IGUALTAT REIVINDICACIÓ
Societat 14/01/2018

Feminisme o puritanisme? La frontera entre el flirteig i l’abús

Els experts recorden que les feministes són les que han reivindicat el dret a gaudir del propi cos

Núria Martínez
4 min
Feminisme o puritanisme?  La frontera entre el flirteig i l’abús

BarcelonaSilvio Berlusconi va felicitar Catherine Deneuve aquesta setmana pel seu manifest en contra del #MeToo. L’ex primer ministre italià, que va haver de dimitir per l’escàndol de les orgies bunga bunga amb noies joves i que va ser investigat per haver tingut relacions sexuals amb una prostituta menor d’edat, ha considerat que “és natural que les dones estiguin contentes si un home tracta de seduir-les”.

Berlusconi felicita Deneuve perquè després de la setanta-cinquena edició dels Globus d’Or, marcada per les protestes en contra de l’assetjament sexual, diferents actrius, com ella mateixa i Ingrid Caven, van firmar una tribuna en què defensaven que no es reconeixen “en el feminisme que agafa la forma d’odi als homes i a la sexualitat”.

Més concretament, el text defensava que s’ha aplicat “justícia expeditiva als homes que només han sigut culpables de tocar un genoll, haver intentat robar un petó, parlar de coses íntimes durant un sopar professional o haver enviat missatges de connotació sexual a una dona que no se sentia atreta per ells de manera recíproca”.

Ràpidament, el manifest va provocar la resposta d’una trentena de feministes i va desfermar la polèmica a França i arreu del món. ¿El feminisme i el #MeToo poden arribar a ser puritanisme? ¿O, més aviat, històricament el feminisme ha reivindicat el dret a gaudir de la sexualitat i del propi cos?

“El feminisme és qui ha posat al centre el plaer i el dret a fer el que es vulgui amb el propi cos”, afirma l’escriptora Bel Olid, que recorda que “no és puritanisme exigir reciprocitat en els intercanvis sexuals”. Olid insisteix que el feminisme reivindica “poder anar pel món sense patir cap agressió” i afegeix que el dret al propi cos vol dir que “et toca qui tu vols, quan tu vols, com tu vols i viceversa”.

Precisament, un dels arguments del text de Deneuve -que sovint molts crítics amb el feminisme utilitzen-és que s’està imposant una doctrina en contra del flirteig.

“És que alguns confonen flirtejar amb abusar”, replica Olid, que recorda que és imprescindible que hi hagi comunicació entre les persones. Per veure més clar si s’estan cometent excessos, l’escriptora proposa als homes heterosexuals que imaginin si els molestaria que el seu cap els digués les floretes que ells diuen a les dones.

La dona com a objecte

Molt crítica amb el manifest de Deneuve -el titlla de “deplorable”-, la periodista i escriptora Pilar Rahola lamenta que no s’hagi entès que el #MeToo no va sobre “el flirteig”, sinó sobre “l’abús de poder”. “Del que estem en contra és del fet que els homes usin el poder per abusar sexualment de les dones”, afirma Rahola.

Per a l’advocada especialitzada en prevenció de violències masclistes Carla Vall, la línia del que “és tolerable i intolerable s’està movent, i això genera contradiccions”. “El manifest de Deneuve mostra una idea reaccionària de la sexualitat, en què hi ha un cert biaix d’edat que va lligat amb una concepció del cinema francès”, assegura Vall, que afegeix que s’exposa la dona com a objecte. L’advocada apunta que “és sempre l’home qui va a buscar la dona” i que això es concep com un “acte de galanteria”. En canvi, en cap cas es concep que pugui ser la dona qui vagi a flirtejar amb l’home per iniciativa pròpia.

En la mateixa línia, l’escriptora Patricia Merino explica que el manifest pertany a dones franceses influïdes per la generació del maig del 68, que creuen que ser “més lliures és estar disponibles sempre per a les relacions sexuals”. Respecte al puritanisme -un dels conceptes que ha fet més fortuna del manifest-, Merino reivindica que “fa temps que a Europa ha deixat de ser una amenaça rellevant a nivell socialment”.

Davant dels canvis que s’estan produint a nivell social, Vall creu que hi ha alguns homes que no estan sabent com encarar-los. El periodista Andreu Merino considera que és fàcil de solucionar, el debat sobre on acaba el flirteig i on comença l’assetjament: es tracta de seguir el criteri de la dona. “Si s’està sentint assetjada, ja no és flirteig”, defensa.

“Ens estem equivocant si comprem la idea del tu insisteix que t’acabarà dient que sí”, considera Merino, que critica que quan la noia diu que no vol tenir relacions se la titlla “d’estreta”. En un moment en què el patriarcat segueix vigent en la majoria d’àmbits, el periodista creu que els homes que consideren que el feminisme és el camí a seguir “tenen molta feina a fer”.

“Sovint, molts homes no tenen relacions d’amistat amb dones i les conceben simplement com a familiars o per tenir-hi relacions sentimentals o sexuals”, lamenta Merino, que opina que els espais de confort del masclisme es produeixen quan només hi ha homes.

Un exemple clar, assegura, són els grups de WhatsApp. “Quan he avisat que les bromes eren masclistes se m’han ofès en certs entorns”, apunta el periodista, que assegura que li han contestat que “al final no es podrà dir res”.

Les dones, més alerta

Tot i que considera que falta molt de camí per arribar a la igualtat, el periodista celebra que, gràcies a les denúncies de les dones, els homes estiguin abandonant cada vegada més certes actituds en l’oci nocturn. “El fet que cada cop més dones reaccionin fa que moltes d’aquestes actituds ja no siguin acceptades socialment i, per tant, els homes s’ho pensin dues vegades”, apunta Merino, que lamenta que encara se segueixin produint abusos.

stats