Lula Gómez: “Els homes han d’entendre que el feminisme els beneficia”

Entrevista a la realitzadora i animadora de ‘stop motion’ 

Les caques de Lula Gómez (Buenos Aires, 1976) són famoses a les xarxes. Els seus vídeos de pocs minuts provoquen rialles -a vegades amargues- perquè posen veu i cara -de caca- als comportaments masclistes més estesos de la societat. La seva denúncia passa per fer riure mentre mostra la injustícia. Ara, a banda dels vídeos i les xarxes, ho fa també amb un llibre.

El teu llibre es presenta com una guia per entendre i desmuntar el masclisme. Com es desmunta?

Primer cal que ens adonem que vivim en una opressió. Jo sempre dic que el feminisme t’arruïna la vida que tenies perquè de cop ho veus tot diferent.

Què et va canviar a tu?

Vaig tenir la sensació que tot queia. Mirava al meu voltant i deia: no pot ser. No pot ser que jo sigui amiga d’aquests imbècils. Que el meu pare digui aquestes coses. Que la meva mare li doni la raó. Que els meus germans es comportin així. No pot ser que jo mateixa hagi criticat, hagi rigut d’aquestes coses... Et passa la vida per davant i en fas una relectura.

La mirada et canvia per sempre, doncs.

Sí. Perquè després d’aquesta revolució que sents a dins acabes molt enfadada, però amb aquesta indignació no n’hi ha prou.

Què necessitem?

Necessitem pensament. Ens estem enfrontant a un sistema tan vell com la nostra cultura. Un sistema que ha desenvolupat estratègies perfectes durant segles, tan perfectes que ens ha fet creure que no existeix. Tan perfecte que ens ha fet creure que el que fem ho fem perquè volem, que la nostra vocació és cuidar nens petits i gent gran, que ens ha fet creure que netejar culs de nadons ens realitza. És un sistema tan intel·ligent que hem d’estar preparades per combatre’l, i això vol dir que les nostres eines han d’estar relacionades amb el pensament.

Quines són?

Després de la indignació que genera la descoberta del masclisme ve la construcció, i per a mi això té a veure amb el plaer de saber. Quan et cau la bena dels ulls veus que estàs envoltada de coses que ja no t’agraden, però descobreixes que hi ha un nou món, coses noves. A mi, per exemple, em passa que vull identificar-me amb dones com jo. Vull llegir llibres, vull veure sèries i altres coses creades per dones. Vull llegir teoria feminista perquè és un corrent de pensament que té 300 anys d’història i no l’ensenyen enlloc.

I on queden els homes?

Ells tenen un paper molt important i no és precisament el d’explicar-nos com ens hem de comportar (que és el que fan alguns). Han d’entendre que el feminisme els beneficia perquè el patriarcat també els oprimeix molt. Les exigències que se’ls imposa als homes també són molt dures: no poden mostrar els sentiments, no poden plorar, han de competir tota l’estona, han de ser agressius, no poden tractar les dones com a iguals... Per això han de parlar entre ells i adonar-se d’aquesta opressió, com hem fet nosaltres. I quan en un grup de WhatsApp rebin una foto d’una noia despullada, han de començar a dir-li a qui ho envia que és un imbècil.

¿L’humor és una manera d’arribar a un públic més gran?

Sí. L’humor és una eina molt poderosa i és una manera de canalitzar el dolor i l’horror de l’opressió que vivim. Jo no pretenc banalitzar la nostra situació, però crec que amb l’humor puc arribar a un públic més ampli, a gent que ha estat educada en el masclisme, com tothom, que té moltes barreres mentals, però que amb l’humor i amb un acudit pot reflexionar i començar a canviar.

Però encara hi ha poques dones humoristes. Per què?

Precisament perquè és una eina molt poderosa se’ns ha negat a les dones durant molt de temps. Ara veig que a les xarxes hi ha moltes dones humoristes compartint la seva feina. És un bon espai per fer-ho, perquè tinc clar que els espais tradicionals, com la televisió, no ens els donaran. Estan ocupats pels homes de sempre.

Gran part de la teva feina la fas a través de les xarxes. ¿Com et sents tenint un altaveu que arriba a tanta gent?

Sento que tinc una gran responsabilitat i l’assumeixo. Sé que hi ha quasi 160.000 persones que em segueixen i m’escolten amb atenció. Per això estudio molt, parlo amb moltes dones per aprendre i intento entendre realitats que no són la meva. M’agrada pensar que faig de pont -perquè no invento res- entre dones que escriuen la teoria feminista i gent que potser no llegirà aquests llibres i prefereix mirar Instagram. I per això també recomano molts llibres des dels meus perfils a les xarxes.

Estem rodejats de caques, com les que tu poses a escena. Quines són les pitjors?

Les pitjors caques i les més visibles ara mateix són les que estan reaccionant a l’onada feminista que vivim. Estic parlant d’una part de la dreta més dura que ara se senten legitimitats a dir barbaritats -que en realitat han pensat sempre-. Aquestes són les caques que més es veuen, però també n’hi ha d’altres: hi ha un masclisme molt profund també a l’esquerra, i s’ha de dir. Han d’entendre que som més de la meitat de la població mundial i som prioritàries.

Més continguts de