Ni el Govern ni l’Estat van rebre cap avís creïble d’atac a la Rambla

El conseller d’Interior desmenteix que els arribés una alerta d’atemptat de la CIA al mes de maig

Els governs català i espanyol -i per tant també els cossos policials respectius- sabien des del maig que hi havia un avís sobre una amenaça d’atemptat a la Rambla de Barcelona. Ho van admetre ahir el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i el delegat de l’executiu espanyol a Catalunya, Enric Millo. Segons Forn, com molts altres avisos que es reben sobre possibles atacs a centres de culte, concerts i llocs turístics, aquest es va comprovar i els Mossos d’Esquadra van arribar a la conclusió que tenia “molt baixa credibilitat”. El conseller va afirmar ahir que també ho van contrastar amb l’executiu espanyol per via política i que aquest els va respondre que tampoc donaven “veracitat” a l’alerta.

L’existència d’aquest avís no es va admetre oficialment fins ahir arran d’una notícia publicada a El Periódico, però en tot cas Forn i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, el van deslligar dels atemptats del dia 17. Tots dos van dir que s’han rebut “desenes” d’avisos semblants sobre altres indrets, que aquest en concret es va analitzar com es fa sempre, i que a les meses d’avaluació de l’amenaça terrorista del 25 de maig i el 8 de juny ni tan sols es va tractar la qüestió, com tampoc es va fer a la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya del 10 de juliol.

El ministeri d’Interior es va negar ahir a comentar a l’ARA res sobre l’alerta del maig. Però Millo sí que va admetre ahir mateix que l’alerta “existia”, o sigui que l’executiu espanyol en tenia constància. Que no adoptés cap mesura extraordinària reforça l’argument que el govern espanyol tampoc hi va donar credibilitat. En canvi, Forn va explicar que, tot i que no donaven credibilitat a l’avís, es va reforçar la seguretat de la Rambla i més llocs clau de Barcelona. Segons ha pogut saber aquest diari, el 17 d’agost -en el moment de l’atemptat- hi havia a la Rambla dues furgonetes de la brigada mòbil dels Mossos amb vuit policies cadascuna. L’una era al capdamunt del passeig i l’altra a la part baixa, i aquests agents estaven dedicats exclusivament a reforçar la vigilància antiterrorista. A banda, caldria comptar-hi els policies que controlen la seguretat ciutadana de la Rambla.

Trapero va explicar que la primera comunicació directa entre els Mossos i els cossos policials estatals sobre aquesta alerta va ser “després de l’atemptat” de la Rambla. El cap de la divisió antiterrorista del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) va trucar al cap d’informació dels Mossos per preguntar si havien rebut l’avís, va explicar Trapero. I va afegir que el CITCO mateix va descartar llavors que l’avís del maig hagués tingut res a veure amb l’atac de la Rambla.

Incongruència amb l’atemptat

Cal tenir en compte que, segons la investigació, el pla original dels terroristes no era cometre un atropellament massiu a la Rambla. Fabricaven explosius en una casa d’Alcanar on van acumular més de cent bombones de butà amb la intenció de fer-los esclatar en monuments, incloent-hi la Sagrada Família. L’explosió accidental del xalet la nit del 16 al 17 d’agost els va obligar a canviar de tàctica i va ser llavors quan es van cometre els atacs de Barcelona i Cambrils. En canvi, l’alerta del maig no parlava d’atacs amb bomba contra monuments ni de la Sagrada Família. És difícil que un avís sobre aquest grup hagués omès el pla original i, en canvi, hagués inclòs el pla B -probablement improvisat- que finalment van cometre els terroristes.

Segons El Periódico, l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) dels Estats Units havia avisat de l’amenaça els Mossos, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) el 25 de maig. L’alerta es basava en “informació no corroborada de veracitat desconeguda” però deia que en el punt de mira hi hauria “específicament la Rambla”. L’agència de notícies Efe confirmava més tard aquesta informació citant “fonts d’antiterrorisme”. Però el conseller Forn i el major Trapero van desmentir en una roda de premsa qualsevol mena de contacte amb la CIA. “Ho hem dit per activa i per passiva i ho tornem a repetir: no tenim relació directa amb la CIA”, va declarar Forn. El diari manté que l’alerta de la CIA es va rebre a través del Centre Nacional de Contraterrorisme dels EUA (NCTC), però el conseller i el major també van desmentir qualsevol contacte amb aquest organisme. Cap dels dos va voler aclarir per quina font els havia arribat l’avís.

Nota dubtosa

Forn i Trapero van ser ahir especialment durs amb el director d’ El Periódico, Enric Hernàndez, que firmava l’article. El conseller va criticar “la campanya de desprestigi i intoxicació” que s’està fent “des d’alguns sectors” en contra dels Mossos. “El document és un muntatge que el mateix director del diari reconeix que s’ha fabricat a partir de diferents informacions”, va insistir Forn en referència a la nota en anglès que el diari va publicar en portada com si fos de la CIA.

Arran dels dubtes que es van anar difonent ahir sobre l’autenticitat de la presumpta nota de la CIA que publicava El Periódico, que incloïa faltes en anglès i errors que no encaixaven amb aquesta mena de comunicacions, Hernàndez va anar canviant d’arguments al llarg del dia. En una entrevista a Catalunya Ràdio va dir que la comunicació havia arribat “per via digital i xifrada” i que el text era literal però que s’hi podia haver introduït “algun canvi tipogràfic”. A La Sexta va explicar més tard que la font els havia demanat no reproduir el document íntegrament i que se’n va canviar la tipografia per no delatar-ne l’origen. Al vespre, el diari va publicar “la nota original” on es podia veure que no estava dirigida als Mossos sinó al CITCO. No es va aprovar l’entrada dels Mossos al CITCO fins al juliol.

Trapero va defensar ahir “l’honorabilitat dels Mossos”. Va dir que hauria volgut que Hernàndez fos a la roda de premsa i es va demanar per què s’havia de creure el document publicat al matí, que ni tan sols tenia segell. “Li preguntaria qui li ha dictat això -va insistir-. Tinc molts dubtes d’ell, de la seva informació i de qui són els intermediaris”.

Una informació “fabricada”, segons el fundador de Wikileaks

Wikileaks i l’activista que va fundar el portal de filtracions, Julian Assange, van posar en dubte ahir a través de Twitter la informació d’ El Periódico poc després de la publicació de la notícia. Assange va afirmar que la presumpta nota de la intel·ligència nord-americana que difonia el diari semblava “modificada” o, directament, “fabricada” per l’ús de les cometes baixes -que no es fan servir habitualment als EUA- en lloc de les altes. Fins i tot va dir que el director del diari, Enric Hernàndez, “hauria de renunciar” al càrrec per un “intent clar d’enganyar el públic”. El compte de Twitter de Wikileaks, per la seva banda, va publicar que un diari difonia “un document de la intel·ligència dels EUA altament sospitós” sobre l’atac de l’Estat Islàmic a Barcelona “abans del referèndum català”. Va retuitejar el seu mateix tuit quatre vegades fent menció al compte del diari per assegurar-se que el rebessin. El compte de Twitter de Wikileaks també va repiular els tuits dels Mossos i del Govern que desmentien la notícia d’ El Periódico i informacions sobre la polèmica.

Més continguts de