Guillem Anglada: "La NASA ja no assumeix riscos per innovar"

Guillem Anglada (Terrassa, 1979) ha estat a Barcelona per donar una conferència al Cosmocaixa. La seva carrera va començar a Catalunya, amb el projecte Gaia, que està elaborant l’atles d’estrelles més gran, en el qual la Universitat de Barcelona té un paper rellevant.

De planetes potencialment habitables se n’han detectat molts. Per què hi ha tantes expectatives amb Proxima B?

És el més pròxim a la Terra. Després hi ha altres bonus : resulta que és petit, amb una massa comparable a la Terra, tot i que la mida exacta encara no la sabem. Se situa en zona habitable, cosa que vol dir que la temperatura és tolerable perquè hi hagi aigua líquida i, per tant, química complexa, com a la Terra. El seu període de revolució al voltant de l’estrella amfitriona és d’11,2 dies.

Ja el teníeu clissat com a sospitós?

Hi anàvem al darrere perquè ja sabíem que era rellevant. Vaig desenvolupar uns codis que permeten mesurar el moviment de les estrelles de manera més precisa, i el vam utilitzar per reanalitzar dades públiques de 300 o 400 estrelles que ja existien. D’aquestes estrelles n’hi havia unes quantes que mostraven senyals que hi havia planetes. Proxima B és el planeta, l’estrella és Proxima Centaure.

¿I se’n podria trobar un altre encara més a prop nostre?

No, impossible. Quan el Sistema Solar s’acaba, després ja no hi ha res fins a arribar a Alfa Centaure.

¿Si és a prop, s’hi podria enviar una missió en un futur?

Amb la tecnologia actual, és impossible. La llum triga 40 hores a creuar el Sistema Solar. I Proxima és a 4,2 anys llum. És un factor mil de diferència d’escales. No és allò de dir “ara que hem arribat a Plutó anem més lluny”. Ara mateix enviar una sonda a Proxima serien desenes de milers d’anys. Tot i això, sempre ha sigut un clàssic de la ciència-ficció i hi ha qui pensa que es podria fer. Però es necessita una tecnologia que no existeix.

Però es podria inventar, no?

Ara mateix quan la NASA fa noves missions ja no assumeix riscos per innovar. L’argument que la ciència serveix com a motor del desenvolupament s’ha perdut.

En fi, que avui dia de moment no s’inventarà el tefló o el velcro, com va passar amb missions del passat.

No, ha arribat un punt d’estancament. Però hi ha gent amb molts diners que se n’ha adonat i s’estan creant empreses privades per fer-ho. El govern nord-americà ho ha vist i els està donant les facilitats perquè facin innovació i assumeixin riscos que la NASA no pot assumir. És un canvi de paradigma.

De fet, vosaltres us heu reunit amb milionaris interessats en la vostra troballa. Qui són?

L’existència d’un exoplaneta tan a prop del Sistema Solar dóna ales a projectes ambiciosos com el Breakthrough Starshot, en el qual hi ha implicades persones com Mark Zuckerberg, Larry Page, Yuri Milner i Stephen Hawking. Pretenen crear sondes microscòpiques capaces de creuar l’abisme interestel·lar. Un dels seus objectius és anar a Alfa Centaure, el sistema estel·lar més pròxim. I Proxima B orbita la tercera estrella d’Alfa Centaure.

Crec que fins i tot volien batejar el vostre planeta, no?

Sí, ens van preguntar si l’hi podien posar ells, el nom. Però ja els vam dir que, de moment, havíem de fer servir la nomenclatura de la International Astronomical Union. Si no, no ens haurien acceptat l’article científic.

I sense fer volar coloms, amb la tecnologia actual, ¿com espereu avançar en la recerca de possible vida a Proxima B?

Volem caracteritzar l’atmosfera. Quan en tinguem imatges, podrem veure si hi ha metà, oxigen, aigua, amoníac… En un moment donat, el que voldrem buscar és química fora de l’equilibri.

Què vol dir, química fora de l’equilibri?

Per exemple, l’atmosfera de la Terra no està en equilibri. L’oxigen i el metà són dos subproductes que quan estan junts combustionen i desapareixen en molt poc temps. El fet que a la Terra hi hagi molt d’oxigen i molt de metà simultàniament vol dir que se n’està produint a un ritme molt elevat i això és un indicador de vida. És el mateix que s’està fent a Mart ara. Ara ja se sap que hi ha traces de metà a Mart, però no se sap d’on surt, alguna cosa l’està produint. No se sap si ve dels volcans, del subsòl o si és biogènic, és a dir, que hi ha formes de vida al subsòl que estan metabolitzant i produint metà.

Creus que s’hi trobarà vida?

No ho sé, si se’n trobarà. Però estic segur que en algun lloc de l’Univers n’hi ha, seria estrany que no n’hi hagués. El que va passar aquí no hauria de ser tan excepcional. Si es troba alguna cosa, la primera evidència serà microscòpica. Però cal pensar que aquí a la Terra durant milions d’anys hi va haver només bacteris.

¿Tornaries a Barcelona per seguir investigant?

Sí, però no depèn només de mi, per dir-ho així. El que passa és que ara el fet d’haver tret aquests bons resultats potser ajuda.