MEDI AMBIENT
Societat 04/03/2018

La moda ‘low cost’, una fàbrica de multiplicar residus

Consumim 34 noves peces de roba a l’any, en llencem uns 10 quilos per persona i només l’11% es recicla

Elena Freixa
4 min
gràfic

BarcelonaEstrenar roba, calçat i complements tèxtils mai havia sigut tan habitual com ara. Ja no cal ni tan sols esperar al canvi d’estació per fer lloc a l’armari perquè hi entrin noves peces. La indústria de la moda inunda el mercat sense treva -la producció s’ha doblat en els últims 15 anys, segons un estudi de l’Ellen MacArthur Foundation, al Regne Unit-. Al mateix temps, la qualitat de la moda low cost escurça la vida de les peces i això comporta que creixi la generació de tones de residus i limita les possibilitats reals de reutilització. La vida mitjana d’una peça de roba low cost són entre sis i dotze mesos, segons la patronal Asirtex, que agrupa les empreses mercantils que es dediquen a la recuperació de roba i teixits.

A Espanya, cada persona consumeix una mitjana de 34 peces de roba nova a l’any mentre, en el mateix període, es desfà d’entre 10 i 14 quilos de tèxtil (sumant la roba personal a la de la llar i altres teixits). A l’àrea metropolitana de Barcelona es generen 63.000 tones anuals de tèxtil i només l’11% es recupera mitjançant el sistema de recollida selectiva, explica el cap del servei de programes i estudis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Víctor Mitjans. Això vol dir que pràcticament el 90% del tèxtil no va a parar als contenidors específics que hi ha als municipis, sinó que es llença a la fracció resta i va directe a un abocador o incineradora.

A tot Catalunya, la xifra de recuperació està entre un 5% i un 7% del total, reconeix el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, malgrat que destaca que la xifra creix cada any. Tost recorda que Europa vol que el 2025 sigui obligatori per a les administracions locals recollir separadament el tèxtil.

Les dades a Espanya estan lluny dels compromisos adquirits amb la Unió Europea. L’Estat hauria d’estar recuperant 490 milions de quilos de roba a l’any el 2020, però a finals del 2016 només es recuperaven 100 milions de quilos com a molt. En canvi, 300 milions van a parar als abocadors, segons Asirtex. “La roba és el gran residu oblidat”, lamenta el president de l’associació, Pedro Andrés Oliver.

Reutilització amb traves

Però on va parar el tèxtil que es recull en els contenidors específics? Les peces es trien i classifiquen en plantes i darrere d’aquesta activitat a Catalunya predominen empreses d’economia social que donen feina a persones en risc d’exclusió, com ara la Fundació Formació i Treball o Engrunes. Aquestes entitats socials constaten que cada cop els arriben més tones de roba, però alerten de la dificultat de reutilitzar-la: “La qualitat del que recollim ha baixat, la moda fast penalitza i les fibres es deterioren abans”, sosté Albert Alberich, director de Fundació Formació i Treball. A més, les entitats d’economia social demanen a l’estat espanyol a través de la patronal AERESS que incentivi la segona vida de la roba i calçat amb mesures com l’exempció d’IVA, per exemple, a les botigues de segona mà.

Hi ha un segon bloc de roba recuperada que es destina a l’exportació a l’Àfrica, l’Àsia o l’Amèrica Llatina. A Catalunya, un total de 8,8 milions de quilos anuals de tèxtil es venen a l’exterior, l’equivalent a entre el 15% i el 20% del que es recupera. Els defensors de l’economia circular, però, insisteixen que la venda a l’exterior no resol el problema dels residus i que cal un canvi més profund atacant la font del problema: la generació i “l’hiperconsum”.

La mala notícia és que el reciclatge real del tèxtil és en aquests moments molt baix. Una part important d’aquesta roba recuperada acabarà en un abocador o incineradora sense remei al final del procés. “És un residu molt complicat de tractar”, reconeix el responsable de la patronal Asirtex, que insisteix que tractar i recuperar determinades fibres resulta massa car per ser rendible. “La moda no entén de reciclatge ara mateix, no es dissenya pensant en això”, assegura Oliver. Només algunes peces de cotó poden ser potencials draps de neteja industrial o llanes acríliques es trituren per fer borra que omple coixins o serveix d’aïllant tèrmic o acústic en algunes indústries.

Més implicació de la indústria

“El reciclatge té límits perquè la indústria no hi està implicada, no hi ha mercat”, lamenta la vicepresidenta de l’entitat Engrunes, Encarna González. Algunes marques han començat a experimentar fabricant roba en què barregen fibres reciclades però ara per ara es tracta d’experiències quasi anecdòtiques. “Està tot molt verd -reconeix el responsable d’Asirtex-. Sense ajudes que ho fomentin, és complicat perquè actualment qui fa peces de roba amb materials sintètics reaprofitats són marques molt cares”.

Que la indústria s’impliqui més, però, sembla el camí que marca la UE. A França, ja s’ha posat sobre la taula un sistema de responsabilitat ampliada del productor -similar al que funciona en el cas dels envasos i que aixeca recels entre les entitats socials- per implicar els fabricants en el procés de gestió dels residus i fomentar iniciatives per incrementar les -encara residuals- experiències de reciclatge.

stats