ABUSOS SEXUALS

Frédéric Martel: “Al Vaticà s’hi han fet festes de sexe i drogues”

El periodista i escriptor francès publica 'Sodoma' després de gairebé cinc anys d'investigació en el fenomen de l'homosexualitat dins l'Església catòlica

Aquesta setmana Sodoma serà a les llibreries de tot Catalunya. L’editorial Roca publica el llibre que l’escriptor, sociòleg i periodista francès Frédéric Martel (Castèu-rainard, 1967) ha escrit després de gairebé cinc anys d’investigació. Martel no busca els escàndols ni els noms propis, aprofundeix en el fenomen de l’homosexualitat dins de l’Església catòlica.

A l’Església hi ha molts secrets.

La cultura del secret és extremadament forta dins l’Església, especialment en llocs com Espanya o Catalunya, on es menteix sobre la sexualitat dels capellans. M’ha impactat com els capellans estan protegits dins un sistema d’abusos i l’objectiu principal no és encobrir aquest secret sinó amagar-ne d’altres. Hi ha bisbes que protegeixen capellans gais que abusen d’homes o menors i, en alguns casos, es tapa perquè són homosexuals i estan espantats dels escàndols o judicis mediàtics que es poden derivar d’això.

Al llibre el Vaticà s’assembla a l’Eixample barceloní, on conviu una gran comunitat homosexual. Fins i tot apareix una xifra altíssima dels qui podrien ser gais.

Jo no dono números, és un capellà qui va parlar d’un 80%, però la qüestió és molt complexa. Crec que l’homosexualitat ha sigut llargament subestimada al Vaticà, hi ha molts bisbes i cardenals que són homosexuals, o com a mínim homofílics, que s’estan mentint a ells mateixos i estan mentint als altres. Estan destruint l’Església. El meu llibre no és sobre els escàndols, no és sobre les ovelles negres, és un llibre sobre el sistema. Perquè aquesta gent ha estat reclutada, promocionada, identificada i atreta per l’Església.

Com més a prop del poder, més homosexuals, diu vostè. Dels 20 cardenals de la Doctrina de la Fe, 12 eren homosexuals.

Conec molt bé la Doctrina de la Fe. És increïble quan ets allà dins. És on es feien les chemsex parties, festes amb sexe, drogues i homosexualitat. Es feien allà dins en un apartament de la segona planta, a l’edifici on històricament hi havia la inquisició, allà on Ratzinger va ser cardenal més de 20 anys...

Costa d’entendre.

Pots mirar-ho d’una manera diferent, al final és bo. Això vol dir que tenen afecte, companyia: és millor que estiguin amb capellans que amb menors. Jo no els jutjo, no tinc cap problema amb el fet que siguin homosexuals. El problema és la hipocresia del sistema, en són víctimes. Estan tancats en un armari. Als anys 50, 60 i 70 no passava res, perquè l’armari estava tancat a tot arreu, però després de l’alliberament gai, s’ha creat un gran buit. Són dos mons que no es poden comunicar i el problema hi serà fins que no es reconciliï la realitat amb la seva ficció.

Al llibre s’explica que molts homosexuals buscaven refugi a l’Església: “Si no vols donar un disgust a la mare, entres al seminari”.

Als anys 60, quan tu eres un nen d’una família burgesa i eres homosexual, era una vergonya per a la família. Si eres pobre, era un desastre: t’havies de casar i fer coses que no volies, i això era terrible. L’atracció de l’Església era molt forta.

Parla de les visites dels religiosos als bars i clubs gais de Roma.

Hi van poc perquè si vols tenir una relació amb algú has de parlar: pots mentir un cop però no per molt temps, has d’acabar confessant qui ets. Per això busquen amistat dins de la comunitat. Després tens la prostitució, que és molt més fàcil: tu pagues i no has de donar explicacions de qui ets. En tot cas, en tots tres casos necessites diners i tu no en tens, i això explica per què hi ha tants escàndols de diners.

La regressió que es viu a nivell polític, des de Trump fins a Bolsonaro, es pot donar també a l’Església?

El papa Francesc és progressista i conservador a la vegada. És molt progressista en temes socials, com la migració, la pena de mort, la pobresa..., i alhora és molt conservador en temes familiars, en els matrimonis gais... Si agafes els seus oponents, com Müller, és molt conservador en temes familiars, però està a prop de la teologia de l’alliberament. Les coses són molt complexes: els conservadors no són els dolents i els liberals no són els bons. L’Església està molt dividida. Hi ha una guerra cultural sobre l’homosexualitat que afecta molts elements de debat, doctrina, organització... Jo no soc un gran fan de Francesc, crec que és massa jesuïta, massa peronista. Un dia és gai progre, un altre dia és antigai. No l’entenc. Però quan vaig conèixer els seus opositors vaig començar a entendre que és víctima d’un complot, d’una gran batalla de la dreta, de gent homòfoba que en molts casos també són gais. Per això el Papa parla d’ells com a esquizofrènics, els acusa de tenir una doble vida.

Més continguts de