MEDI AMBIENT

Jordi Bigues: “S’està produint una enganyifa amb conceptes com l’economia circular”

Periodista, ecologista i divulgador ambiental, publica el llibre 'X un bon clima'

A Catalunya es consumeix en un mes l’equivalent a tot el peix pescat a la costa i les piscifactories del país durant un any. Cada cop que ens comprem uns texans han calgut 10.000 litres d’aigua -un camió cisterna- per fabricar-los. Espanya és el 17è país del món amb més consum de petroli, l’equivalent a deu barrils per habitant i any. Són dades del llibre X un bon clima que publica el periodista, ecologista i divulgador ambiental Jordi Bigues (Barcelona, 1954). Membre fundador de Greenpeace, Bigues proposa una guia ambiental i climàtica sobre l’impacte d’activitats quotidianes.

¿El llibre busca canviar hàbits i que el lector s’autoavaluï?

Intento donar informació i que cadascú en tregui conclusions. El ciutadà està bombardejat d’informació, sotmès a una gran confusió pel greenwashing d’algunes companyies. El que pretenc és fer-hi front i esquivar enganyifes. La gent ha de saber on és el seu consum i fer els seus propis càlculs. Per això parlo tant de l’eficiència d’un frigorífic com dels criteris a l’hora de comprar o d’on van a parar els residus que generem.

A quines enganyifes es refereix?

Hem passat del greenwhashing d’empreses que diuen que són verdes perquè planten arbres per lluitar contra el canvi climàtic mentre segueixen cremant gas, a enganyifes de les administracions, que venen als ciutadans que fan coses però no diuen quant hi inverteixen. De què serveix dir que protegeixes 200.000 hectàrees si el pressupost destinat surt a un euro per hectàrea?

Anem enrere?

La crisi ha fet recular la importància dels temes ambientals i això es veu en els plans de les administracions, des de l’Ajuntament de Barcelona fins a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o la Generalitat. Catalunya va ser la primera comunitat amb una conselleria de Medi Ambient, es va abolir el 2010 i ja no l’hem vist més. La reculada també s’ha carregat molts llocs de treball amb desastres com el que hi va haver amb les energies renovables a Espanya per culpa de polítiques sotmeses a criteris de l’Íbex-35.

El llibre inclou consells. ¿És una crida a l’acció individual?

Predicar amb l’exemple és molt poderós perquè et permet defensar una causa amb coneixement. L’agricultura ecològica és el fruit de gent que va començar a treballar horts i va demostrar que era viable, no és la conclusió de cap programa de govern aplicat amb subvencions. I això ha sigut molt important per acabar prohibint plaguicides. Ara bé, no és suficient que tu facis agricultura ecològica si al camp del costat estan enverinant la gent. De l’exemple cal passar a les polítiques de canvi, de transició.

I en aquest punt de transició és on ens trobem?

Aquí és on s’està produint l’enganyifa amb el llenguatge i on s’ha de combatre per recuperar el sentit de les coses. L’economia circular, per exemple, és una economia lineal si acabes cremant els recursos naturals com la brossa orgànica o els plàstics. També passa amb termes com residu zero, que vol dir incineració zero, emissions zero, i això no s’està fent. Per exemple, el govern municipal de Barcelona va prometre que no aportaria residus a la incineradora a finals d’aquest mandat, i això no s’ha produït.

Hi ha directives europees recents que marquen el camí cap a la transició energètica.

La transició és un concepte que s’està utilitzan malament. Ens diuen que és un viacrucis en què t’has d’empassar algunes coses perquè el final serà molt bo. Ara ens diuen que la transició energètica ha d’incloure les nuclears i nosaltres diem que no, que justament les ha d’excloure, naturalment d’una manera programada. Però sabem que podríem renunciar-hi. Amb la transició hi ha el risc de continuar amb el mateix i que aquest estadi sigui el d’evitar el canvi. Per això vam fer servir el terme revolució energètica, un canvi real i profund.

¿La mobilització ciutadana és l’esperança per accelerar l’acció contra el canvi climàtic?

No és l’esperança, és la base. Sabem que una espurna pot generar ràpidament una flama, i necessitem que sigui permanent.

El fenomen Greta Thunberg està aglutinant suports de joves arreu d’Europa.

El rebot que es veu en la joventut amb el canvi climàtic respon a la pregunta de per què ningú no hi fa res. El moviment rere la Greta constata que l’afirmació ecologista de portar el debat a les futures generacions es tradueix en què aquestes parlen i diuen que estan en contra del que s’està fent. Ja no se les exclou, sinó que se les suma al debat.

Més continguts de