Florentino Pérez es desentén del cas Castor i diu que li ha costat diners

Pérez ha negat que ACS aparegui als 'papers de Bárcenas' i assegura que no coneix l'extresorer del PP

Eren les cinc de la tarda quan Florentino Pérez Rodríguez, president del consell d'administració d'Actividades de Construcción y Servicios (ACS) s'ha presentat al Parlament de Catalunya en qualitat de testimoni davant la comissió d'investigació sobre el projecte Castor. Ha vingut acompanyat del seu assessor i assegurant que se sentia "una mica sorprès" pel fet que l'haguessin citat a declarar sobre un tema en què, segons ha dit, no ha tingut cap mena de participació. "Jo no he intervingut en res", ha assegurat, malgrat que ACS va ser qui va construir el magatzem de gas i el principal accionista de l'empresa que el gestionava.

"Hauríem pogut viure perfectament sense fer l’obra", ha sentenciat Pérez, que ha afegit que amb aquest projecte la companyia ha perdut molts diners i que no s'ha cobrat cap euro de la indemnització. De fet, va ser el Tribunal Constitucional (TC) qui va tombar el procediment que va atorgar inicialment a les empreses promotores del Castor, entre elles ACS, una compensació milionària que havia de sortir de les butxaques dels contribuents a través de la factura del gas durant 30 anys.

Pérez ha defensat que totes les auditories del projecte del Castor eren correctes i que no hi ha hagut res ocult. "Tinc molt interès que es clarifiqui el que ha passat", ha dit al final, i s'ha manifestat "consternat" per tot el que ha passat.

El president d'ACS ha parlat de l'adjudicació de les obres del Castor venent l'empresa com l'única a Espanya que tenia experiència en treballar amb moltes països "amb risc geològic" i per això ha justificat haver acceptat l'encàrrec. "Som servidors del govern d’aquí i del de tots els països on treballem", ha remarcat Pérez, que ha recordat que només l'Estat pot assumir aquest tipus de costos. "Tenim unes deu mil obres en curs i aquesta [projecte Castor] només representa l’1% de la facturació del grup [ACS]", ha dit Pérez.

Malgrat haver vingut a parlar del polèmic magatzem de gas, com a president del Reial Madrid, Pérez s'ha permès també parlar de futbol i de bàsquet amb els diputats i ha acabat convidant a la llotja del Bernabéu la representant de la CUP Maria Sirvent, a qui ha negat que allà s'hi vagi a "fer negocis".

Nega conèixer Bárcenas

Pérez també ha assegurat que mai havia parlat amb cap polític sobre el projecte Castor, excepte amb el ministre José Manuel Soria, "quan van començar els problemes". De fet, quan la diputada de la CUP Maria Sirvent li ha recordat que l'empresa ACS apareix als 'papers de Bárcenas', ell l'ha tallada negant l'afirmació. Fins i tot ha assegurat que ni tan sols coneix personalment l'extresorer del PP.

La de Florentino Pérez ha sigut la intervenció més esperada de la comissió després que alguns moments del matí ha regnat la confusió sobre si el president d'ACS acabaria o no fent acte de presència a la cambra. Però no ha estat l'únic a parlar aquest dilluns davant dels diputats.

CaixaBank confia a guanyar als tribunals

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha intervingut a la comissió d'investigació i ha confiat que els tribunals els donin la raó perquè ha assegurat que han estat "clarament perjudicats" amb la "hibernació del projecte". Gortázar s'ha referit als danys que va causar a l'entitat el magatzem de gas de Vinaròs, paralitzat després que causés entre el 2013 i el 2014 centenars de miniterratrèmols a les costes de Castelló i Tarragona. "En comptes de fluxes de caixa certs tenim un plet: és evident que no n'hem sortit particularment beneficiats", ha subratllat.

CaixaBank, així com el banc Santander i Bankia van presentar davant el Tribunal Suprem (TS) una demanda contra l'Estat pels 1.350 milions d'euros que van aportar per facilitar el tancament del magatzem submarí Castor i que el Govern es va comprometre per retornar en 30 anys al costat dels "danys causats". Les entitats havien reclamat abans al govern espanyol després que el Tribunal Constitucional els negués la indemnització.

Abans que ells, també ha comparegut com a primer testimoni de la tarda Javier Balada Ortega, exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Vinaròs, que ha reiterat que els problemes van començar a la planta marina, no a la planta terrestre, que és la part de la qual l’Ajuntament de Vinaròs era responsable. "Estàvem convençuts que era una bona obra i molt beneficiosa per a la ciutat. Tots els informes eren molt favorables", ha defensat Balada, que ha assegurat que l’Ajuntament va donar una part de les subvencions per restaurar els diferents camins de la planta.

Tot seguit ha sigut el torn de Domènec Fontanet i Llàtser, regidor de Foment de l'Activitat Econòmica, Turisme, Comerç i Consum de Vinaròs, que ha reiterat el seu posicionament en contra del projecte Castor "des del primer dia". "No som geòlegs, però sí que som gent que ens estimem el territori, més que els diners". Segons Fontanet, administrativament "estava tot impecable", però l'Ajuntament va emetre una "llicència exprés". "Una llicència que es va donar en qüestió de dies, quan tots sabem el que costa aconseguir-ne una", ha remarcat Fontanet, que ha assegurat que com a regidor no podia tenir informació directa de com es gestionaven aquest tipus de tramitacions. Fontanet també ha recordat el viatge que es va fer a la planta de Bermeo: "Ens volien vendre una semblança entre les dues plantes que no era certa". Sobre la situació actual, ha lamentat "el cost públic" que ha suposat tot el cas i ha afirmat que l’espai que s’ha de desmantellar "s’hauria de revertir cap a la societat". "Els únics enganyats aquí han sigut la ciutadania i la societat".

El següent a declarar ha sigut Recaredo del Potro Gómez, president del consell d'administració d'Escal UGS, que s’ha presentat al parlament amb el seu advocat i ha començat la intervenció anunciant que s’acolliria al seu dret constitucional de no respondre les preguntes. "Vam fer el projecte amb totes les garanties tècniques i tota l’exigència i coneixement de l’entorn geològic", ha començat Del Potro, que ha volgut remarcar que de seguida que va haver-hi els primers moviments sísmics "es va informar l’empresa i els mitjans de comunicació de tot el que estava passant". D’altra banda, també ha reiterat que els microsismes que va haver-hi "no suposen cap risc per a les persones ni per al medi ambient". A més, ha assegurat que, tot i que no se sap quina ha sigut la falla, "no es pot relacionar amb la falla d’Amposta".

Finalment han comparegut Mariano Suñer, propietari de l'empresa Río Cenia i dels terrenys expropiats per construir la planta de gas terrestre, i Gonzalo Gortázar Rotaeche, conseller delegat de CaixaBank. Per la seva banda, el conseller delegat del Banco Santander, José Antonio Álvarez Álvarez, ha excusat la seva presència perquè tenia una reunió, però ha manifestat la seva voluntat de posar-se a disposició del Parlament.

La comissió es va aprovar ara fa un any amb els vots favorables de tots els grups del Parlament, arran del fet que entre el 2013 i el 2014 la injecció de gas en un dipòsit submarí, en el denominat projecte Castor, va provocar centenars de miniterratrèmols a les costes de Castelló i Tarragona. 

Més continguts de