Govern i entitats s'uneixen per elaborar un pla de renovació urbana

El pacte nacional per a la renovació urbana vol apostar per la rehabilitació del parc d'habitatge

El Govern i catorze entitats han signat aquest dimarts la declaració per a un pacte nacional per a la renovació urbana, un marc de referència consensuat entre els diferents actors involucrats en la rehabilitació, construcció, energia i governança municipal sobre com han de ser les polítiques de renovació urbana dels anys vinents. El secretari de l'Agenda Urbana i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, i la degana del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig, han presidit la reunió del Consell Estratègic del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, en la qual s'ha aprovat un primer document de treball.

També han signat aquesta declaració l'Ajuntament de Barcelona, l'Associació de Promotors i Constructors (APCE), l'Associació de Municipis de Catalunya (ACM), la Federació de Municipis (FMC), el Gremi d'Obres, i altres col·legis professionals. El pacte espera tenir un primer document de treball a mitjans de l'any que ve.

Agustí Serra ha explicat que la pandèmia del coronavirus ha posat més en evidència que les nostres ciutats no estan preparades per als reptes del futur, i en una defensa de la rehabilitació ha indicat que "s'ha d'apostar pel reciclatge urbà en relació amb la nova extensió", i incloure aspectes com la digitalització, més necessària pel teletreball impulsat per la crisi sanitària.

"Necessitem potenciar un canvi de model urbà i edificatori que contribueixi a una millora de la qualitat de vida", ha explicat Serra, que ha indicat que la construcció s'ha centrat tradicionalment en l'ocupació de sòl. El parc d'edificis català està integrat per 3,9 milions d'habitatges, dels quals el 70% tenen més de 40 anys, de manera que Serra ha destacat que la conservació i la rehabilitació són una "necessitat", introduint la sostenibilitat i ecoeficiència.

Línies d'ajudes

Per a la renovació de parc urbà, les administracions públiques catalanes van destinar el 2019 un total de 50,6 milions d'euros en ajudes i inversions directes amb les quals es van rehabilitar 29.016 habitatges. Una altra eina és la línia de crèdit de l'Institut Català de Finances (ICF) per valor de 100 milions per a despeses de rehabilitació en comunitats de propietaris.

Però hi ha camp per recórrer en aquest àmbit perquè, segons el Col·legi d'Arquitectes, els projectes de rehabilitació visats a Catalunya només suposen en global un 26% de la superfície total visada a Catalunya, sent en la majoria dels casos projectes no residencials.