JIHADISME

L’Estat Islàmic planejava un atac com el del Bataclan a Barcelona

Un informe de dos experts analitza el 17-A i els precedents

Una cèl·lula de l’Estat Islàmic hauria perpetrat a Barcelona un atemptat com els del novembre del 2015 a París -durant els quals els terroristes van atacar, entre altres locals, la sala de festes Bataclan- si la detenció del líder del grup no ho hagués impedit. És una de les conclusions que Fernando Reinares i Carola García-Calvo, experts del Real Instituto Elcano, recullen en l’informe The inside story of the August 2017 attacks in Barcelona and Cambrils que ha publicat aquesta setmana CTC Sentinel, la revista del centre antiterrorista de West Point.

Tot i que no relacionen aquells plans de fa dos anys i mig amb els atemptats de l’agost passat a la Rambla i a Cambrils, l’informe diu que, segons els investigadors consultats, el marroquí Abdeljalil Ait el-Kaid, que vivia a Torrevella i que havia viatjat a Síria, tornava a Europa el juny del 2015 per atacar diversos objectius a Barcelona. Només ho va impedir el fet que el detinguessin a Varsòvia durant el viatge cap a Catalunya des de Síria, on l’havien entrenat en l’ús d’armes i explosius.

L’encàrrec que tenia El-Kaid era atemptar a Barcelona el setembre del 2015 i hauria fet servir la metodologia que es va veure finalment a París al novembre: ràfegues de trets “amb fusells kalàixnikov i bombes en diversos llocs plens de gent com ara sales de concerts, zones de restaurants i esdeveniments esportius”. Segons els investigadors consultats per Reinares i García-Calvo, dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI, El-Kaid formava part del “cercle” d’Abdelhamid Abaaoud, de l’Estat Islàmic a Bèlgica i que va liderar els atemptats de París.

Descoordinació a Catalunya

Sobre els atemptats del 17-A, l’informe recull tota la informació coneguda fins ara, en la qual es destaca el fet que els membres de la cèl·lula eren joves integrats en la vida de Ripoll, que van improvisar els atropellaments quan els van esclatar per accident els explosius que preparaven a Alcanar i que la massacre que preparaven inicialment hauria sigut de dimensions molt superiors a les d’altres atemptats recents.

A més de situar l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty com a líder indiscutible de la cèl·lula, Reinares i García-Calvo aprofiten per assenyalar “deficiències en la coordinació entre agències de seguretat”. “Les tensions secessionistes en una altament polaritzada Catalunya han complicat la cooperació antiterrorista entre els Mossos i les policies estatals”, opinen. Tot i així, admeten que igualment “no hauria sigut fàcil detectar els plans de la cèl·lula” perquè Es-Satty era “molt hàbil ocultant el seu extremisme, com ho prova que els dos agents del CNI que hi van contactar quan era a la presó”, entre el 2010 i el 2014, “no van trobar en ell cap motiu d’alarma”. Cap referència a la possibilitat que Es-Satty hagués sigut confident del CNI.