CIÈNCIA

“Els hospitals de Barcelona volem un banc de femta per administrar als pacients”

Entrevista a Francisco Guarner, investigador del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, i Roger Paredes, investigador en genòmica microbiana a IrsiCaixa

Quan Orson Welles deia que “naixem, vivim i morim sols” no devia tenir en compte els milions de milions de bacteris, fongs, virus i altres microorganismes que viuen en qualsevol cos humà. N’hi ha tants com cèl·lules humanes, uns 40 bilions, més de 100 vegades la quantitat d’estrelles que conté la Via Làctia. De fet, si desapareguessin de sobte totes les cèl·lules humanes d’un cos, encara se’n podria reconèixer la forma, sostinguda per tots aquests microorganismes. S’anomenen microbiota, i la seva presència no denota pas falta d’higiene sinó que són una part funcional de qualsevol ésser viu. Organitzat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, aquests dies se celebra al CosmoCaixa el congrés internacional The Barcelona Debates on Human Microbiome, sobre les aplicacions mèdiques que pot tenir el coneixement de la microbiota adquirit els últims anys. Parlem amb dos dels organitzadors: Francisco Guarner, investigador del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Roger Paredes, investigador en genòmica microbiana a IrsiCaixa.

¿O sigui que tenim microorganismes per tot el cos?

Roger Paredes: Cada humà és un ecosistema, amb una part purament humana i una de diferent, la microbiota.

Francisco Guarner: I el 99% de tots aquests bacteris se situen al còlon. La resta estan distribuïts per tot el cos.

Com els adquirim?

R.P.: A la panxa de la mare l’entorn és força estèril, però en el moment del naixement ens trobem fluids vaginals, sang i femta, i és llavors quan fem la primera gran adquisició de bacteris. Això estimula el sistema immunitari, que comença a treballar des del moment del naixement. Per això els nens que neixen per cesària tenen fins als dos anys un cert endarreriment en la maduració del sistema immunitari i la microbiota. Ja hi ha llocs on després de la cesària, amb una gasa, es posa en contacte el nadó amb els bacteris de la vagina de la mare.

¿Amb la lactància també s’adquireixen bacteris?

R.P.: No només bacteris, sinó també més de cent sucres diferents que els serveixen d’aliment.

¿La llet en pols no té aquests components?

F.G.: S’està intentant, però és complicat perquè són sucres molt complexos i que varien en cada dona.

¿Podríem viure sense microbiota?

F.G.: Els experiments mostren que els animals sense microbiota tenen més al·lèrgies, el colesterol alt, un sistema immunitari més feble, són més petits i tenen comportaments autistes i hiperactius.

Què s’ha descobert d’aquests microorganismes els últims anys?

R.P.: Hem vist que la resposta a tractaments contra alguns càncers depèn de l’estat de la microbiota. Una microbiota en bon estat n’afavoreix l’efectivitat. Estudiar els bacteris de la femta també pot servir per millorar el diagnòstic de malalties com el càncer de còlon, que podria augmentar d’efectivitat d’un 65% a un 75%.

F.G.: També hem vist que hi ha un tipus d’obesitat que es produeix per una alteració en la microbiota: els bacteris recuperen massa energia dels aliments i inflamen la paret intestinal amb un tipus de greix que produeix més risc de patir malalties cardiovasculars.

Quan prenem antibiòtics, ¿es produeix un impacte negatiu en la microbiota?

F.G.: Sens dubte, però els antibiòtics salven vides. El que passa és que només s’haurien de fer servir quan hi ha evidències del benefici que comporten. Els pacients adults regeneren la microbiota amb més facilitat després d’un tractament, però als nens els costa més, i per això cal ser molt curosos a l’hora d’administrar aquests medicaments.

R.P.: Evidentment, no estem en contra dels antibiòtics sinó de fer-ne un ús indiscriminat.

Aquest mal ús dels antibiòtics també fomenta la presència de bacteris multiresistents?

R.P.: Justament en aquesta àrea també pot ser important el coneixement de la microbiota. Aquests bacteris s’implanten quan hi ha un desequilibri en la microbiota, i això es podria corregir amb un trasplantament de femta sana. Diversos hospitals de Barcelona ens estem començant a organitzar per tenir un banc de femta per administrar als pacients.

Els trasplantaments de femta, que es fan per via oral amb pastilles, ¿no generen un cert rebuig cultural?

R.P.: Aquí som molt escatològics i és cert que hi ha rebuig. Als Estats Units, en canvi, no hi ha tanta reticència. Potser hauríem de buscar una altra manera d’anomenar-los.

Què podem esperar els pròxims anys de l’estudi de la microbiota?

R.P.: La microbiota és com un òrgan més. Entendre-la pot explicar moltes coses que avui desconeixem.

F.G.: Les malalties més greus a Occident, com el càncer, la diabetis, les malalties cardiovasculars i moltes malalties inflamatòries, estan relacionades amb alteracions de la microbiota. Si trobem les claus del seu funcionament, probablement podrem gestionar millor aquestes malalties.