Gabriella Coleman: "Phineas Fisher és fins i tot millor que Anonymous"

L'antropòloga i estudiosa dels 'hackers' parla de què hi ha darrere l'autor de l'atac informàtic al Sindicat de Mossos d'Esquadra i els seus vincles amb Anonymous

Gabriella Coleman / RUTH MARIGOT

A l’antropòloga Gabriella Coleman, autora de llibres com 'Las mil caras de Anonymous', se la podria definir com la narradora d’aquest moviment. Passa per Barcelona pocs dies després de  l’atac informàtic al Sindicat de Mossos d’Esquadra i la filtració de dades personals de 5.540 agents, i n’està al cas. Sembla un punt despistada, però d’aquest món se li escapen poques coses.

Què vol dir 'lulz'?
És la pluralització i bastardització de LOL, l'abreviatura de 'laugh out loud' [riure sonorament], el que escrius a internet quan rius. 'Lulz' s'hi assembla però és més fosc, es fa servir per parlar d'una mena d'humor satíric un punt incomprensible o per humor negre en què algú humilia algú altre. Anonymous és un nom que ara fan servir molts activistes però originalment el feien servir bromistes i trols d'internet que se'n reien de gent per entretenir-se, d'aquí ve 'lulz'.

Fa uns dies un 'hacker' o un grup de 'hackers' va atacar el Sindicat de Mossos d'Esquadra.
Phineas Fisher.

Exacte. Va filtrar dades personals de 5.540 policies i va publicar un fals manifest com si fos del sindicat que havia atacat. Això és 'lulz'?
És un exemple perfecte de la manera en què Anonymous i 'hackers' similars com Phineas Fisher combinen el 'lulz' amb la política. Phineas Fisher ha publicat prou manifestos i ha fet prou atacs perquè tinguem clar que té motius polítics. És un anarquista, no li agrada la policia i actua fent servir l'humor i el 'lulz' per difondre el seu missatge. Això és una manera de fer típica d'Anonymous: fa molta activitat política en broma perquè, com que és divertit, fa que més gent vulgui compartir el missatge.

Phineas Fisher no es declara membre d'Anonymous.
No s'identifica com a Anonymous, però hi està relacionat. Wikilleaks és una organització que gràcies a la informació proveïda per Chelsea Manning, va introduir al món el concepte de megafiltració digital. Després, altres com Edward Snowden han seguit els passos de WikiLeaks. Anonymous ha atacat la policia, sindicats policials, companyies de seguretat... aquests són els seus objectius, com els de Phineas Fisher. Jeremy Hammond, el hacker amb una condemna més llarga, el que va atacar Stratfor, em recorda molt Phineas Fisher. Anonymous va erigir una manera de fer que altres 'hackers' segueixen. Phineas Fisher no és Anonymous però Anonymous, que és molt popular, ha fet possible el que ell fa.

Segueix els mateixos passos que Anonymous.
Exactament. Phineas Fisher reconeix que actua per 'lulz', per tant forma part del mateix món cultural, és una mica Anonymous. No sabem qui és, és molt misteriós; no sabem si és americà, europeu... és més curós que Anonymous pel que fa a la seguretat. A mi m'agrada dir que fins i tot és millor que Anonymous [somriu]. Molts ex 'hackers' d'Anonymous van acabar arrestats, com el britànic Mustafa Al-Bassam, un jove molt intel·ligent que començarà un doctorat en criptografia i admira Phineas Fisher. Al-Bassam diu que ho fa molt millor del que ho havien fet mai ells.

El manifest que va publicar en el cas dels Mossos tenia faltes en català típiques d'algú d'aquí.
Sí, però també pot ser que ho faci expressament per dissimular d'on és. És fascinant.

S'ha posat en dubte que l'autor de l'atac als Mossos sigui el mateix que va atacar Hacking Team, o que sigui una sola persona.
És molt difícil de saber-ho, però hi ha consistència en el que ha anat fent: els atacs a Gamma Group i Hacking Team, la donació als kurds de Síria, l'atac al sindicat policial d'aquí... Tot això és consistent. Ara, és estrany que una persona sola hagi pogut fer tot això. Al món 'hacker' hi ha una clara divisió del treball: algú és bo trobant la vulnerabilitat, algú altre escrivint l''exploit', un altre exfiltrant les dades... LulzSec i AntiSec eren equips grans amb divisió de tasques i Jeremy Hammond és brillant però no ho podia fer tot sol. Sóc escèptica respecte que Phineas Fisher pugui ser una sola persona; però si és un grup, és un grup petit, ben connectat, amb molta confiança i seguretat.

Segur que com a mínim les policies britànica i italiana els buscaven i ara també ho fa la catalana.
Exacte.

