El delta de l'Ebre necessita tones de sediments per no desaparèixer

La injecció de matèria orgànica impedirà que es perdi un 50% de superfície

El delta de l'Ebre és una de les zones costaneres més vulnerables al canvi climàtic de la Mediterrània i de la Unió Europea. Cada any, la seva costa es retalla 10 metres a causa de la manca de sediments fluvials, que queden retinguts als embassaments de la costa. Per evitar que la pujada del nivell del mar acabi reduint un 50% la seva superfície, les proves pilot fetes pel projecte Life Ebro Admiclim al curs baix del riu conclouen que l'aportació de sediments i materials orgànics és essencial. 

Després de fer proves a Móra d'Ebre i a Benifallet, els investigadors han calculat que es necessitarien un mínim d'1,2 milions de tones anuals de sediments perquè el Delta deixi de retrocedir. Aquesta dada forma part dels resultats de quatre anys d'investigació que s'han presentat aquest divendres en el document 'Accions per al clima al delta de l'Ebre', coordinat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, conjuntament amb diferents entitats del departament de Territori i Sostenibilitat. 

Per augmentar l'acumulació de sediments, el projecte planteja mobilitzar els materials retinguts als embassaments i generar un volum més gran de matèria orgànica als aiguamolls i als arrossars. Aquesta mesura es faria a través de tècniques ecològiques, que són més econòmiques i impacten menys en el medi ambient que les tasques que s'han estat fent fins ara, que comporten la deshidratació del sòl.

Una altra proposta és la injecció del fang resultant de l'activitat de la planta potabilitzadora d'aigua de l'Ampolla, ja que la seva humitat engruixeix el sòl i mitiga les emissions de carboni. Encara que el llot no afecta la producció d'arròs, en aquests espais es pot posar en marxa el reg intermitent, una tècnica que ajuda a reduir les emissions de metà, un dels principals gasos amb efecte hivernacle. A més a més, en el marc del projecte s'han creat dos aiguamolls que actuen com a filtres biològics que milloren la qualitat de l'aigua i permeten guanyar terreny.

Per preveure quines zones són més vulnerables, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha creat un mapa on es detallen els punts on l'enfonsament i la regressió de la superfície és més gran, amb l'objectiu que es puguin prioritzar les accions. Les dades provenen del subsòl i s'analitzen a través d'un model geològic en 3D i d'imatges de satèl·lits. 

Més continguts de