HABITATGE

“Ho sento, ara no hi ha cap ajuda al lloguer per a tu”

L’augment dels preus dels pisos deixa obsoletes les prestacions per als inquilins de classe mitjana i baixa

Les xifres evidencien la magnitud del problema: si una persona que viu sola a Barcelona vol accedir a un ajut al lloguer no pot cobrar més de 21.257 euros anuals, dues vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (el sou mitjà dels barcelonins supera els 29.000 euros bruts anuals). Però encara hi ha una altra restricció: ningú es pot acollir a una ajuda del lloguer si per l’allotjament està pagant més de 900 euros al mes, quan el preu mitjà a la capital ja s’enfila als 929 euros mensuals, segons la Cambra de la Propietat Urbana. En només cinc anys, el lloguer s’ha disparat un 36% a Barcelona, un fet que ha deixat obsolets els requisits per accedir a aquestes prestacions.

L’ARA ha comprovat en primera persona que el laberint de fonts d’informació, variables i condicions per saber si es pot tenir accés a una ajuda per al lloguer és una tasca pràcticament impossible si es fa sense assessorament. I, fins i tot amb el suport d’especialistes, suposa una veritable cursa d’obstacles i informacions contradictòries. El primer pas per a qualsevol ciutadà és dirigir-se a una Oficina d’Habitatge. En dues visites aquesta setmana -una a l’oficina de Ciutat Vella i l’altra a la de Sants-Montjuïc- exposant casos reals, les dues sol·licitants van rebre pràcticament la mateixa resposta: “Ho sento, però ara mateix no hi ha cap ajuda al lloguer que s’adigui a la teva situació”. Els casos exposats són els d’una parella que només ingressa un sou de 28.000 euros anuals i paga 900 euros de lloguer i el d’una jove menor de 30 anys que viu sola, cobra 24.000 euros l’any i en paga 800 al mes. En cap dels dos casos no hi ha res a fer.

Tres tipus d’ajuts

En aquestes oficines s’hi presenten tres opcions d’ajuts per al lloguer privat: el programa del ministeri de Foment, els ajuts de la Generalitat i els de l’Ajuntament de Barcelona. La resposta acaba ràpid: “La convocatòria d’ajudes estatals per al lloguer no està oberta i les de la Generalitat ja fa anys que no surten; només podem mirar les de l’Ajuntament”, informa la tècnica de Ciutat Vella. Però per accedir a la prestació municipal que ara està oberta cal complir els requisits: uns ingressos de màxim 21.247 euros en cas de viure sol i de 27.380 euros en el cas de la parella. Com que superen per poc el llindar màxim, els dos casos exposats queden eliminats.

Fins i tot si es complís el requisit de la renda, caldria superar-ne dos més: d’una banda, que el preu del lloguer no superi els 900 euros, i de l’altra, un obstacle encara més insòlit: “Per a les ajudes de mediació de l’Ajuntament, cal que primer de tot arribis a un acord amb el propietari perquè et rebaixi 50 euros mensuals el lloguer durant un any”. Segons fonts municipals, són els advocats de l’Ajuntament els que negocien amb la propietat aquesta rebaixa.

Quan s’han tancat totes les portes per tenir una ajuda al lloguer, queden dues opcions més: acudir a la borsa de lloguer social o als pisos del parc públic. En el primer cas es tracta d’habitatges privats que els propietaris cedeixen a l’Ajuntament durant el temps que s’acordi perquè no estiguin buits a canvi d’avantatges econòmics. En total n’hi ha 850 a Barcelona, però actualment només n’hi ha 23 de disponibles. “No pots veure quanta gent s’ha interessat pel pis, però ja t’ho dic jo: moltíssima. Normalment es fan torns de visites en grup, i cada grup és d’unes 20 o 30 persones”, informen a les Oficines d’Habitatge.

Pel que fa al parc públic d’habitatges, són els pisos que els ajuntaments, la Generalitat i les entitats socials han construït arreu del territori. A Barcelona, segons fonts municipals, n’hi ha 11.000. Per accedir-hi s’exigeix un sou mínim i màxim segons la promoció, i de vegades tampoc responen a la situació del mercat laboral actual. Per exemple, per poder accedir a un dels 41 pisos socials per a joves de la Fabra i Coats, a Sant Andreu, s’imposava una renda mínima de més de 1.500 euros nets mensuals.

