AFERS SOCIALS

Ex-Mena, una entitat per tenir veu pròpia

Joves extutelats reivindiquen els seus drets i volen fer de pont entre el carrer i les administracions

Ex-Mena sona gairebé com X-Men, i els cinc joves es posen a riure quan ho comenten, perquè així, Ex-Mena, clar i directe, és com es dirà la nova entitat que ha de néixer al desembre amb ells com la meitat dels membres inicials. No tenen superpoders, però sí ganes d’ajudar, de donar veu als menors i ex menors no acompanyats i de servir com a pont entre el carrer i entitats com la DGAIA o els albergs per a sensesostre, on cada cop més joves extutelats acaben passant la nit davant la manca d’oportunitats. A més, parlen el mateix idioma -l’àrab, majoritàriament- que els joves nouvinguts que arriben als carrers de Barcelona buscant noves oportunitats.

“Pel barri del Born, molts joves marroquins quan arriben venen a parlar amb mi perquè altres joves els hi recomanen. De vegades els acompanyo al metge, o a la Fiscalia, on ja em coneixen, o els poso en contacte amb els educadors...”, explica la Iman, marroquina de 20 anys amb molt caràcter, que treballa de monitora amb nens. Ella viu amb la seva família a Barcelona des de fa 12 anys, però sempre li ha agradat ajudar els altres i veu que cada cop són més els que pregunten per ella pels carrers del barri. Algun portava mesos al carrer i, diu la Iman, encara cap educador no havia entrat en contacte amb ell.

En una situació similar a la Iman hi ha la Lamae Abassi, cambrera de 20 anys, amb la diferència que ella va néixer aquí i s’ha criat com a tutelada de la DGAIA. “Els educadors i les entitats tenen la seva feina i la fan bé, no volem ocupar el seu lloc. Però per l’idioma i l’edat, tenim contacte amb molts joves abans que les entitats, i la nostra informació els pot ajudar”, explica. Ajudaran i donaran veu als menors, però també als que surten del sistema perquè “quan són majors d’edat, molts no tenen tant d’acompanyament”. Els joves s’estan reunint a l’Espai de l’Immigrant i a Casa Nostra, Casa Vostra, col·lectius que ajudaran els joves en alguns aspectes.

Més facilitat per aconseguir el permís de treball -“molts tenen molta habilitat i experiència”, recorda la Iman-, més agilitat burocràtica i més ajudes d’habitatge per als que ja han arribat a la majoria d’edat i han sortit de la DGAIA seran algunes de les principals reivindicacions del col·lectiu. “Però, sobretot, volem que s’escolti els ex- menes, que tinguin una veu pròpia i no siguin uns altres els que parlin per ells”, diu la Lamae.

Per això la majoria de membres del col·lectiu són ex menors no acompanyats o joves que porten poc temps i que reivindicaran els seus propis drets. És el cas del Ridouan Menzou, un jove de 19 anys que no fa gaire que ha sortit del sistema de protecció i té ganes de seguir estudiant i fer una formació professional en manteniment.Va arribar fa dos anys i ara té permís de residència però no de treball, i explica que la majoria de menors volen quedar-se a Barcelona, “on hi ha els seus amics”, i molts no accepten bé el fet que els enviïn a centres d’altres punts del territori. “Alguns s’escapen i dormen al carrer de Barcelona per aquest motiu”, afegeix la Lamae.

El cas de l’Abid, de 20 anys, és ben diferent, perquè quan va arribar fa vuit mesos ja era major d’edat. Però el risc d’exclusió és el mateix o més que el dels ex menors no acompanyats perquè no té papers i dorm en un alberg amb altres sensellar, alguns d’ells cronificats, després d’haver passat mesos al carrer. Li agradaria treballar ben aviat, però sense permís és impossible.

L’arribada de menors no acompanyats i el risc d’exclusió dels que compleixen 18 anys té les autoritats desbordades. A Catalunya hi ha més de 3.000 menes al sistema de protecció de la DGAIA, i s’espera que aquest any arribin a més de 700 els que fan la majoria d’edat. Aviat, per primera vegada, tindran una entitat que els vol donar veu.

Més continguts de