CIÈNCIA

L'aposta aeroespacial espanyola es perd a l'espai al cap de vuit minuts d'enlairar-se

L'empresa Arianespace atribueix el fracàs de la missió de l''Ingenio' a una sèrie d'errors humans

Vuit minuts després de l'enlairament, el coet Vega de l'Agència Espacial Europea (ESA) s'ha perdut en l'espai i, amb ell, el SEOSAT-Ingenio, el primer satèl·lit d'observació terrestre de fabricació espanyola i una de les grans apostes de la indústria aeroespacial. Les primeres investigacions atribueixen el fracàs de la missió a una cadena d'errors humans, segons ha apuntat el consorci espacial Arianespace, que ha assegurat que la ferralla dels aparells ha caigut en una zona no habitada que no ha especificat. 

Res no feia témer cap accident i el Vega, que també portava el satèl·lit francès Taranis, s'ha enlairat a l'hora fixada, a les 2.52 h (hora peninsular), després del compte enrere al complex espacial de Kuru, a la Guaiana Francesa. Però tot s'ha estroncat al cap de vuit minuts. Segons ha explicat en una roda de premsa Arianespace, l'empresa que operava el coet, just després que s'encenguessin els motors i quan es va desplegar la plataforma de llançament, l'aparell va perdre l'òrbita, va iniciar una trajectòria degradada i immediatament va desaparèixer a l'espai obert.

Les conclusions provisionals atribueixen l'incident a una "sèrie d'errors humans" durant la connexió dels cables del sistema de control durant la fabricació del coet, ha explicat el director executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, i descarten, així, un mal disseny del  Vega, que arrossega diverses missions frustrades, com, per exemple, l'estiu del 2019, quan una fallada en el motor va fer que el satèl·lit dels Emirats Àrabs que transportava s'estampés contra l'Atlàntic. 

Darrere de la missió fallida d'aquesta matinada hi ha una inversió de 200 milions d'euros i la feina d'anys d'un equip amb finançament i tècnics espanyols que pretenien posar en òrbita un aparell de gran precisió per captar amb altíssima resolució imatges terrestres per a múltiples aplicacions. 

Abans de conèixer els resultats de la investigació, a través de Twitter el ministre espanyol de Ciència i Innovació, Pedro Duque, ha lamentat la pèrdua de la missió però ha valorat que arran del projecte s'ha aconseguit desenvolupar tecnologies que són útils per a la indústria, alhora que ha capacitat les empreses espanyoles del sector per poder optar a contractes internacionals.

Liderat i finançat pel ministeri de Ciència i Innovació a través de Centre per al Desenvolupament Industrial, l' Ingenio era la gran esperança espanyola per posicionar-se en el sector. El satèl·lit s'havia d'encarregar d'obtenir imatges de la Terra gràcies a una càmera dual d'alta resolució que podia enfocar diferents llocs i accedir a tots els racons del planeta en tan sols tres dies. En un sol clic podia captar 55 quilòmetres quadrats i al llarg de 24 hores, 2,5 milions de quilòmetres quadrats. Aquestes imatges havien de servir per tenir una acurada cartografia, de manera que anava a resultar especialment útil per elaborar mapes de desastres naturals impredictibles, com inundacions o incendis forestals, així com per ajudar a comprendre la crisi climàtica. 

Dissenyat per a una vida útil de set anys, el satèl·lit formava part del Programa Nacional d'Observació de la Terra per Satèl·lit i havia de formar equip amb el satèl·lit PAZ, en òrbita des del 2018 i que depèn del ministeri de Defensa. Sense  Ingenio, Espanya haurà de mantenir la seva dependència de la missió europea de Copèrnic.