Jon Kabat-Zinn: “Les pràctiques per regular l’atenció no són cap luxe”

BarcelonaCada vegada hi ha més gent que “puja al carro del mindfulness ”. Grans empreses com Google apliquen als seus treballadors programes d’atenció plena per combatre l’estrès i generar benestar. Està tan de moda que als Estats Units fins i tot s’anuncien hamburgueses mindful. Però Jon Kabat-Zinn fa prop de 40 anys que treballa a la clínica que va crear a la Universitat de Massachusetts en un programa de reducció de l’estrès basat en el mindfulness, que és a l’abast de tothom gràcies al llibre Vivir en plenitud las crisis (Kairós), del qual ara acaba de publicar una nova versió.

Ara sembla més o menys clar que vivim estressats, però per què necessitàvem un llibre com aquest fa 25 anys, quan se’n va fer la primera edició?

Perquè a la meva clínica veia que gent que tenia símptomes crònics que duraven 8, 10 o 20 anys milloraven simplement a través de la pràctica del mindfulness.

¿I com és que es va decidir a crear una clínica per reduir l’estrès el 1979?

Tenia un gran bagatge científic perquè treballava al laboratori del MIT amb el premi Nobel Salvador Luria, i alhora havia constatat que la meditació funcionava, perquè en feia des dels 21 anys. Llavors vaig pensar: per què no podem unir-les?

I per què es va centrar en l’estrès?

Avui dia tenim moltes evidències dels efectes que l’estrès té en el nostre cos, en la nostra ment i en la societat, però llavors ningú en tenia proves. Jo intuïa que l’estrès té a veure amb moltes malalties i sabia per la meva pròpia experiència que la meditació contribueix a alleujar-lo. I se’m va acudir crear una clínica per ajudar persones amb dolor crònic que no milloraven amb els tractaments mèdics. Després de vuit setmanes de meditació, molts havien millorat molt més que amb vuit anys de tractaments.

En quatre dècades l’estrès ha anat a més.

Efectivament, el món cada vegada és més estressant o sigui que aquest tipus de pràctiques per regular l’atenció no són cap luxe sinó una absoluta necessitat per viure amb un cert equilibri i en contacte amb el que és realment important.

Per què era important revisar el llibre?

L’he revisat per poder incloure la ciència al mindfulness, perquè el 1979 no n’hi havia, només els articles científics que escrivíem nosaltres. Des del 2000, però, les investigacions i els diners que s’inverteixen en recerca s’han disparat exponencialment.

¿Calia donar-hi credibilitat científica?

Exactament, si no, no hi hauria hagut tot aquest impacte en clíniques i escoles de medicina.

¿I a les escoles també se’n fa?

Ara comença, perquè avui dia també hi ha molt d’estrès. Els nens arriben a l’escola sense estar preparats per aprendre. Al principi de la jornada escolar hi hauria d’haver uns instants per afinar l’instrument, que és el nen, igual que faries amb un instrument musical; perquè si el nen no té la capacitat d’atendre, tot el que li ensenyis no li arribarà.

¿S’hauria de començar a practicar com més aviat millor?

Com més aviat comencis, més t’ajuda a integrar la teva vida. A mi m’agrada comparar el mindfulness amb una plataforma de llançament de coets, com la de cap Canaveral, és com un impuls per tenir benestar la resta de la teva vida.

Com es practica el mindfulness?

S’ha de parar atenció. No es tracta només de la meditació formal que es fa assegut o estirat, sinó que és essencial estar present i atent al que estàs fent en cada moment, ja sigui tallant verdures o tenint una conversa. I s’ha de practicar per poder desenvolupar aquesta habilitat d’estar present.

Tothom en pot aprendre, doncs.

Només s’ha d’estar motivat, i una de les principals motivacions és el dolor, tant el físic com l’emocional. Si els analgèsics no funcionen i el metge no et pot ajudar... què pots fer?

¿Quins beneficis estan comprovats?

Hi ha cada cop més evidències que el mindfulness té efectes en tota mena de funcions corporals i psicològiques. Per exemple, al cervell i als telòmers, que són uns fragments d’ADN als extrems dels cromosomes que estan involucrats en el procés d’envelliment.