El Govern elevarà a sis anys la durada mínima dels contractes de lloguer a Catalunya

Un canvi en el Codi Civil també permetrà a la Generalitat regular el preu d'aquests arrendaments

La durada mínima dels contractes de lloguer d'habitatges a Catalunya se situarà entre els sis i els deu anys. L'executiu ja està preparant un projecte de llei, a través d'una modificació del Codi Civil de Catalunya, per garantir l'accés a l'habitatge i contra la gentrificació que permetrà allargar aquesta forquilla d'anys per sobre del que preveu la llei espanyola d'arrendaments urbans (LAU) i, a més, també facilitarà la regulació del preu dels arrendaments. Així ho ha explicat aquest dilluns al migdia la consellera de Justícia, Ester Capella, en un acte a Ciutat Vella. "És una competència pròpia, a través del Codi Civil, i el que prevegi la llei espanyola en aquest cas és supletori", ha dit Capella.

Segons la conselleria, aquest canvi serà possible perquè la norma s'establirà, precisament, des del Codi Civil català, que és el d'aplicació preferent a Catalunya. Fonts de Justícia expliquen que el dret civil espanyol només s'aplica subsidiàriament, és a dir, en els casos que no estan previstos pel codi català. Com que fins ara el Parlament de Catalunya no havia regulat l'arrendament de finques urbanes, el marc de referència actual continuava sent la LAU.

D'aquesta manera, el projecte de llei que prepara ara el departament de Justícia incorporarà la regulació del lloguer d'habitatges al llibre sisè del Codi Civil, que parla de les obligacions i els contractes i que ja establia algunes normes relatives a la compravenda i als arrendaments rústics.

Diferències entre particulars i regulació del preu

En aquests canvis, el Govern estudia, a més, la possibilitat que la nova norma també estableixi condicions diferents en funció de si el propietari de l'habitatge és un particular o una empresa dedicada al negoci immobiliari: en el cas dels particulars la durada mínima serà, probablement, inferior. 

Els canvis normatius també facultaran el departament que Justícia consideri competent perquè tingui les competències necessàries per limitar el preu d'aquests contractes de lloguer, ja sigui de manera directa o bé capacitant els ajuntaments perquè ho puguin fer, una petició fortament reivindicada fins ara pels dels col·lectius antidesnonaments, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH. Segons ha explicat Capella, aquest departament facultat serà la conselleria de Territori, que també té les competències d'habitatge."Ho podrà fer a través de l'índex de preus o bé facultant els ajuntaments per fer-ho; en tot cas, és una part que encara hem de parlar", ha matisat Capella.

A més, segons ha explicat aquest migdia la conselleria, la nova llei també comptarà amb un paquet de mesures "molt ampli" per garantir millores "tant per als llogaters com per als propietaris" en els contractes d'arrendament d'immobles. Segons el Govern, la nova norma busca estabilitzar el mercat de l'habitatge i fer-lo compatible amb els serveis turístics i també l'activitat de les empreses que es dediquen al negoci immobiliari. 

Les llars que viuen de lloguer a Barcelona ja són prop del 40%

Amb tot plegat, el departament de Justícia preveu portar la memòria preliminar de la llei a Govern aquest mes d'abril i que el consell executiu podria traslladar la norma al Parlament a finals d'aquest any.

El preu del lloguer d'habitatges a la ciutat de Barcelona s'ha disparat un 38% en cinc anys, segons les dades facilitades avui per la conselleria. Així, un pis d'uns 70 metres quadrats a la capital catalana es lloga de mitjana per 950 euros al mes segons l'Incasòl, un nivell previ a l'esclat de la crisi. L'augment també és notable a l'àrea metropolitana. Entre el 2017 i el 2018 els preus del lloguer van pujar un 10% a Santa Coloma de Gramenet, un 11% a Sant Andreu de la Barca, un 22% al Papiol i fins a un 39% a Sant Just Desvern. 

Regular el preu del lloguer, la pròxima batalla en habitatge

Més continguts de