CIÈNCIA

Dins del laboratori amb el VIH

Els centres d’alta seguretat han de garantir la salut dels treballadors i l’esterilitat de les mostres

El terra verd de l’avantsala delimita un perímetre de seguretat totalment segellat. Darrere un accés doblement reforçat i commutat -que no permet que les portes s’obrin alhora-, hi ha el laboratori de bioseguretat d’IrsiCaixa, un espai protegit i dedicat plenament a la investigació del virus de la immunodeficiència humana (VIH), situat a les instal·lacions de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

La supervisora del laboratori, Lídia Ruíz, reparteix les granotes blaves fetes amb material repel·lent que tota persona que vulgui accedir a aquest espai protegit de nivell 3 (P3) s’ha de posar. La màxima seguretat en aquests laboratoris és un nivell 4, i es reserva per a virus altament infecciosos i que es transmeten per l’aire com l’Ebola. Amb tot, la indumentària per entrar a l’IrsiCaixa s’ha de completar amb una mascareta i uns dobles guants porosos i molt calorosos que, per la manipulació de les mostres, s’han de canviar freqüentment. Els investigadors també han de dur una pantalla de protecció als ulls, que consisteix en unes ulleres de plàstic, i uns peücs dobles per protegir els peus de possibles esquitxades. Ruíz descriu aquesta vestimenta com a “sobredimensionada”, perquè, de fet, el VIH es pot manipular en un laboratori de nivell inferior (P2), però assegura que així es compleixen escrupolosament les directrius de l’Organització Mundial de la Salut.

En un laboratori P3 -també conegut com d’alta contenció- les cabines de seguretat biològica (CSB) son obligatòries si l’objectiu és fer créixer les cèl·lules infeccioses per poder-les analitzar. Uns muntatges que es caracteritzen pel fet de no tenir una sortida d’aire externa i on l’aire recircula i es depura a través de dos filtres d’alta eficiència de retenció de partícules ( high efficiency particulate air, HEPA, en el seu acrònim anglès). El laboratori -que es va posar en marxa l’any 2000- té un sistema de ventilació individual i direccional, que no permet que l’aire s’evacuï pels mateixos conductes que la resta d’instal·lacions del centre hospitalari. “Té pressió negativa, d’uns 35 pascals, i hi ha unes reixetes que retenen l’aire, el filtren i eviten que surti del laboratori”, detalla la supervisora de l’IrsiCaixa. La zona més perillosa és al fons de la sala, on es concentren una desena de CSB i on treballen els investigadors amb el material víric. La distribució és lògica: els espais més susceptibles de perill estan més allunyats de l’entrada, i disposen de càmeres de vigilància per controlar en tot moment l’activitat a l’interior. Idealment, però, cap investigador hauria de treballar sol. Ara bé, si decideix fer-ho, ha d’avisar el seu grup i notificar-ho a seguretat de l’hospital.

Risc baix de propagació

Encara que el risc de transmissió accidental per VIH és gairebé inexistent durant el processament de les mostres, en part perquè no es propaga per l’aire, els laboratoris de bioseguretat han de garantir que la salut del personal no s’exposi a cap greuge i que el material que s’hi processa es mantingui estèril i net. El VIH mor de seguida fora de l’organisme: té poca resistència i és molt inestable. En aquest sentit, la propagació depèn del sistema immunitari del receptor, i de si presenta ferides, per exemple, en mucoses en contacte amb el virus. “Si bé dins del cos humà és molt actiu, replica constantment i és molt difícil d’atacar, en una mostra de sang el VIH mor al cap de 24 hores d’extreure’s de l’organisme”, explica Julià Blanco, investigador principal d’IrsiCaixa del grup de Virologia i Immunologia Cel·lular. Amb tot, pot passar que, mentre es manipula el material, un dels investigadors tingui un incident i es produeixi una esquitxada del virus. Sovint és petita i l’investigador només ha de canviar-se la indumentària a l’avantsala, però si és molt gran, el canvi l’haurà de fer a dins del laboratori per motius de seguretat. A més, podria activar-se un protocol de seguretat si la persona considera que necessita anar al metge. “Si se sent insegur, per a la seva tranquil·litat se li pot dispensar un tractament profilàctic, que consisteix en una pastilla sense efectes adversos. Aquests casos, però, són mínims i serveixen més per tranquil·litzar el personal que no pas perquè realment la seva salut estigui en risc”, puntualitza Lídia Ruíz.

La supervisora del laboratori apunta també que, per protecció, s’està popularitzant l’ús de comunicadors verticals: cinturons amb telèfons incorporats que, si la persona cau a terra, emet un senyal que s’ha de desactivar manualment. Si no, el dispositiu envia una alerta a seguretat de l’edifici i als Bombers. Tota precaució és poca per protegir qui manipula diàriament desenes de mostres perilloses per trobar la tan buscada vacuna del VIH.

  • Etiquetes

Més continguts de