El vehicle compartit resta viatgers sobretot al transport públic

Només un 5% dels usuaris dels serveis de ‘moto sharing’ i ‘bike sharing’ provenen del cotxe privat

Els vehicles de mobilitat compartida han vingut per quedar-se i, de moment, han seduït especialment els usuaris més joves. Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat l’estudi Ús dels vehicles compartits a Barcelona, fet pel RACC, que també destaca que quasi la meitat dels usuaris de motos i bicis compartides utilitzaven abans el transport públic. Concretament, un 51% dels qui fan servir el bike sharing -principalment el Bicing- viatjaven abans en metro, tren o autobús. Només un 6% provenen de la moto privada i un 4% han aparcat el cotxe privat. Pel que fa al servei de moto sharing, un 47% dels usuaris eren abans viatgers del transport públic, un 12% han canviat la moto privada per una de compartida i un 6% es movien abans en cotxe privat (vegeu el gràfic).

L’estudi també apunta que l’ús d’aquests serveis encara és molt incipient, perquè menys del 10% de la població els ha fet servir algun cop. A més, la majoria són usuaris de menys de 35 anys, sobretot pel que fa a l’ús de bicis i motos compartides. El fenomen ha crescut durant els últims dos anys per la facilitat d’accés i l’hàbit a l’hora d’utilitzar aplicacions tecnològiques, segons el president del RACC, Josep Mateu. El transport compartit és, a més, una modalitat “més sostenible, segura i assequible”, sosté Mateu, que augura un creixement més fort d’aquestes alternatives especialment a partir de l’1 de gener del 2020, quan entri en vigor la prohibició d’entrar a Barcelona al parc de vehicles més vells i considerats els més contaminants.

Bretxa generacional

A diferència de la bici i la moto compartida, que sol tenir usuaris de menys de 35 anys, quan es tracta del car sharing el panorama canvia. Solen ser usuaris de més edat i que fan servir el servei per sortir de la ciutat, especialment per motius laborals. “S’està produint un tall generacional entre les persones que estan per sota dels 40 anys, que tenen una visió diferent sobre la propietat i l’ús del vehicle”, explica l’advocat i assessor en temes de mobilitat urbana sostenible Alfonso Perona.

Segons l’estudi del RACC, set de cada deu usuaris declaren que no tenen vehicle propi, sobretot pels costos d’adquisició i de manteniment associats, així com pel poc ús que en fan. “Abans era freqüent que et regalessin un cotxe als 18 anys i cada família en tenia un, mentre que cada vegada s’estan veient més persones que només utilitzen el vehicle compartit de manera puntual per sortir de la ciutat”, assegura Perona, que creu que la propietat del cotxe tendirà a reduir-se a un nucli generacional. I és precisament aquest nucli de població el que més es resisteix a utilitzar el transport públic o a compartir el vehicle, segons l’expert.

El repte de la mobilitat metropolitana

Actualment, la mobilitat viària dins de Barcelona es manté “equilibrada” entre el transport públic, la conducció amb moto i els desplaçaments a peu, afirma Perona. Un sistema que serà clau en el futur, sobretot pel que fa al medi ambient, quan s’instaurin del tot les bicis i motos elèctriques. “El problema són les àrees d’entrada i sortida de la ciutat”, opina. “Mentre no hi hagi un transport públic intermunicipal ràpid i eficient i s’aposti pel ferrocarril -FGC i Rodalies-, seguirem amb les entrades col·lapsades”, avisa.

No pensa el mateix l’adjunt al conseller delegat de TMB, Pau Noy, que considera que el 70% dels vehicles privats que entren a Barcelona des de l’àrea conurbana ho fan “perquè volen” i no perquè no tinguin alternativa. “Els serveis de Renfe han millorat molt i tenim una xarxa de vies molt densa, només ens cal posar més freqüència de trens”, argumenta. Per a Noy, el problema són el 30% de vehicles restants, que són els que venen de més lluny i que no acostumen a tenir més opcions per entrar a la ciutat.

Insisteix que en els últims tres anys el transport públic “ha tingut una taxa de creixement històrica” i que les opcions de vehicles compartits encara són una tendència molt minoritària. Segons l’últim balanç de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), només entre el 2015 i el 2018 les entrades i sortides de viatgers en les línies d’autobús interurbanes es van disparar un 20%, i es va duplicar l’increment d’usuaris.

Segons Noy, un dels principals criteris a l’hora d’optar pel cotxe a la ciutat és la possibilitat d’aparcar de manera gratuïta. Aquest és un dels punts que preveu abordar el pla de mobilitat urbana (PMU) de Barcelona, que es proposa reduir el trànsit de la capital catalana un 21% fins al 2024. L’estratègia passa per encarir l’aparcament en superfície a la ciutat, millorar els transports més sostenibles, com la bici o el tren, i ampliar les superilles.

Més continguts de