Els comerciants critiquen el pla de Colau per frenar el 'top manta'

Acusen l'Ajuntament d'"incapacitat manifesta" i xifren en un 40% la pèrdua de facturació dels comerços de la Barceloneta

Una dona, clarament identificable com a turista, s’atura davant d’una de les moltes mantes de venedors ambulants irregulars que s’estenen al passeig de Joan de Borbó de Barcelona. És el pic del migdia i es podrien comptar per centenars. Mira un mocador, discuteix el preu amb el venedor i continua el passeig cap a una altra manta. No hi ha ni nervis ni corredisses. Passa un agent de la policia portuària en moto i ningú no sembla que s’immuti. Ni els compradors -tot i l’amenaça de l’Ajuntament de posar-los en el focus de les sancions- ni els venedors. La imatge és habitual, per a desesperació dels veïns de la Barceloneta i dels representants de les entitats comercials. “Barcelona s’està convertint en el paradís del top manta ”, denuncien des de la recentment constituïda comissió d’afectats per la venda ambulant irregular, que ahir va fer públic el seu manifest per denunciar el “bonisme ingenu” de l’equip d’Ada Colau amb aquesta situació i per exigir mesures urgents.

Asseguren que fins ara tota la feina que ha fet el consistori s’ha traduït en res i que, de fet, la taula de treball constituïda es va acabar dissolent. Denuncien que tota aquesta inacció ha comportat un efecte crida que fa que a la zona del port i les platges s’hi acumulin més de 800 manters. Estan convençuts que la situació ha comportat la marxa enrere d’algunes marques que volien obrir a la ciutat, i lamenten que s’hagin estès pràctiques com la de persones que guarden els llocs als venedors durant la nit. Ara, a l’espera del pla integral que el consistori té previst presentar avui, ja anuncien que si no hi veuen concrecions començaran les mobilitzacions. De fet, representants d’aquesta comissió ja es van reunir ahir amb el govern municipal per conèixer les línies generals del pla, però a la sortida d’aquesta trobada es mostraven “preocupats i decebuts” per unes mesures que veuen “del tot insuficients” i que només són un reflex de la “incapacitat manifesta” de l’Ajuntament. Així ho van explicar a l’ARA el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, i el vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig.

Solució policial

El manifest que havien fet públic al matí ja assegurava que la proliferació de manters deteriora l’espai públic, dóna imatge d’inseguretat i té un impacte econòmic negatiu -xifren en un 15% la baixada de facturació de bars i restaurants de la zona i en un 40% la dels comerços de la Barceloneta-. A la tarda insistien que la solució ha de ser urgent i, tot i que accepten que es tracta d’un greu problema social, demanen mesures policials i dissuasives per evitar que els manters ocupin la via pública. “Quan estan col·locats és molt complicat actuar”, reconeixia Puig.

El consistori, al seu torn, assegura que el tema és prioritari i ha estudiat què fan ciutats com París, Roma, Berlín, Nova York i Vancouver. Reitera que l’estratègia ha de ser integral i ha d’implicar, també, altres administracions. El pla preveu mantenir l’actuació policial i incrementar-la en els punts de més concentració, com apunten que ja s’està fent a la zona portuària i al metro.

L’altra branca és l’abordatge social: en aquests moments s’estan desenvolupant, com a prova pilot, 11 plans d’ocupació a Mercabarna amb persones que es dedicaven a la venda ambulant. L’Ajuntament defensa que en paral·lel està treballant també per evitar que el top manta perjudiqui el comerç i que manté contacte amb entitats veïnals i comercials.

El manifest el va llegir ahir la presidenta de l’associació de veïns de la Barceloneta, María José Samper, acompanyada d’altres entitats com l’Agrupació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta, Barna Centre, Pimec i el Gremi de Restauració, entre d’altres. El text també rep el suport d’espais com L’Aquàrium, el Club Natació Atlètic-Barceloneta i el Museu d’Història de Catalunya. Una altra xifra evidencia el problema: l’any passat va haver-hi més de 63.000 denúncies a venedors ambulants, però només es van cobrar el 0,1%.