El Govern prioritzarà l’aïllament d’aules al tancament de les escoles

Argimon avança a l’ARA que l’objectiu és obrir els centres al setembre i “conviure” amb el virus

L’escola catalana haurà d’aprendre a conviure amb el covid-19 perquè la detecció d’alumnes positius a les aules no suposarà en cap cas el tancament immediat de la institució. La prioritat del Govern és mantenir els centres educatius oberts i, per això, en cas que s’hi donin infeccions, la primera opció sempre serà l’aïllament dels grups vinculats als contagis. Només si la transmissió es dispersa, doncs, es plantejaran mesures més contundents, com ara la suspensió de l’activitat del centre.

Ho ha avançat a l’ARA el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que assegura que el tancament de les escoles pel coronavirus no es farà “a la primera de canvi” en el cas que hi hagi uns quants grups que s’hagin d’aïllar. “És segur que tindrem casos a dins les escoles, però hem de ser resilients i aguantar”, defensa l’epidemiòleg. De fet, per a Argimon obrir les escoles amb garanties al setembre i poder-les mantenir obertes la resta del curs és una necessitat. “Un país funciona si funciona l’escola. Per als infants, que han de socialitzar-se i aprendre, i per als pares i la societat en si”, afirma.

La idea de mantenir les aules obertes tant de temps com ho permeti el virus és un dels primers objectius que transcendeixen del pla conjunt entre els departaments d’Educació i Salut, fins ara molt hermètics al respecte. El protocol, la versió definitiva del qual està previst que es presenti avui mateix, ha de fixar les bases per a una tornada segura a l’escola i, a més, ha de resoldre els dubtes que arrosseguen des de fa mesos la comunitat educativa i les famílies de cara a l’inici de les classes.

Entre els interrogants que el document haurà de dissipar hi ha l’entrada a les aules, la redistribució dels alumnes en grups i si aquests grups només podran tenir contacte amb els de la seva classe. També haurà d’aclarir si serà obligatori portar la mascareta a l’aula o si es decidirà en funció de l’edat dels alumnes o del tipus d’activitat.

Un debat viu arreu d’Europa

La preocupació pel paper que pot exercir l’escola en la transmissió del virus és global, i posar l’ull en els països on ja han començat les classes serveix per constatar la disparitat d’opinions. Dinamarca és un dels estats que farà de sentinella des de dilluns i començarà les classes en condicions similars a les d’abans de la pandèmia. També els infants i adolescents alemanys han començat el nou curs, en aquest cas d’una manera accidentada, ja que les autoritats sanitàries han optat per aturar l’activitat de dos centres educatius després de registrar-hi dos positius.

Aquesta és precisament la decisió que l’executiu català no vol haver de prendre, i per això advoca pels aïllaments selectius de grups. El posicionament s’assembla molt al del govern de Finlàndia, molt contrari al tancament de les aules perquè -diu- mantenir les escoles obertes “podria haver sigut menys perjudicial per als nens que no pas tancar-les”.

Moltes de les pors davant la represa de les classes beuen de la idea que les aules poden ser un caldo de cultiu d’infeccions que després saltin a les famílies i, a partir d’aquí, s’originin brots d’àmbit social. Però el secretari de Salut Pública diu que l’escassa evidència científica que hi ha entorn a la capacitat de contagi i de transmissió del virus indica que els menors de 10 anys són menys perillosos que els adults, i que el risc es va incrementant amb l’edat.

Altres estudis suggereixen que el covid-19 és més freqüent entre els menors de 5 anys i els majors de 14 anys, i hi ha anàlisis que apunten que els nens són més transmissors del que es creia. “Les evidències són limitades, potser perquè hem buscat poques infeccions en nens”, admet Argimon. L’epidemiòleg assegura que, sigui com sigui, Salut treballa amb la hipòtesi que “tothom és susceptible de contagiar-se i contagiar”, si bé matisa que els casos pediàtrics solen ser lleus.