Les informacions que donen les diferents administracions són contradictòries. Malgrat que a les dues oficines consultades asseguren que les prestacions de la Generalitat fa anys que no es convoquen, el Govern ho nega. “No és cert, n’hem convocat cada any”, respon el director adjunt de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, que hi veu una intencionalitat política. De fet, la Generalitat, enlloc de convocar les seves prestacions, el que fa és aprofitar els barems que fixa l’Estat, els fa més restrictius i els dota de més recursos.

Segons la informació facilitada pel departament, les pròximes ajudes sortiran aviat. Per accedir-hi, però, també hi ha mínims i màxims molt restrictius i l’import de l’ajuda no pot superar els 200 euros al mes.

Fornt admet que la via per accedir a les ajudes pot “marejar” els ciutadans i apunta que treballen per unificar les convocatòries. De fet, Catalunya té la competència en aquesta matèria i ja vehicula el programa estatal d’ajudes a l’habitatge, que en total suma 1.400 milions d’euros per a tot Espanya per als pròxims quatre anys. D’aquests, a Catalunya n’hi pertoquen 209, també repartits entre el 2018 i el 2021. Per a Fornt és poc: “Entre totes les ajudes a l’habitatge que ens arriben de Madrid, només es cobreix el 17% de les necessitats que tenim; la resta ho posem nosaltres i només l’any passat la Generalitat va destinar més de 121 milions d’euros per pagar 64.700 ajudes al lloguer”, diu.

“Topalls irreals”

També aquests ajuts del ministeri tenen condicions: “No tens res a fer perquè són per a un lloguer de màxim 600 euros”, explica la tècnica de Ciutat Vella. “Aquest topall, a Barcelona, no té cap sentit. És impossible trobar un pis per a una família, de més de 40 metres quadrats, per 600 euros. És irreal”, contesta Alexandra Francés, portaveu del Sindicat de Llogaters. Aquesta entitat reclama més diners per a ajudes però sobretot “que s’adaptin els requisits als preus reals”. Aquest diferencial entre els requisits i la realitat fa que els ajuts que haurien de prevenir situacions greus acabin ajustant-se només a perfils que freguen l’exclusió social i l’impagament. Francés recorda, en aquest sentit, que ja hi ha ajudes d’emergència que “van per una altra banda i que, per cert, tenen més d’un any de llista d’espera”.

La dificultat per accedir a les ajudes i l’augment disparat dels preus dels lloguers ha escalfat l’ambient als carrers, i la societat comença a organitzar-se. N’és un exemple la manifestació d’ahir, que, en el marc de la iniciativa ciutadana Housing for all, també es tradueix en accions institucionals: 19 països s’han organitzat per reclamar a la Comissió Europea un marc jurídic nou per augmentar el parc de pisos públics i punxar, definitivament, aquesta nova bombolla.

Tres administracions, tres prestacions

Ministeri de Foment

Només pot rebre l’ajut (del 40% del preu del lloguer) qui paga menys de 600 euros mensuals, encara que en algunes comunitats el llindar pot pujar fins als 900 euros. Hi pot accedir qui té una renda de com a màxim 22.500 euros.

Generalitat de Catalunya

La resta de comunitats autònomes vehiculen l’ajut de l’Estat i hi afegeixen els seus propis requisits. A Catalunya, l’ajut és de com a màxim 200 euros al mes. Els màxims i mínims d’ingressos de la nova convocatòria es faran en base a la renda de suficiència. Els ajuts propis de la Generalitat fa anys que no es convoquen però sí que es renoven els vigents.

Ajuntament de Barcelona

Ara hi ha oberts ajuts a famílies amb impagaments o en exclusió social. Els ciutadans que fa més de dos anys que estan empadronats poden accedir a una mediació si paguen menys de 900 euros i el propietari els rebaixa el lloguer 50 euros al mes.

Més continguts de