És possible definir Anonymous?
Sí i no. Hi ha un acadèmic italià, Marco Deseriis, que ha escrit sobre els pseudònims col·lectius, que és el que és Anonymous; un nom que molts grups diferents poden fer servir, n'hi ha molts exemples. El més famós a Europa és Luther Blissett, un nom inventat per un grup d'artistes i activistes italians que més tard van adoptar activistes de tot Europa. Captain Swing va ser una identitat creada el segle XIX per grangers anglesos que protestaven contra la introducció de la maquinària, que creien que amenaçava la seva manera de viure. Captain Swing es va escampar per tot Anglaterra i Luther Blisset es feia servir arreu d'Europa, però Anonymous és global. Es fa servir a les Filipines, tota l'Amèrica Llatina, Austràlia, el Japó, Macedònia, l'Índia... i podria continuar sense parar, és increïble.

En formen part grups que discrepen, alguns estaven a favor d'atacar l'Estat Islàmic i d'altres no.
Sí, #OpISIS va ser una de les operacions més controvertides. Anonymous és com una hydra, un cos amb molts caps diferents que sovint lluiten entre si. Hi ha dues raons per les quals Anonymous és més global que els pseudònims col·lectius històrics: qualsevol pot ser Anonymous, molta gent diferent s'hi sent atreta; i van agafar la màscara de Guy Fawkes com a símbol. Guy Fawkes és popular a tot el món per la pel·licula i el còmic 'V de vendetta'. Anonymous s'aprofita d'elements de la cultura popular i això explica el seu èxit. Luther Blissett era esotèric, només el coneixien els activistes i els moviments antiglobalització. Qui no reconeix la màscara de Guy Fawkes?

Per què Anonymous és tan influent?
Per dues raons. Una té a veure amb la pel·lícula 'V de vendetta', que retrata un estat totalitari i feixista al Regne Unit, un estat que espia els ciutadans. Després de la filtració d'Edward Snowden el 2013 aquesta ficció s'assembla més a la realitat. A molta gent, especialment als móns 'hacker' i 'geek' no els agrada Anonymous, però creuen en la intimitat i respecten que hi hagi algú dient que l'anonimitat és important. I també pel seu misteri. Vivim en una societat en què allò important són els individus i els famosos. Bruce Springsteen, Shakira... són els que ens inspiren com a societat. Doncs aquest fenòmen està organitzat com si es tractés d'un famós, però no és una persona. És refrescant per a molta gent perquè és misteriós i perquè s'emmarca en la cultura dels famosos. A més, les accions més famoses d'Anonymous són il·legals i les persones que s'atreveixen a trencar la llei, per bé o per mal, sovint són admirades. Aquesta és una idea de Walter Benjamin: que admirem el criminal, aquell capaç d'enfrontar-se a l'Estat, que té el monopoli de la violència.

Com evolucionarà Anonymous?
És molt difícil de dir perquè sempre m'ha sorprès. Quan el van començar, amb la campanya contra l'Església de la Cienciologia, el 2008; la meva diagnosi va ser que mai es polititzarien, perquè eren trols. I el 2010 van esclatar, donant suport a WikiLeaks però també a tots els moviments socials. I després es van involucrar en accions contra violacions, brutalitat policial... tota mena de casos que mai m'hauria esperat. Anonymous és poderós perquè és imprevisible. Potser ara fins i tot són més efectius, perquè abans eren LulzSec, AntiSec i alguns grups i tot el focus era sobre seu, però ara hi ha aquest grup aquí, aquest altre allà... i no se sap ben bé com estan connectats, cada vegada són més dispersos i descentralitzats. Potser a la llarga encara seran més efectius i la seva millor etapa encara ha d'arribar. Continuarà, perquè és poderós ser Anonymous.

Ells mateixos expliquen que Anonymous és un rusc i cada grup, una cel·la.
Exacte. He treballat amb grups que lluiten pels drets dels animals i són fascinants, també tenen una estructura de cel·les, amb una diferència: els que són de la mateixa cel·la es coneixen, personalment. A Anonymous els membres d'una cel·la només es coneixen 'online', poden protegir-se a si mateixos mentre siguin capaços de fer-ho. Això és molt més poderós: si n'atrapen a un, no coneix els altres. Cadascú s'ocupa de la seva pròpia seguretat però si té les habilitats adequades és molt més segur.

En el cas d'Anonymous que es va jutjar fa uns dies a Astúries els membres es comunicaven en un xat obert.
Però els van arrestar el 2011. En canvi, en els darrers dos anys hi ha hagut molt poques detencions: cap a Espanya, cap als EUA, ningú al Canadà, potser algú a Austràlia... Però sí, el 2011 i el 2012 hi va haver moltes detencions i després es van aturar. Van aprendre dels errors i van canviar la manera de fer. Ara és diferent, ja no hi ha un sol compte de Twitter que era fàcil de seguir. Ara n'hi ha molts i és un panorama molt confús. Era molt més fàcil estudiar-los que abans, ara hi ha menys activitat però més dispersa i descentralitzada, més difícil de controlar per les autoritats i els acadèmics. Són més forts ara. Potser no tenen la mateixa presència als mitjans però això no vol dir que siguin més dèbils.

Més continguts de