El Govern comprarà habitatges de desnonats
Un decret preveu el dret de tempteig de la Generalitat en la venda dels pisos que es queden els bancs
BarcelonaLa detecció d’operacions de comercialització internacional d’habitatges procedents de desnonaments ha sigut una de les causes que ha portat el Govern a prendre una bateria de mesures per “reforçar” la protecció de les famílies en risc de vulnerabilitat. Es tracta de cinc iniciatives previstes en el decret llei aprovat ahir pel consell executiu. El seu objectiu és dotar l’administració de nous instruments per mobilitzar pisos buits, incrementar el parc públic de lloguer social i aconseguir que les famílies afectades per processos de dació de pagament puguin continuar vivint a casa seva.
La primera de les mesures és que el Govern i els ajuntaments tinguin dret de tempteig i retracte quan les entitats bancàries venguin paquets d’habitatges on hi hagi hagut un desnonament amb posterioritat a l’abril del 2008. Aquest dret s’aplicaria fins al 2021 i “només” als 72 municipis on hi ha “una demanda acreditada”. Entre aquestes poblacions hi ha Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Girona, Tarragona, Lleida i Sabadell. Els bancs, doncs, hauran de comunicar l’operació de venda a la Generalitat, que tindrà preferència, juntament amb els ajuntaments, per comprar el pis al mateix preu de l’oferta. Tots els immobles que comprin les administracions per aquesta via es destinaran a lloguer social.
Sancions de fins a 90.000 euros
Per poder adquirir aquests habitatges el Govern ha reservat una partida de 8 milions d’euros en els pressupostos d’aquest 2015. Alhora, també preveu destinar-hi part dels fons municipals de sòl i habitatge que tenen la majoria d’ajuntaments catalans i els ingressos recaptats en el futur impost sobre pisos buits en mans d’entitats financeres -pel qual preveu obtenir entre 8 i 26 milions d’euros-. Aquesta última taxa encara està en tràmit parlamentari. L’Associació Espanyola de Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (Ceca) van qualificar l’impost d’“inconstitucional” el novembre passat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, no va saber concretar quantes actuacions d’aquests tipus es durien a terme a curt termini.
La segona mesura obliga bancs i altres gestors d’actius immobiliaris propietaris d’habitatges procedents de famílies desnonades a rehabilitar-los per garantir-ne un bon estat i posar-los al mercat en un període de sis mesos des de l’aprovació del decret llei. Si no ho fan, el Govern els sancionarà amb multes que van dels 3.000 als 90.000 euros.
En el cas dels 72 municipis que tenen més demanda, a part de la sanció, la Generalitat i els ajuntaments podran expropiar els habitatges, rehabilitar-los i destinar-los a famílies en risc d’exclusió residencial per un període màxim de deu anys. “En cap moment el decret preveu la cessió obligatòria ni es posa en dubte la propietat dels immobles”, va deixar clar el conseller de Sostenibilitat. Durant l’any passat, el Govern va detectar l’existència de 664 habitatges buits propietat d’entitats financeres. Dos terços ho estaven perquè necessitaven obres de rehabilitació abans de poder tornar a ser habitats.
La quarta mesura és que les famílies que visquin en pisos que han sigut objecte d’una execució hipotecària i que hi segueixin vivint en lloguer social tinguin prioritat a l’hora d’obtenir una ajuda per pagar les mensualitats i, així, garantir la permanència a l’habitatge. “S’evita un possible doble desnonament”, va matisar el responsable de Territori.
Nou registre
Finalment, el Govern preveu crear un registre d’habitatges buits. Per fer-ho, les entitats financeres tindran tres mesos per inscriure els immobles que tinguin procedents d’execució hipotecària. Els habitatges de les persones físiques no s’hauran d’inscriure fins que estigui aprovat el reglament que desenvolupi aquest registre. L’objectiu de la Generalitat amb aquesta mesura és saber exactament quants immobles buits hi ha a Catalunya. D’aquesta manera es podrà reforçar l’aplicació de l’impost dels habitatges buits i alhora els municipis podran sancionar els bancs que tinguin pisos tancats.
Vila també va fer balanç de les execucions hipotecàries de l’any passat. Se’n van fer 14.230, de les quals 10.635 van ser d’habitatges propietat de persones físiques i 3.595, de jurídiques. Dels pisos procedents d’una execució hipotecària, la gran majoria eren de segona mà (14.878) i tan sols 1.352 eren nous.
