistema de responsabilitzar el productor del que posa al mercat cal estendre’l a més productes i no només a les piles i bateries, com ha aprovat la UE d’entrada.

El Gremi de Recuperació de Catalunya va destacar que el paquet de mesures és “ambiciós”. Va valorar que des del lobi europeu del qual formen part —EURIC— ha aconseguit introduir una nova manera de comptabilitzar les tones de material que realment es recicla. El sistema, fins ara no unificat entre països, implica que a Espanya “es comptabilitza el pes dels contenidors que entren a les plantes de residus municipals, els ecoparcs, incloent-hi gran part dels impropis”, és a dir, del material que en realitat no és aprofitable, va lamentar la directora del Gremi, Victòria Ferrer. Va defensar, d’altra banda, un futur sistema de dipòsit i retorn en el cas dels envasos, per fer créixer la qualitat del material que es recull per reciclar.

Més continguts de